També conegut com a clorur potàssic o KCl, el clorur de potassi és un sòlid amb moltes aplicacions. Té utilitat en el terreny de la indústria alimentària i en els tractaments mèdics, ja que el clorur de potassi és una font de potassi. T’expliquem què és el clorur de potassi i com es va fer d’un espai en la terapèutica en aquest article.
Què és exactament el clorur de potassi?
El clorur de potassi és una sal cristal·lina, trencadissa, de color blanquinós a transparent. Pot obtenir-se amb facilitat de diversos minerals terrestres i de l’aigua de la mar. Està composta per dos àtoms: un àtom de potassi amb càrrega positiva (catió potassi) i un ió clorur de càrrega negativa (anió clorur). Tots dos ions són fonamentals per a la vida, per aquest motiu aquesta sal és molt útil en aplicacions mèdiques. El sabor és semblant al de la sal de taula, encara que és un pèl més amarg i metàl·lic.
Utilitats del clorur de potassi en l’alimentació
El clorur de potassi s’utilitza de les següents maneres:
- Substitut de la sal. La “sal per a hipertensos” substitueix una part de clorur de sodi per clorur de potassi. La diferent quantitat de sals de potassi en la mescla final donarà un resultat diferent, per aquest motiu pots notar que diferents marques de sal per a hipertensos aporten diferent sabor al menjar.
- Potenciador del sabor dels aliments. Encara que no sigui igual a la sal de taula, el clorur de potassi permet donar “un toc” als aliments, particularment als aliments que volem que resultin baixos en sodi.
- Conservant d’aliments. Les sals ajuden a bloquejar la disponibilitat d’aigua dels aliments; així, encara que hi hagi aigua en un aliment, està unida als ions i els bacteris o paràsits no poden créixer per falta d’aigua accessible per a ells.
- Gelificant. Algunes gelatines solidifiquen en ambients salins. El clorur de potassi dona aquest “ambient gelificant” sense alterar en excés el sabor d’un aliment.
En l’etiqueta d’un aliment el clorur de potassi pots trobar-lo com a “E-508”. En principi és un additiu considerat segur, apte per al menjar de grans i petits. Però compte: els pacients amb problemes renals, els que tenen problemes per a controlar l’eliminació de potassi, poden “passar-se” de potassi si no controlen el seu consum. Aquests pacients han de demanar consell a un professional de la salut abans d’utilitzar aliments processats baixos en sodi, ja que el baix sodi sol aconseguir-se pujant el contingut de potassi.
El clorur de potassi com a medicament: usos per via oral
El clorur de potassi s’utilitza en molts medicaments amb diverses finalitats:
- Suplementació de potassi. El clorur de potassi es troba en dos grans tipus de recuperadors de potassi:
- Sèrums de rehidratació oral. Són medicaments emprats per a recuperar glucosa i electròlits en casos de diarrea o vòmits. Sueroral®, Bi-Oral® sèrum o Citorsal® són exemples de sèrums de rehidratació amb clorur de potassi.
- Suplementació per pèrdues de potassi. Algunes situacions en les quals es perd molt potassi inclouen l’ús de diürètics, malalties renals o ús de corticoides. Hi ha dos o tres medicaments que serveixen per a recuperar potassi en aquestes situacions, però l’únic basat en clorur de potassi per via oral és el Potasion®. Pot usar-se potassi injectat en casos més greus.
- Laxants “osmòtics”. Les sals en concentració alta atreuen aigua a l’intestí per un mecanisme anomenat osmosi, estovant la matèria fecal i facilitant la defecació. Diverses sals poden usar-se en els laxants osmòtics, incloent-hi al clorur de potassi. Els laxants obtinguts s’utilitzen per a combatre el restrenyiment de nens i adults (Movicol®, Movicol® pediàtric, Molaxole®) o per a netejar l’intestí abans d’una colonoscòpia (Pleinvue®, Solucion evacuante Bohm®).
El clorur de potassi com a medicament: la intoxicació per digitàlics
Un tercer ús, menys freqüent per sort, és combatre la intoxicació per digitàlics. Els digitàlics són molècules naturals que augmenten la capacitat de contracció del cor a través d’un bloqueig de la bomba de sodi-potassi (expliquem la bomba de sodi potassi en aquest article). Aquest bloqueig baixa el flux de potassi a l’exterior cel·lular, la qual cosa genera una cascada de canvis bioquímics que causen que el cor es contregui amb més força. Un digitàlic ben aprofitat és la digoxina, un medicament que tracta la insuficiència cardíaca i certes arrítmies donant aquest “plus de contracció” que necessita el cor. Però ingerir més digoxina de l’estrictament necessària pot causar una intoxicació crònica que deriva en problemes cardíacs seriosos, potencialment mortals. En aquests casos el tractament inclou al clorur de potassi per a recuperar la concentració adequada de potassi i permetre una correcta contracció cardíaca.
El clorur de potassi pot ser un problema per a la salut?
És difícil que una persona sana prengui clorur de potassi en excés. La dosi tòxica estudiada en altres espècies animals indica que un humà hauria de prendre uns 170 grams de clorur de potassi per a intoxicar-se de manera aguda, cosa que no és fàcil perquè 170 grams de clorur de potassi no són agradables de consumir. Com vam dir abans, les persones amb problemes renals han de vigilar el consum de potassi per prudència, però realment és difícil estar en problemes per prendre clorur de potassi.
Ara bé, hi ha un cas molt particular que és el de la pena de mort per injecció letal. La injecció letal consta de diverses molècules, sent una d’elles el clorur de potassi. En injectar-ho ràpidament genera canvis elèctrics que paren el cor i, juntament amb les accions de les altres molècules injectades, la persona mor. Resulta curiós: Per què no es mor una persona quan se li dona clorur de potassi per a anivellar el potassi o com a antídot per a la intoxicació per digitàlics? Molt simple: s’injecta lentament. La injecció lenta permet al cos assimilar els canvis, recuperant el nivell correcte de potassi sense problemes per al cor.
És necessari afegir clorur de potassi a la dieta?
El clorur de potassi és una font de potassi, però no recomanem afegir-ho a la dieta sense parlar amb un professional de la salut. Desenvolupem més el tema de la suplementació de potassi en el nostre article sobre potassi.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.