Vitamines

Què és el col·lagen i per a què serveix?

Colágeno: Para qué sirve y beneficios en la piel

El col·lagen, o més aviat els col·làgens, són proteïnes estructurals presents en diversos teixits dels mamífers (i per tant en els humans). S’han estudiat des dels anys ’40 del segle XX i fins ara s’han identificat més de 20 col·làgens diferents en la naturalesa donant suport, estructura, forma i organització a teixits com la pell, els pulmons, els ossos i les articulacions. T’expliquem en aquest article què és el col·lagen, per a què serveix, i per què s’han tornat tan populars (i útils) els suplements amb col·lagen.

Què és el col·lagen?

Quan parlem de «el col·lagen» parlem d’una superfamília de proteïnes que compta amb, almenys, 28 membres diferents. Els diferents col·làgens s’identifiquen amb un número romà (col·lagen tipus I, col·lagen tipus X, etc.). La seqüència d’aminoàcids que presenta cada proteïna varia una mica, però en tots els casos és particularment rica en els aminoàcids glicina, prolina i hidroxiprolina. A més, tots els col·làgens tenen en comú la capacitat d’organitzar-se en l’espai formant una triple hèlix característica.

Per a què serveix el col·lagen?

El col·lagen dóna estructura i suport a cèl·lules i altres estructures dels teixits. És una proteïna extracel·lular amb una alta capacitat per a deformar-se i tornar a la seva forma habitual, la qual cosa li permet crear un suport sobre els quals altres proteïnes i cèl·lules s’assenten i compleixen la seva funció. Els diferents col·làgens poden organitzar-se en fibres, en filaments amb arranjaments similars als comptes d’un collaret, en estructures d’ancoratge o en xarxes de diferent entramat. Aquesta organització es manté gràcies a enllaços químics de major o menor força entre els diferents àtoms del col·lagen entre si i amb les molècules de l’entorn.

Trobem proteïnes de col·lagen en la pell, en les articulacions, en els ossos, en els lligaments, en els ulls, en fetge, els ronyons, el sistema nerviós i en el teixit connectiu subcutani:

  • El col·lagen tipus I és el més comú en pell, ossos, dents, tendons, lligaments i òrgans interns.
  • El col·lagen tipus II està present en els cartílags.
  • El col·lagen tipus III és fàcil de trobar en pell, músculs i vasos sanguinis.
  • El col·lagen tipus IV en la capa basal del teixit epitelial.
  • El col·lagen tipus V es troba en moltes superfícies de diferents cèl·lules i en la placenta.

També s’han identificat que hi ha fragments de col·lagen, és a dir, seqüències d’aminoàcids provinents del col·lagen amb activitat biològica. Aquests fragments estan relacionats amb processos inflamatoris, cicatrització de ferides o vascularització de teixits.

Què passa quan alguna cosa no va bé amb el col·lagen?

La síntesi, el plegament, l’organització i la renovació del col·lagen en els diferents teixits són processos acuradament regulats. Quan hi ha «errors» en aquests processos es produeixen diferents malalties:

  • S’han identificat mutacions en els gens implicats en la síntesi del col·lagen que desemboquen en malalties com a aneurismes arterials (eixamplaments amb el risc de trencament), certes formes d’artrosis, problemes musculars, fragilitat de la pell i certes formes d’osteoporosis.
  • Canvis en la relació de quantitats de col·lagen I/col·lagen III genera canvis en la rigidesa del teixit; a tall d’exemple, un teixit més rígid pot comprometre la funció del pulmó i un teixit molt elàstic afecta el buidament del cor.
  • Algunes malalties autoimmunes, com algunes formes d’epidermòlisi ampul·lar adquirida, es generen quan el col·lagen és una diana del sistema immune.
  • L’entrecreuament entre diferents fibretes és el que li dóna al col·lagen certa resistència, però amb l’edat es generen més unions i el col·lagen es torna més fràgil.

Per a què es pot aprofitar el col·lagen?

El col·lagen es pot extreure de diferents teixits de vaca, porc, ovella, conill o peix, sent el de porc un dels més semblants al nostre propi col·lagen i el de pollastre un dels més comercialitzats. Pot sintetitzar-se de novo, però és difícil obtenir en laboratori una proteïna amb les mateixes característiques que les que ja estan en un ésser viu. Segons com s’extregui i es processi trobem diferents productes:

  • Col·lagen natiu. Es parla de col·lagen natiu quan la molècula s’extreu dels teixits mantenint la seva estructura de triple hèlix. Els processos extractius són suaus, de manera de poder obtenir una molècula sencera.
  • Col·lagen hidrolitzat. El col·lagen hidrolitzat s’extreu a través d’un procés en el qual s’obre la triple hèlix i es trenca la macromolècula, generant fragments petits (pèptids) amb utilitat biològica. Aquesta hidròlisi pot donar productes de diferent activitat biològica, ja que en variar temperatura, enzims i productes amb els quals es fa la hidròlisi s’obtenen productes finals diferents, amb diferent poder antioxidant i diferent biodisponibilitat.

En el mercat pots trobar productes basats en tots dos tipus de col·lagen. En la farmàcia coneixem i treballem molt els suplements alimentosos, però el col·lagen també és útil per a fabricar biomaterials relacionats amb la cura de ferides i tractament de malalties, i en la indústria alimentària serveix per a afegir proteïnes a un aliment, per a espessir-lo o per a allargar la seva vida útil.

Per a què serveixen els suplements de col·lagen?

S’ha vist que els suplements de col·lagen poden resultar d’utilitat a través d’aquests mecanismes:

  • Els aminoàcids del col·lagen hidrolitzat són matèria primera base per a sintetitzar més col·lagen i elastina, facilitant la síntesi de proteïnes de la pell.
  • Els pèptids del col·lagen interactuen amb cèl·lules epitelials anomenades fibroblastos i estimulen la síntesi de col·lagen, elastina, i àcid hialurònic. També s’ha vist en alguns estudis in vivo i in vitro que els pèptids són capaços d’estimular cèl·lules articulars perquè sintetitzin àcid hialurònic, col·lagen tipus II i proteoglicans, cosa que podria explicar la utilitat del col·lagen per a la salut articular.
  • El col·lagen natiu indueix tolerància, és a dir, evita que el sistema immune desencadeni reaccions inflamatòries contra el col·lagen del nostre propi organisme, cosa que podria estar darrere de la utilitat del col·lagen per a artrosi o artritis.

Malgrat que encara queda molt per investigar respecte al funcionament del col·lagen, la qual cosa ja sabem serveix de base per a comercialitzar nutricèutics que milloren l’aspecte de la pell i milloren la qualitat de vida de malalties inflamatòries i degeneratives del cartílag. Però cura, no tots els suplements de col·lagen donen els mateixos resultats, ja que com vam dir abans, els diferents processos d’obtenció poden donar diferents productes finals. El col·lagen tipus I és el que se sol utilitzar per a vendre desnaturalitzat, mentre que el col·lagen tipus II es comercialitza nadiu per a malalties articulars. A més, existeixen productes purs i productes combinats per a obtenir més d’un benefici… El teu farmacèutic de confiança t’ajudarà a triar la presentació que millor s’adapta a les teves necessitats.

Com puc cuidar el meu col·lagen?

A partir dels 40 anys el nostre cos perd aproximadament un 1% de col·lagen per any, i als 80 anys es calcula que es produeix un 75% menys de col·lagen que en la joventut. L’envelliment és un procés natural i no podem evitar-lo del tot, però hi ha alguns factors que poden fer que la pèrdua de col·lagen vagi a més:

  • Tabaquisme.
  • Alcoholisme.
  • Dieta deficitària en proteïnes.

Controlant aquests factors de risc podem fer que el nostre cos optimitzi la producció i l’aprofitament del col·lagen que naturalment sintetitza.

Article redactat per
Lorena Crosa
Lorena Crosa

Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).

La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.

Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.

En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.

facebook twitter linkedin