L’àcid sulfúric

L’àcid sulfúric és una molècula composta d’hidrogen, sofre i oxigen. La seva fórmula és H2SO4 que es tracten de dues molècules d’hidrogen que s’uneixen amb una de sofre i quatre d’oxigen per a formar un compost molt àcid, altament corrosiu i molt necessari per a diverses aplicacions industrials.

Tan necessari és, que el desenvolupament industrial d’un país es pot mesurar en el seu consum: com més àcid sulfúric utilitza, més industrialitzat està el país en qüestió. Et comptem per a què s’utilitza i per què cal anar amb compte amb aquest àcid.

Què és exactament l’àcid sulfúric?

L’àcid sulfúric és un líquid oliós i viscós, sense color ni olor. Històricament se’n va dir oli de vitriol: els vitriols eren minerals que avui sabem que contenen sofre i, en treballar-los de la manera adequada, donaven origen a l’àcid sulfúric. Avui dia trobem en el mercat àcid sulfúric obtingut de manera industrial de diferents graus de puresa, des de gairebé pur (98%) fins a molt diluït. Treballar-ho quan està en estat pur o molt concentrat requereix precaucions, ja que és altament corrosiu i en barrejar-ho amb aigua de la manera equivocada pot causar esquitxades espontànies i emissions de vapor.

Per a què s’utilitza l’àcid sulfúric?

Aquest àcid és important en moltes àrees, perquè és part de les reaccions químiques que donen lloc a:

• Fertilitzants.
• Altres àcids, com l’àcid nítric o clorhídric.
• Medicaments.
• Extracció de metalls (mineria).
• Productes de la indústria petroquímica.
• Bateries. Se submergeixen els elèctrodes de la bateria en aquest àcid, permetent la conducció elèctrica.
• Detergents. Els detergents que inclouen “sulfat” en el seu nom.
• Cosmètics. L’àcid sulfúric és fonamental en la producció de pigments, detergents i altres molècules presents en cosmètics.

I un llarg etcètera… sense l’àcid sulfúric el món seria diferent a com el coneixem ara.

Per què és tan perillós per a nosaltres?

L’àcid sulfúric té fama de “perillós”. Això és perquè pot reaccionar de moltes maneres amb la matèria del nostre organisme:

• És molt afí a l’aigua, amb el que és capaç de deshidratar molts materials que contenen aigua (recordem que els nostres teixits són rics en aigua).
• Les reaccions entre l’àcid sulfúric i l’aigua alliberen molta calor, podent arribar a causar incendis i cremades si no es realitzen de manera controlada.
• L’àcid reacciona amb les nostres molècules i les transforma de manera irreversible, impedint la seva correcta funció. Per exemple, les proteïnes es desnaturalitzen (canvien la seva estructura en l’espai, es trenquen, etc) i els greixos se saponifiquen (es converteixen en sabó) amb el que el teixit que queda és completament diferent al teixit de partida.
• Quan aquest entra en contacte amb els nostres teixits causa alteracions a través dels tres mecanismes esmentats, alteracions que depenen de la concentració de l’àcid, de les zones exposades i del temps de contacte de l’àcid amb els nostres teixits. Les formes més diluïdes “piquen una mica” i pot ser que deixin una petita lesió si no les retirem amb rapidesa, però les formes concentrades poden causar úlceres o mal permanent. Com més concentrat està l’àcid, més perillós resulta i amb més precaucions cal treballar-lo.

Pots consultar més sobre els mites i realitats d’àcids i àlcalis en aquest enllaç.