Bellesa i cura personal

Cura de la pell de pacients oncològics

La pell dels pacients oncològics és una pell sensibilitzada pels tractaments que està rebent, tant per la quimioteràpia com per la radioteràpia. Cada tractament presenta els seus efectes adversos: algunes vegades es perd el pèl, altres vegades es produeix descamació a la pell de les mans i els peus, o pot sortir acne, fins i tot fer-se nafres. És important conèixer quin tractament rebem, i quins efectes adversos podem esperar, per poder prevenir-los i millorar la qualitat de vida des de l’inici del tractament. Els problemes de la pell podrien interpretar-se com «un mal menor», però el mal manteniment de la pell pot arribar a interferir amb el tractament oncològic: per exemple, si hi ha una lesió a la pell produïda per una mala prevenció, aquesta pell no podrà irradiar-se, o caldrà baixar la dosi, alterant el curs programat del tractament.

Aquest article se centra en la cura general de la pell en els pacients oncològics, però no és un substitut a una consulta amb un dermatòleg ni amb un especialista. Pots aplicar els consells que aquí et donem, però si notes que algun no et serveix, o hi ha canvis en la teva pell que no reconeixes, has de consultar amb un metge.

Cura diària de la pell

Una vegada que se sap que comencen els tractaments és necessari fer un manteniment diari de la pell per a poder retardar l’aparició d’efectes adversos, o disminuir el seu impacte. Si la pell ja està seca, esquerdada, o escamada en el moment de la instauració d’un tractament, és més fàcil que es lesioni a curt termini. I si està bé, però no la cuidem adequadament, apareixeran problemes abans o amb més intensitat que fent una bona cura diària. La rutina de cura de la pell oncològica serà similar a la d’una pell molt sensible: triar acuradament els productes, evitar abrasions, i utilitzar fotoprotecció.

Higiene de la pell

Per a la higiene de la cara convé utilitzar productes que estiguin indicats per a la cara, o cos i cara, però mai utilitzarem productes que només estiguin indicats per al cos. Per a la higiene de la pell corporal convé utilitzar productes syndet («sabó sense sabó»), ja que són menys irritants que un sabó normal. Demanarem a més que no tingui perfums, que la fórmula sigui molt minimalista perquè no hi hagi cap matèria prima capaç d’irritar la pell, i que tingui un pH neutre. En casos de sequedat extrema, es pot recórrer a un oli de neteja en comptes d’un syndet. I si hi ha picor, existeixen sabons calmants que complementaran els tractaments corresponents. En qualsevol cas, fixa’t que sigui un producte testat en pacients oncològics, ja que n’hi ha en el mercat. Si la pell estigués molt lesionada o molt fràgil és possible que et recomanin l’ús de sabons antisèptics, però no són sabons que s’utilitzin de rutina.

La temperatura de l’aigua ha de ser tèbia, no gaire calenta, i s’ha d’evitar l’ús d’esponges exfoliants. També és convenient escurçar la dutxa, i optar millor per una dutxa que per un bany. A l’hora d’eixugar la pell, una tovallola de cotó aplicant tocs en comptes de fregant funcionarà molt bé.

Humectació

El segon pas és l’ús de cremes o locions corporals. En els primers estadis dels diferents tractaments oncològics, quan només es necessita un tractament lleuger, és possible fer servir una loció fluïda tipus oli-en-aigua. Aquest tipus de textures són fàcils d’aplicar i s’absorbeixen amb rapidesa, facilitant l’ús diari del producte. Però si la sequedat empitjora, com en el cas d’una radiodermitis, és possible que calgui utilitzar una crema aigua-en-oli, o fins i tot una pomada, que encara que són més espesses poden reparar millor alguns tipus de lesions. Pots utilitzar humectants que continguin urea, àcid hialurònic, pantenol, o ceramides, entre altres actius d’interès. I si t’agraden més naturals pots buscar cremes amb oli d’oliva, oli d’alvocat, extracte de calèndula o altres agents reparadors i calmants, però sempre busca que siguin productes testats en pacients oncològics.

La crema o loció hidratant és millor utilitzar-la després de la dutxa, ja que en assecar la pell amb tocs queda una certa humitat residual que la crema podrà retenir, augmentant la sensació de comoditat. És important que no siguin textures en gel, ja que el gel, encara que és còmode i lleuger d’aplicar, no té la capacitat d’evitar la pèrdua d’aigua que tenen les cremes, per la qual cosa no podran retenir aquesta aigua i no notaràs tanta millora.

Evitar abrasions

Una vegada que surts de la dutxa i t’apliques la hidratant, toca vestir-se. Depenent del tipus de tractament, és possible que hi hagi zones més irritades que no pas altres: per exemple, les zones irradiades tenen més risc d’irritació que les que no ho estan, o davant d’alguns medicaments les mans i els peus poden quedar molt sensibles. Per això és millor que la roba que et posis no sigui molt atapeïda ni fregui massa: fins i tot pot passar que un frec que abans no notaves ara pot irritar o danyar si es produeix en una zona molt sensibilitzada. Un senzill mocador evitarà el frec d’una tela rígida contra la pell del coll, i mitjons i sabates còmodes evitaran lesions al peu. En el cas que necessitis més protecció, existeixen cremes o apòsits de tipus film que crearan una barrera entre la pell i la roba, evitant lesions.

Fotoprotecció

A la pell sotmesa a tractaments oncològics és necessari protegir-la del sol. El primer és utilitzar gorra i roba adequada, que s’adapti a la temperatura ambiental però que protegeixi la pell. Com més cobreixi la peça, com més espessa sigui la tela, i com més fosc sigui el color, més protegirà. I si vols un mètode més «científic» per a saber quant protegeix la teva peça, busca peces amb una UPF (número que s’utilitza per a saber quant ens protegeix una peça del sol) d’almenys 30.
A més d’aquesta protecció has d’afegir una crema solar, per a protegir del reflex solar i per a cuidar les zones que queden exposades. Els fotoprotectors amb SPF alts seran adequats i sempre triant entre marques testades en pacients oncològics.

Maquillatge per a pacients oncològics

Igual que la resta de productes de bellesa, demanarem que estiguin testats en pacients oncològics. Solen ser maquillatges amb alt poder cobertor, que permeten dissimular molt bé les vermellors i reaccions que apareixen amb la químio o radioteràpia. Les marques que tinguin aquest tipus de productes fan tallers per a aprendre a treballar amb ells, de manera que puguis treure’n el millor partit possible.

I els desodorants?

La suor pot canviar molt durant els tractaments oncològics: el propi tipus de càncer, o la medicació oncològica, pot fer canviar el patró de suor. L’ús de desodorants per a pell sensible està acceptat en la majoria de situacions. En el cas dels pacients que s’estaven tractant un càncer de pit amb radioteràpia solia recomanar-se que no s’utilitzés desodorant ni antitranspirant, ja que es temia que la radiació tornés massa sensible a la pell, i s’irrités. Però estudis recents han vist que no hi ha més risc d’hipersensibilitat per l’ús de desodorants suaus, fins i tot si tenen alumini, amb el que és possible utilitzar-los en aquests casos.

Si encara tens dubtes, i vols provar una opció més innòcua fins a parlar amb el metge, el midó manté l’axil·la seca i és bo per a evitar la fricció.

Cura de les ungles

La primera cura que hem de tenir amb les ungles és portar-les netes, curtes i ben llimades. Moltes vegades hi haurà reaccions a la pell que impliquin picor, i si portes les ungles llargues pots ferir-te en gratar, augmentant el risc d’infeccions.
Quan hi ha tractaments oncològics és molt possible que el creixement de les ungles es vegi retardat o que la textura de l’ungla canviï, fent-se més fràgils i trencadisses. Això no requereix cap tractament: serà suficient amb utilitzar esmalts fortificants i cola per a reparar els fragments trencats.
Amb alguns tractaments existeix el risc de paroníquia, una patologia inflamatòria de l’ungla que pot ser dolorosa i portar a infecció als voltants de l’ungla. Pot prevenir-se mantenint una bona higiene, cuidant bé les ungles, utilitzant sabates i mitjons amples, i, arribat el cas, utilitzant antisèptics o antibiòtics locals.

Article redactat per
Lorena Crosa
Lorena Crosa

Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).

La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.

Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.

En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.

facebook twitter linkedin