Vitamines

Vitamina B1: la tiamina

Vitamina B1: la tiamina

La tiamina, antigament denominada vitamina B1, és una vitamina soluble en aigua que es va aïllar i es va descriure en les dècades de 1920-1930. La seva manca, denominada beri-beri, és una malaltia que ja estava descrita en manuals de medicina xinesa redactats l’any 2600 aC.

En la segona meitat del segle XIX els primers experiments amb la dieta dels mariners van permetre identificar que el beri-beri estava lligat a una dieta limitada, i el treball amb dietes animals va permetre confirmar la importància de la dieta en el beri-beri. Avui coneixem molt millor els aliments en els quals podem trobar la tiamina i el seu rol en la salut i en la malaltia, encara queda recerca per davant per a conèixer-la completament.

Quina és la funció de la vitamina B1 en el nostre organisme?

La vitamina B1 és un cofactor essencial per a diversos enzims que participen en les reaccions metabòliques que permeten a les cèl·lules obtenir energia a partir de la glucosa. Si hi ha glucosa i hi ha enzims, però no hi ha tiamina no és possible portar endavant les reaccions químiques correctament, d’aquí el nom de cofactor.

També té una funció important en el sistema nerviós central, participant en la propagació de l’impuls nerviós. El mecanisme exacte encara ha de ser dilucidat, però tres malalties neurològiques que estan relacionades amb la manca de tiamina confirmen la seva relació amb el sistema nerviós central: la síndrome de Wernicke-Korsakoff, la malaltia de Parkinson i la malaltia d’Alzheimer. Encara que només alguns casos de la primera síndrome es curen amb tiamina, alguns estudis en animals i en humans indiquen que tenir nivells adequats de vitamina B1 en el sistema nerviós resulta en una certa protecció contra el desenvolupament de les altres dues.

La tiamina també compleix un rol en la salut vascular dels diabètics. Els suplements amb tiamina han demostrat ser efectius en la prevenció de problemes cardíacs i neuropaties en models animals, i alguns experiments en humans han demostrat que la vitamina B1 col·labora en la prevenció de problemes vasculars i l’aparició de proteïnúria en diabètics.

Queda encara per determinar tractaments exactes i qui es beneficiarien realment de suplements amb tiamina, però les recerques fetes fins al moment són prometedores.

Finalment, la vitamina B1 ha demostrat una certa capacitat antioxidant, ja que es produeix mal oxidatiu en cèl·lules del sistema immune i del sistema nerviós quan hi ha deficiència de tiamina.

En quins aliments trobem la vitamina B1?

La vitamina B1 es troba en moltes fruites i verdures en poca quantitat, i només alguns aliments són notòriament més rics en tiamina. Les fonts més riques en la dieta humana són els cereals integrals com el blat i l’arròs, el llevat i el fetge, sobretot el fetge de porc.

És important que els cereals siguin integrals per a ser rics en vitamina B1, ja que els cereals processats per a donar farines més blanques perden el teixit de reserva en el qual s’emmagatzema la vitamina B1, donant com a resultat un aliment molt més pobre en tiamina.

Hi ha alguns processos que compliquen l’obtenció de vitamina B1 a partir dels aliments:

  • La tiamina es destrueix amb la calor, per la qual cosa una part del contingut de la vitamina B1 es perd amb la cocció. Per exemple, el pa pot perdre fins a un 35% de tiamina durant el procés d’enfornat.
  • Els hidroxipolifenols presents en el te reaccionen amb la tiamina transformant-la en un compost no absorbible pel cos humà.
  • Alguns enzims presents en el peix fresc, anomenades tiaminases, poden destruir la tiamina present en altres aliments. Alguns exemples de peix amb tiaminases són la tonyina clara o «d’aleta groga» i les cloïsses.

La vitamina B1 s’absorbeix i s’excreta amb relativa rapidesa. Una persona que no rebi vitamina B1 en la seva dieta perd les seves reserves en poques setmanes.

Per què puc tenir dèficit de vitamina B1?

Necessitem aproximadament 1,0-1,5 mg de tiamina diaris per a cobrir les necessitats d’un adult. La deficiència de vitamina B1 pot provenir d’una dieta pobra en tiamina (la majoria dels casos) o per alguns problemes que canvien les necessitats de tiamina de l’organisme.

L’obesitat relacionada amb un alt consum de carbohidrats i glucosa augmenta la demanda de tiamina per a metabolitzar el sucre, amb el que les persones obeses tenen menys vitamina B1 lliure circulant en sang que les persones no obeses.

Els alcohòlics tenen problemes amb la tiamina, ja que aquesta malaltia canvia la dieta de la persona portant a un menor consum de tiamina, l’alcohol evita la correcta absorció de tiamina, i augmenten els requisits per a una correcta metabolització de la beguda alcohòlica. Existeixen altres condicions, però són més estranyes i solen respondre bé a la suplementació amb tiamina.

Quins efectes té el dèficit de vitamina B1 en el cos?

Hi ha dos estadis diferenciats en la manca de vitamina B1 per motius dietaris. Al principi hi ha símptomes «generals» com la falta de fam, falta de concentració, dolor muscular i feblesa, dolor d’esquena, i fatiga general. Si la manca no es corregeix en aquest estadi, s’agreuja el quadre i apareix el beri-beri, caracteritzat per anorèxia, engrandiment cardíac, feblesa muscular que arriba a la descoordinació de moviments importants en empassar o moure les extremitats, i altres símptomes que poden variar segons el tipus clínic de beri-beri.

El beri-beri dietari va ser molt comú fins a començaments del segle XX, sobretot en societats que basaven la seva dieta en l’arròs blanc en comptes d’utilitzar arròs integral. Avui dia és molt poc freqüent gràcies a les millores en la nostra dieta i a l’ús d’aliments fortificats en vitamina B1.

Suplementació amb vitamina B1

Una bona dieta aporta la quantitat de tiamina necessària per al correcte desenvolupament del cos humà, però en els casos en els quals és necessari complementar la dieta la tiamina sol ser ben tolerada. Dosi de 300 mg/dia per via oral s’han utilitzat sense problemes per a tractar el beri-beri o la síndrome de Wernicke-Korsakoff. És difícil fer una sobredosi de tiamina, però igualment et recomanem que parlis amb el teu farmacèutic de confiança abans de començar una suplementació en dosis altes pel teu compte.

Article redactat per
Lorena Crosa
Lorena Crosa

Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).

La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.

Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.

En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.

facebook twitter linkedin