Els polifenols del te verd

Els polifenols del te verd tenen fama de ser excel·lents antioxidants. Però què és exactament un polifenol? Per què són antioxidants? Quina utilitat tenen per a nosaltres i com es prenen? T’expliquem què és el te verd i la importància dels seus polifenols per a la salut en aquest article.

Què és el te verd?

Les fulles de la planta Camellia sinensis sóc molt versàtils. Quan es deixen fermentar originen el te negre, una de les plantes més consumides en infusió a tot el món. Durant la fermentació les fulles són sotmeses a un ambient controlat que estimula l’actuació d’uns enzims anomenats polifenol oxidases; aquests enzims generen canvis en els polifenols naturalment presents en el te, alterant el sabor, olor i color del te i de les seves infusions. Però si aquestes fulles es tracten per a impedir que el polifenol oxidases actuïn s’obté una droga vegetal que dóna una infusió de color verd i marcat sabor amarg: hem obtingut te verd.

Existeixen diferents varietats de te verd segons la zona de cultiu i el processament de la fulla. El matcha s’ha posat molt de moda, però si vols provar un te verd de sabor diferent dels altres, et convidem a provar el nostre Ecovital Herbetes® Te verd Chun Mee. La varietat Chun Mee és un te més àcid, menys dolç, i d’aroma més intens que altres varietats de te verd.

En qualsevol cas, la Farmacopea Europea estableix que el te verd ha de contenir un mínim de 1.5% de cafeïna i 8% de catequines (un tipus de polifenol). Cafeïna? No es diu teïna en el te? Sí, és cafeïna; la molècula és la mateixa que la del cafè, però com està combinada amb els tanins propis de les fulles de te, es va batejar aquest complex com «teïna». El te verd també és ric en minerals, però aquests no tenen un mínim establert.

Què són els polifenols?

Els polifenols són molècules orgàniques complexes sintetitzades per les plantes a partir de molècules més senzilles. Es caracteritzen per presentar més d’un grup fenol en la seva estructura, d’aquí el nom (poli= grec per a molts). Sense entrar en els detalls bioquímics complexos, diguem que les plantes poden partir de molècules de pocs àtoms (tres i quatre carbonis, un o dos oxígens) que, reacció rere reacció, van generant molècules grans (arribant fins a més de 60 carbonis). Hi ha una gran quantitat de polifenols en la naturalesa, perquè és un grup molt gran que inclou molècules com ara:

• Tanins (donen sabor als vins).
• Proantocianidines (com les del nabiu vermell, útils en infeccions urinàries)
• Isoflavones (les de la soia s’utilitzen per a alleujar els símptomes de la menopausa)
• Les catequines del te verd.
• Flavonoides com els que donen color a la pela de la taronja i la llimona.

Alguns són indispensables per a les funcions fisiològiques vegetals. Uns altres participen en funcions de defensa davant situacions d’estrès i estímuls diversos. Cadascun participa en certes reaccions, però per norma general són excel·lents antioxidants.

Per què els polifenols són antioxidants?

Per a respondre aquesta pregunta hem de saber què és l’oxidació que volem evitar. Diverses reaccions químiques que es donen en el nostre organisme pel nostre propi metabolisme o després de l’exposició a certs factors (llum solar, fum de tabac, certes toxines) generen radicals lliures, és a dir, molècules amb un electró en una situació tan inestable que necessiten reaccionar amb una altra molècula per a estabilitzar-se. Aquesta segona molècula canvia la seva estructura (s’oxida) i perd les seves propietats originals en aquesta reacció. Quan això passa sistemàticament al llarg dels anys en molècules importants per a nosaltres (ADN, proteïnes de la pell, membranes cel·lulars, etc.) comencen els problemes com el càncer, l’envelliment, i altres varis. Ara bé, els polifenols són molècules grans que tenen carbonis i oxígens ordenats de tal manera que poden reaccionar molt fàcilment amb els radicals lliures, estabilitzant-los i protegint altres molècules de l’oxidació.

Quines propietats tenen els polifenols del te verd?

Els polifenols del te verd són molts: tanins, catequines, tioflavines, flavonoides i antocianidines, però les estrelles són les catequines. Les catequines tenen diverses propietats d’interès per a nosaltres:

• L’acció conjunta de la cafeïna i les catequines prolonguen la vida de la noradrenalina, una substància imprescindible perquè es cremi el greix en els adipòcits; d’aquí que el te verd tingui un cert efecte termogènic que s’aprofita en dietes d’aprimament.
• Diferents catequines i extractes de te verd s’han assajat en una varietat de models animals i in vitro, en cèl·lules tumorals i línies cel·lulars establertes, controlant processos d’importància en el desenvolupament de tumors (van inhibir proliferació cel·lular i van facilitar la mort cel·lular).
• Algunes catequines han demostrat activitat antibacteriana in vitro.
• Les malalties neurodegeneratives podrien beneficiar-se de l’activitat antioxidant de les catequines, d’acord amb alguns petits estudis.

El consum de te verd estaria relacionat amb la prevenció de càncers com el de pulmó, còlon, esòfag, intestí, ronyó, pàncrees o mama. Estudis en animals suggereixen que el te verd baixa la tensió, protegint contra problemes cardiovasculars. Fins i tot existeix un medicament basat en els polifenols del te verd, el Veregen®: conté un 10% d’extracte de te verd i s’utilitza per a tractar berrugues genitals externes i perianals. Es desconeix el mecanisme exacte, però sembla que les sinecatequines del te verd eviten la proliferació de queratinòcits (cèl·lules de pell) gràcies al seu efecte antioxidant.

Quant te verd podem prendre?

Si desitges beneficiar-te de les propietats del te verd pots gaudir-lo a discreció, però compte amb la cafeïna: depenent la concentració de la cafeïna del te, fins a 5 tasses al llarg d’un dia (puntualment, no al llarg de setmanes) es considera una dosi diària adequada per a no passar de 300 mg de cafeïna diaris.

• Si vols aprofitar-te de la cafeïna, fes una infusió durant un temps curtet, perquè la cafeïna surt amb facilitat de la planta.
• Si vols els antioxidants deixa la planta en contacte amb l’aigua una estona més, perquè els antioxidants demoren una mica més a sortir.

Sobretot, no exageris; no fa falta que els teus dos litres d’aigua diaris siguin de te verd. Existeixen casos reportats d’hepatitis associada al consum excessiu de te verd. També hi ha reportats problemes d’interaccions amb diversos medicaments, així que recorda: natural no significa innocu, i si tens algun dubte, el teu farmacèutic podrà ajudar-te a triar la millor manera de consumir te verd per a tu.