<\/span><\/h2>\nLa caloria \u00e9s una unitat d’energia que es va definir originalment en estudis fets en els camps de les ci\u00e8ncies m\u00e9s dures: f\u00edsica, qu\u00edmica i enginyeria van ser les branques de la ci\u00e8ncia que es van preocupar inicialment pels intercanvis de calor i energia. El concepte \u201ccaloria\u201d es va relacionar amb els aliments i amb el metabolisme a partir de la segona meitat del segle XIX, \u00e8poca en la qual va comen\u00e7ar l’estudi de les necessitats nutricionals i energ\u00e8tiques del cos hum\u00e0. Quantes calories gastem cada dia? Quantes calories ens donen els aliments? Quins aliments hem de menjar per a cobrir les nostres necessitats d’energia i de nutrients? Quan apareixen les malalties relacionades amb les mancances nutricionals?<\/p>\n
La ci\u00e8ncia no va demorar molt a adonar-se que (a grans trets) si ingerim una certa quantitat de calories, llavors haur\u00edem de cremar les mateixes calories per a mantenir el nostre pes: neix la teoria de les calories dins, calories fora<\/em>. Sota el mateix raonament, engreixem per menjar m\u00e9s calories de les que gastem i aprimar hauria de ser tan senzill com ingerir menys calories que les que gastem en un dia.<\/p>\nAquesta teoria, encara que atractiva per la seva senzillesa, ha demostrat ser massa simplista en la seva concepci\u00f3 del metabolisme i del sobrep\u00e8s. Ara b\u00e9, t\u00e9 un cert punt de veritat: consumir m\u00e9s calories de les que gastem, de manera consistent, ens porta al sobrep\u00e8s. I si aquestes calories venen de les prote\u00efnes, engreixarem? La resposta \u00e9s complexa: en teoria podem ingerir calories de m\u00e9s a trav\u00e9s de les prote\u00efnes, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha altres factors involucrats que matisen una mica aquesta idea.<\/p>\n