Què és la cúrcuma?

La cúrcuma és una planta que creix bé en zones càlides i humides, nadiua de l’Índia i del sud-est asiàtic. Tradicionalment s’ha utilitzat la seva arrel per a acolorir teles, per a donar sabor als menjars i com a planta medicinal en la medicina aiurvèdica. Però què diu la ciència occidental sobre l’ús medicinal de la cúrcuma? Quina evidència hi ha i per a quins casos pot anar bé? T’ho expliquem en aquest article.

Quins usos medicinals presenta la cúrcuma?

L’Agència Europea del Medicament recolza l’ús tradicional de la cúrcuma com a digestiu. És a dir, per a alleujar problemes com a digestió lenta, sensació de “estar ple” i flatulències. Pot utilitzar-se com a infusió, com a extracte hidroalcohòlic o com a extracte sec, però no es recomana utilitzar cúrcuma més de dues setmanes per a aquest ús sense control mèdic.

Recentment la cúrcuma ha començat a guanyar terreny com a antiinflamatori natural. La cúrcuma conté una molècula anomenada curcumina. Un polifenol, que en experiments de laboratori i en models animals ha demostrat millorar estats inflamatoris, actuar com a antioxidant i fins i tot ha mostrat algunes propietats com a molècula anticàncer.

Els assajos realitzats en humans encara no han donat resultats prou potents com per a prometre resultats i considerar a la curcumina un medicament, però sí que són prou prometedors com per a estimular la recerca i, en alguns casos, plantejar l’ús de la curcumina al costat de teràpies que sí han demostrat la seva utilitat.

Algunes línies de recerca prometedores són:

• Aterosclerosi. Quan a un grup de rates alimentades amb una dieta rica en greixos se’ls va afegir curcumina a la dieta, les plaques que tapen les artèries no es van formar tan ràpidament ni es van expandir com en les rates que no prenien cúrcuma.
• MPOC. La Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica presenta una inflamació de base que dificulta la correcta respiració. La curcumina pot disminuir alguns mecanismes inflamatoris de la MPOC, alguna cosa que s’ha vist en animals i en alguns assajos petits realitzats amb pacients humans.
• Obesitat. L’obesitat està relacionada amb una major secreció de molècules pro-inflamatòries per part del teixit adipós. La curcumina va ser capaç de bloquejar la inflamació del teixit adipós en models animals. També va ser capaç de millorar el metabolisme lipídic. En un estudi amb humans es va veure una major disminució del perímetre abdominal en les persones que baixen de pes i prenen curcumina que la disminució vista en les persones que baixen de pes sense curcumina.
• Demència. Per a aquesta indicació hi ha menys estudis, ja que només recentment s’ha vist una correlació entre malalties inflamatòries (hipertensió, dislipèmia, diabetis) i el desenvolupament de la demència. En un experiment amb ratolins es va veure que la curcumina millora la memòria i algunes funcions neuronals, però no s’ha comprovat que succeeixi el mateix en humans.
• Oncologia. La curcumina té cert potencial per a controlar el creixement de cèl·lules cancerígenes, havent demostrat en experiments de laboratori i en ratolins que pot limitar el desenvolupament de tumors. Però encara no s’ha demostrat que tingui aquesta utilitat en humans ni hi ha consens sobre dosi necessària perquè això succeeixi.
• Dolor. Alguns estudis petits realitzats amb humans han evidenciat una certa utilitat de la curcumina per a calmar el dolor. Per exemple, alguns casos de dolor menstrual o de dolor causat per l’artrosi poden controlar-se millor en prendre curcumina, reduint la necessitat d’analgèsics i antiinflamatoris de síntesis.

Quins problemes pot presentar l’ús de cúrcuma?

Abans de prendre cúrcuma o extractes de curcumina cal tenir en compte aquests punts:

• La curcumina no s’absorbeix bé. El nostre cos absorbeix menys del 10% de la curcumina que ingerim. Perquè la curcumina que prenem es pugui absorbir en major quantitat la indústria farmacèutica ha de recórrer a diversos “trucs”. Per exemple, combinar-la amb extracte de pebre negre (nostre Ecovital Compleat Articulacions utilitza aquesta estratègia) o encapsular-la en nanopartícules més absorbibles.

• Les dosis i els temps d’ús no estan establerts per a cada cas. Els tractaments oncològics estan ben protocol·litzats, els antiinflamatoris i els analgèsics també, fins i tot els medicaments per al colesterol tenen una correlació coneguda entre el colesterol de partida i les dosis que cal utilitzar per a baixar el risc d’infart o plaques d’ateroma. Però amb la curcumina no és així; no és fàcil predir quan es vora l’efecte ni quin tan intens serà.

• La dosi de curcumina no és igual en els diferents productes. La selecció de dosi és diferent de la dels medicaments, que tenen les dosis ben establertes. Considerem el ibuprofeno: a nivell mundial es comercialitza en formes farmacèutiques que contenen 200, 400, 600 o 800 mg, però no veurem formes amb 500 o 650 mg. En canvi, la curcumina es considera complement alimentari i no hi ha obligació de posar una quantitat determinada d’actiu per càpsula o sobre.

Tots aquests factors fan que sigui difícil predir quins resultats donarà un producte a base de cúrcuma per a una determinada funció. Si desitges utilitzar cúrcuma pots preguntar en la teva farmàcia de confiança. Allà sabran aconsellar-te segons l’ús que vulguis donar-li a la cúrcuma, els teus problemes de salut de base i els medicaments que estiguis prenent.