7 consells per un confinament saludable per als adolescents

El confinament a la llar de tota la població com a mesura extraordinària per fer front a la pandèmia pel coronavirus SARS-CoV-2 pot ser especialment difícil de tolerar en l’adolescència.

Factors com ara la impossibilitat de no quedar amb els amics i/o la parella, en una etapa on aquestes relacions són tan essencials, la intensificació de les relacions amb els pares i familiars, o la dificultat de trobar espais per aïllar-se i tenir intimitat, en funció de les característiques de l’habitatge, poden convertir el confinament en un experiència desagradable.

Si teniu adolescents a casa, els consells següents us poden ajudar a gestionar millor les relacions familiars durant el confinament:

 

 

1. Respecteu el seu espai privat

Sovint, l’aïllament en un espai privat pot ser positiu per als adolescents: pot ser una manera de descansar i d’ordenar les experiències que estan vivint. Respecteu que facin de la seva habitació el seu refugi personal, i no entreu en discussions per l’ordre o la manera en què el tenen en aquests moments.

2. Animeu-los a mantenir el contacte amb els seus amics i parella

En aquestes edats, encara que les relacions amb els pares són importantíssimes, es posen en joc aspectes de la seva identitat que fa que sovint visquin les relacions d’amistat i de parella com les més significatives. Totes les possibilitats que els recursos telemàtics, internet, xats, mòbils els ofereixen  poden ser les úniques possibilitats de mantenir-les encara que a distància. Serà important respectar, fins i tot promoure, aquestes necessitats de contacte i flexibilitzar possibles horaris i normatives prèvies al confinament amb l’expectativa de recuperar-les una vegada es normalitzi la situació.

 

3. Ajudeu-los a adquirir unes rutines diàries

Atès que en l’adolescència coexisteixen aspectes de funcionament tant infantils com propis de l’etapa adulta, en alguns casos el confinament pot desencadenar una resposta amb característiques infantils: mostrar-se més passius a casa. És important ser flexibles i deixar-los temps per tal que puguin anar trobant altres formes d’organitzar-se, alhora que ajudar-los amb un ritme tolerable a anar assolint unes pautes diàries, com ara l’hora de llevar-se i d’anar a dormir.

 

4. Consciencieu-los del risc que suposa la transmissió de la infecció

Durant l’adolescència, la manca de percepció del risc és molt normal. Els joves poden sentir-se forts i sans i, fins i tot, invencibles. Els pot ser difícil, per exemple, comprendre que encara que no es tinguin símptomes es pot transmetre la malaltia. Caldrà, per tant, adoptar una actitud pedagògica i ensenyar-los a tenir cura d’ells mateixos i dels altres.

 

5. Negocieu i establiu límits

Estimular la capacitat per negociar i arribar a pactes quan la persona ja té capacitats per fer-ho, com durant l’adolescència, sempre és molt necessari. Escoltar i tenir en compte l’altre és un model de relació que pot oferir l’adult i que el jove acollirà molt bé jove, alhora que aprendrà a desenvolupar-lo. Des d’aquest diàleg és indispensable arribar a acords per definir conductes intolerables (“línies vermelles”) per a tota la família, però davants les quals serà millor una actitud relativament flexible.

6. Ajudeu-los a trobar activitats que els estimulin

Els joves poden tenir moltes dificultats per tolerar l’avorriment, encara més quan les activitats que habitualment realitzen per evitar-ho estan  limitades pel confinament. Alhora, no sempre tenen clar quines són les seves capacitats, els seus recursos, els seus interessos. Ajudar-los a trobar activitats que estimulin la seva motivació pot ser un bon acompanyament que faciliti la relació. Proposaeu-los que intervinguin en alguna tasca concreta de la rutina de la llar: si té a veure amb poder sortir i anar a comprar, llençar les escombraries o passejar el gos, millor. Si s’acosten a la cuina, permeteu-los que facin o contribueixin a fer el menjar que més els agrada, per exemple. Estigueu molt atents i acolliu i estimuleu qualsevol iniciativa de col·laboració.

 

7. Cerqueu vies d’escapament, tant per a ells com per a vosaltres

Si el vostre domicili compta amb un espai com terrassa, balcó, pati interior o similar, utilitzaeu-lo en els moments de tensió per evitar conflictes en la relació; si no surt l’adolescent, pot ser un altre membre de la família qui  el necessiti per aclarir-se o regular el malestar. Si no hi ha un lloc físic, cerqueu la manera de poder “sortir”, com ara escoltar música si pot ser amb auriculars, fer activitat física, dutxar-se o qualsevol altra activitat que ajudi a esbargir-se.

 

I davant la pèrdua d’un familiar…

Procureu que sigui la persona amb més vincle (els pares sempre que sigui possible), la qui comuniqui la mort a l’adolescent. Cal que ho faci el més aviat possible i de manera presencial, en un lloc íntim i segur, on pugui expressar lliurement el que senti. Convé dir-ho de manera clara i concisa, donant espai per respondre les preguntes que tingui.

Oferiu algun exemple de com nosaltres hem elaborat un dol anterior o com ells ho van fer en un altre moment (amb algun ésser estimat, animal de companyia, etc.). Procureu estar disponibles i respectar, alhora, el seu espai.

Recordeu:

  • Tots els adolescents tenen dret a rebre la informació que sigui ajustada a la situació real, tenint en compte el moment de desenvolupament en què es troben.
  • No hi ha una forma única i universal d’expressió del malestar. Tots tenim la nostra i totes són vàlides.
  • No parlar sobre un fet dolorós, no vol dir que no existeix. Si evitem parlar-ne no ajudem els adolescents a comprendre el que ha passat i, a més, limitem la seva expressió emocional i evitem que puguin activar recursos personals que els seran útils al llarg de la vida.

 

Font: Generalitat de Catalunya