Diabetis: Què és la diabetis?

Què és la diabetis?

 

La glucosa és un sucre fonamental per a la vida de l’ésser humà, perquè és la font d’energia principal de les cèl·lules del nostre organisme. Els nivells de sucre en sang (“la glicèmia”) són regulats per un mecanisme coordinat entre diverses molècules sintetitzades pel nostre organisme, entre les quals expliquem la insulina i el glucagó: la insulina permet que la glucosa entri a les cèl·lules per ser metabolitzada, de manera que la glicèmia baixa, i el glucagó puja la glicèmia perquè en tot moment hi hagi una bona aportació energètica per a les nostres cèl·lules. És un sistema de control molt fi que manté la glicèmia en nivells adequats per a la vida, ja que tant l’excés o la manca de glucosa en sang comporta conseqüències importants per a la nostra salut.

La diabetis mellitus és una malaltia que apareix quan, per diferents motius relacionats amb la glucosa i la insulina, augmenta la glicèmia, és a dir, apareix una hiperglicèmia. La glicèmia ideal per detectar la diabetis es mesura en una mostra de sang obtinguda després de 8 hores de dejuni, abans d’esmorzar. Els diferents valors que es poden obtenir d’indicar diferents estats de salut:

 

Glicèmia en dejú entre 70-100 mg / dL Glicèmia normal
Glicèmia en dejú entre 100-125 mg/dL No hi ha diabetis, però es considera que està augmentat el risc de tenir diabetis tipus II (prediabetis)
Glicèmia en dejú major o igual a a 126 mg/dL Diagnòstic de diabetis

 

Encara que parlem de “diabetis” a seques, el nom complet de la malaltia és diabetis mellitus. Es defineixen dos tipus de diabetis, dues malalties causades per mecanismes ben diferents que comparteixen un augment important en la quantitat d’orina generada: la diabetis mellitus i la diabetis insípida. Mellitus ve del llatí i significa “amb mel” o “dolç”, i “insípida” vol dir “sense sabor”. Aquests “cognoms” es van escollir perquè els metges saben des de l’antiguitat que els pacients que orinen molt generen orina o molt dolça, o molt aigualida. I sí, hi va haver metges que assaborien l’orina dels seus pacients per poder diagnosticar.

 

Història de la diabetis

 

El primer esment de la diabetis en la història escrita de la humanitat està en el papir d’Ebers: els antics egipcis ja havien descobert que hi havia una malaltia associada a l’augment de la producció d’orina. Els antics grecs també van descobrir els tres primers símptomes que alerten d’una diabetis: polidípsia (molta set), polifàgia (molta gana) i poliúria (molta orina). Els metges de l’antiga Índia ja sabien que alguns pacients generaven grans volums d’orina capaç d’atreure a les formigues. I al llarg dels segles i les cultures dels metges prescriure alguns tractaments per als diabètics, però com que no funcionaven, la diabetis equivalia a una sentència de mort. El pacient moria per conseqüències diverses de la glicèmia descontrolada: pèrdua de pes extrema, problemes cardíacs, dany renal, o ulceracions, entre altres possibles conseqüències.

Entre finals del segle XIX i principis del segle XX es van produir estudis i experiments que van permetre comprendre la relació entre la insulina i la glucosa. La insulina és una proteïna secretada pel pàncrees quan puja la glicèmia, i la seva secreció permet que la glucosa entri en els teixits corporals per ser utilitzada, baixant el nivell de glucosa en sang. Però hi va haver d’esperar fins a 1922 per a tractar amb èxit i per primera vegada a un malalt de diabetis, obrint les portes al tractament (que no curació) de la diabetis. La primera teràpia contra la diabetis va consistir en insulina obtinguda del pàncrees d’animals, primer de vaca i després de porc, fins que en any 1982 es va comercialitzar la primera insulina recombinada: una còpia de la insulina humana fabricada per bacteris modificats específicament per dur a terme aquesta tasca.

 

Tipus de diabetis

 

Hi ha diversos tipus de diabetis mellitus. Tenen diferents mecanismes bioquímics, diferent pronòstic i diferent tractament, però totes tenen en comú l’augment de la glicèmia. Els més freqüents són la diabetis tipus I, diabetis tipus II, i la diabetis gestacional. La diabetis tipus I és més freqüent en nens, mentre que la diabetis tipus II la desenvolupen majoritàriament els adults. Parlarem més en detall de cada un d’aquests tipus en una altra publicació.

Altres tipus menys freqüents de diabetis són la diabetis secundària a malalties pancreàtiques, la diabetis causada per medicaments, i la diabetis relacionada amb la fibrosi quística.

 

Continua aprenent més sobre la diabetes a: