Salut

Què és el glaucoma?

El glaucoma és una malaltia ocular responsable, juntament amb les cataractes, de la majoria dels casos de ceguesa en adults majors de 40 anys. Es calcula que més de 70 milions de persones en el món sofreixen d’alguna forma de glaucoma, de les quals el 10% perdran la visió dels dos ulls. Hi ha diversos tipus de glaucoma, però tots tenen en comú una certa inespecificitat de símptomes i la generació de mal irreparable al nervi òptic. T’expliquem avui què és el glaucoma, quines opcions de tractament hi ha, i sobretot, quines eines hi ha per a prevenir el seu avanç.

Repassem l’estructura de l’ull…

Per a entendre al glaucoma és important recordar una part del funcionament de l’ull. La part davantera de l’ull conté el sistema que regula l’arribada de la llum a la retina i al nervi òptic, situats en la part posterior de l’ull. En la part davantera, des de fora (el que veiem) cap a l’interior de l’ull, trobem:

  • L’esclera (el blanc) i la còrnia (transparent, cobreix la part de color i permet el pas de llum).
  • L’iris (la part de color) amb el seu buit (la pupil·la). L’iris es contreu i relaxa per a obrir i tancar la pupil·la, controlant el pas de llum
  • El cristal·lí, que enfoca la llum sobre la retina.

Tot això està banyat per un líquid anomenat humor aquós, capaç de nodrir i estabilitzar aquestes estructures oculars. L’humor aquós és produït prop del cristal·lí pel cos ciliar, banya tot l’espai que està entre el cristal·lí i l’iris, surt a través de la pupil·la i drena per la via trabecular (via majoritària, en la qual el líquid drena a través d’un teixit de drenatge situat en l’angle entre iris i còrnia) i per la via uveoescleral (10% del líquid drena fluint directament a través de músculs i membranes cap a l’exterior de l’ull).

Per què apareix el glaucoma?

Hi ha dos grans tipus de glaucoma segons la causa que ho genera:

  • Glaucoma d’angle obert. Hi ha resistència a la sortida de l’humor aquós a través de la via trabecular o hiperproducció d’humor aquós. És la forma més freqüent.
  • Glaucoma d’angle tancat o estret. Hi ha obstrucció de la zona de drenatge per una proximitat important entre l’iris i la còrnia, impedint que l’humor aquós arribi a la zona on estan les vies de drenatge.

Com a líquid que és, l’humor aquós és capaç de fer pressió sobre les estructures que el contenen, que són relativament toves. Quan el líquid no és capaç de drenar la pressió augmenta i fa força cap a la zona posterior de l’ull, danyant les neurones responsables de la visió.
Existeixen altres causes de glaucoma, però no són tan freqüents: glaucoma infantil (per malformació de l’ull), glaucoma de pressió normal (es creu que hi ha problemes de circulació sanguínia o hipersensibilitat del nervi) o glaucoma secundari a altres problemes (uveïtis, tumors, cops, ús de corticoides, etc.).

Quins símptomes dóna el glaucoma?

Depèn de la mena de glaucoma. Els mecanismes són molt diferents, i per tant els símptomes també ho són:

  • Símptomes del glaucoma d’angle obert: és el glaucoma «traïdorenc», perquè no presenta símptomes fins que el mal òptic ja s’ha produït. Apareixen zones en les quals es va perdre la visió i visió «tipus túnel» en formes avançades.
  • Símptomes del glaucoma d’angle tancat: aquest glaucoma es dóna amb «atacs» els símptomes dels quals són poc específics. Entre ells comptem el dolor en l’ull, ull vermell, mal de cap, nàusees, marejos, visió borrosa, i visió «amb halos».

Els glaucomes que es cursen sense símptomes han de ser controlats des d’abans de la ceguesa, segons els factors de risc del pacient, per a tobar-lo abans que el mal sigui important. Els glaucomes que cursen amb símptomes han de ser valorats ràpidament per un professional per a evitar mal sobtat al nervi òptic; per aquest motiu els farmacèutics derivem al metge els casos que cursen amb dolor en comptes de donar algun col·liri calmant de venda lliure.

Com es tracta el glaucoma?

Hi ha diversos medicaments que poden tractar el glaucoma, gairebé tots en forma de col·liri:

  • Anàlegs de prostaglandines: els «-prost» (latanoprost, travoprost, bimatoprost). Faciliten la sortida d’humor aquós per la via uveoescleral. Els efectes adversos són sobretot locals.
  • Bloqueants beta-adrenèrgics: timolol, carteolol, betaxolol. Redueixen la producció d’humor aquós. Baixen la pressió intraocular, però a canvi poden donar sequedat en l’ull i poden interactuar amb pulmons i cor (contraindicats en asmàtics, pacients amb MPOC i bradicàrdia).
  • Agonistes alfa-adrenèrgics: brimonidina. Redueixen la producció d’humor aquós inicialment per a després facilitar el seu drenatge. Presenten efectes adversos locals i sistèmics.
  • Inhibidors de l’anhidrasa carbònica: dorzolamida, brimonidina, acetazolamida (oral). Redueixen la producció d’humor aquós.
  • Agonistes colinèrgics: pilocarpina. Crea una contracció de la pupil·la per a facilitar el drenatge d’humor aquós. Complica la visió per la fixació de la pupil·la i per empitjorar la miopia.

L’oftalmòleg decidirà quin o quins d’aquests medicaments recepta al pacient en funció de la mena de glaucoma, de la resposta que presenta, i del perfil de tolerància, però les més usades solen ser les tres primeres famílies. A més de medicaments, existeixen cirurgies que permeten millorar el drenatge de l’ull. I si parlem de glaucoma secundari, és fonamental tractar la patologia de base.

Com s’apliquen correctament els col·liris per al glaucoma?

Encara que sembli mentida, una o dues gotetes en l’ull poden causar símptomes a nivell del cos sencer. Per exemple, els betabloqueants estan contraindicats per a persones amb MPOC o asma perquè poden causar-los un quadre de dificultat respiratòria. Per a evitar aquest i altres efectes adversos és important que, després d’aplicar la goteta, estrenyis la comissura interna de l’ull durant un minut per a evitar el drenatge de la gota a la resta del cos.

Es pot prevenir el glaucoma?

El glaucoma té un component genètic important i els factors de risc no són modificables, però es poden fer revisions periòdiques per a evitar que el glaucoma avanci en silenci. Detectar-ho a temps permet instaurar tractaments que eviten l’evolució a ceguesa. Els factors de risc per al glaucoma són:

  • Edat avançada.
  • Raça (més casos entre asiàtics i raça negra).
  • Tenir familiars diagnosticats amb glaucoma.
  • Ser miop.
  • Ser diabètic.
  • Utilitzar corticoides al llarg de molt de temps.

Si tens algun d’aquests factors de risc, no dubtis a parlar amb el teu oftalmòleg, que sabrà dir-te com has de fer per a prevenir el desenvolupament de glaucoma.

Article redactat per
Lorena Crosa
Lorena Crosa

Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).

La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.

Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.

En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.

facebook twitter linkedin