En un article anterior parlem de medicaments per als gasos. Allà esmentem medicaments que, encara que no són «la típica planta» que tenim al cap, sí que són naturals, com el carbó activat o els probiòtics. En aquest article et parlarem, ara sí, de les plantes medicinals que s’utilitzen quan hi ha un quadre de gasos. Hi ha més de 30 plantes diferents amb acció digestiva coneguda, però t’esmentarem les més freqüents en el nostre mercat i les que estan més associades al tractament dels gasos.
Alcaravia (Carum carvi L.)
El fruit d’alcaravia conté un oli essencial responsable de la seva activitat farmacològica. L’alcaravia estimula la mucosa gàstrica, activant a l’estómac, la qual cosa al seu torn evita que empassem aire. L’Agència Europea del Medicament aprova l’ús tradicional de fruits o oli essencial d’alcaravia per a alleujar la inflor i les flatulències.
Gingebre (Zingiber officinale Roscoe)
El rizoma de gingebre conté una oleoresina rica en oli essencial i substàncies picants que li donen el seu típic sabor. És capaç d’estimular la digestió, activar el to de la musculatura intestinal i augmentar la secreció de bilis, millorant notòriament la digestió i baixant la producció de gasos. També és útil per a les nàusees de l’embaràs i per a la dispèpsia.
Angèlica (Angelica archangelica L)
L’arrel i el rizoma dessecats d’angèlica estan recollits en la Farmacopea Europea com a droga vegetal. L’oli essencial present en l’arrel es considera un amarg estimulant de les secrecions gàstriques, espasmolític i colagog (estimula la secreció de bilis) amb el que millora la digestió i baixa la producció de gasos.
Melissa (Melissa officinalis L.)
La fulla dessecada està reconeguda com a droga vegetal en la Farmacopea Europea. Els extractes alcohòlics de fulla de melissa i l’oli essencial posseeixen activitat espasmolítica, amb el que alleuja el malestar associat als gasos. Resulta útil tant per a nens com per a adults, i existeixen preparats en el mercat que han demostrat funcionar bé per a trastorns digestius de bebès i nens.
Menta (Menta x piperita L.)
Una altra addició a la Farmacopea Europea. La fulla de menta conté un oli essencial amb propietats adequades per al tractament dels gasos: és espasmolític, afavoreix la producció de bilis i ajuda a l’expulsió dels gasos. També conté flavonoides i fenols amb similars propietats digestives. Poden utilitzar-ho els adults i nens majors de 4 anys.
Xicoira (Cichorium intybus L.)
L’arrel de xicoira conté fructooligosacàrids i inulina, així com productes que donen sabor amarg a les tisanes. L’Agència Europea del Medicament aprova l’ús tradicional d’aquesta arrel per als símptomes de flatulència, digestió pesada i pèrdua temporal d’apetit.
Abans d’arreglar el teu problema digestiu amb plantes…
Recorda que natural no significa innocu: per exemple, l’alcaravia és rica en un component anomenat carvona que en dosis altes pot resultar abortiu. Si tens gasos i decideixes prendre preparats a base d’una o diverses d’aquestes plantes, consulta amb el teu farmacèutic de confiança per possibles contraindicacions o precaucions que hagis de considerar en prendre un preparat a base d’aquestes plantes.
I el més natural de tot és…
El més natural de tot és evitar la producció del gas, així no hauràs de prendre res perquè t’ajudi a eliminar-ho. En les estratègies per a evitar la producció de gas intestinal tens:
- Menjar amb tranquil·litat: mastegar bé i beure tranquil·lament evita que empassisaire, aire que després s’expulsa com a gas.
- Evitar aliments que faciliten la producció de gas: encara que depèn molt de factors individuals, hi ha aliments que «donen més gas». Entre ells trobem les cols de Brussel·les, el bròcoli, la lactosa, les patates, els derivats del blat, algunes fruites… si sofreixes de gasos amb freqüència, és bona idea que paris esment a què has menjat per a identificar quins aliments et van pitjor.
- Evita l’automedicació: hi ha certs medicaments com a laxants, antibiòtics, o antiinflamatoris que poden afavorir l’aparició de gas per diferents mecanismes.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.