Entrevista al Dr. Josep Morera

El Dr. Josep Morera és doctor en medicina, especialitzat en pneumologia i medicina interna. És autor d’Anecdotari d’una vida mèdica, un compendi d’anècdotes acumulades al llarg de la seva professió, escrites amb espontaneïtat i sense pretensions literàries. Són anècdotes explicades amb gran sensibilitat i sentit de l’humor. Mostren la relació metge-malalt i posen de manifest el coneixement del metge, la confiança dels malalts i els companys. En les quals queda palès el seu humanisme i el seu gran bagatge cultural.

Quina anècdota recorda amb especial estima?

El llibre del Dr. Josep Morera és una recopilació de moltes anècdotes, concretament 84, totes elles reals. M’és molt difícil escollir-ne una. Per exemple “Brown Fat” tracta d’un sms amb el qual un pacient em comunica que li donen l’alta perquè s’ha curat d’un càncer de pulmó, quan inicialment l’havien desnonat, i gràcies a la meva insistència es va tractar amb èxit. Algunes són francament iròniques i fins i tot d’humor negre, com “Ser fisonomista” i “Eros i Tanatos”. He aprofitat totes aquestes anècdotes que l’atzar havia convertit gairebé en esotèriques com “Mal d’ull de veritat”, “El Somni” o “Fins que el Barça guanyi la Lliga”.

El seu anecdotari, a més d’estar escrit amb una gran sensibilitat i sentit de l’humor, és un llibre solidari. On es destinen els beneficis de la seva venda?

Els beneficis de la venda van destinats a la Fundació Arrels, que s’ocupa de persones sense llar, els homeless. Sense anar més lluny, al diari Ara, l’edició del 8 d’octubre, es menciona la xifra d’11.500 persones a Catalunya que viuen al carrer (“Última nit sense sostre”, de David Fernàndez). A la meva anècdota “Fair Play”, un dels personatges és un homeless.

En una societat com la nostra, en què la tecnologia regeix les relacions humanes i es tendeix a la deshumanització, com és la relació entre pacient i metge?

No necessàriament la tecnologia ha d’impedir una bona relació humana i empàtica amb el pacient. Però si sumem la concentració demogràfica a les ciutats, l’augment de l’esperança de vida, el progrés de les tecnologies i la massificació als centres sanitaris, tot això en conjunt dificulta una relació personalitzada ideal metge-malalt. Ells necessiten que se’ls escolti.

El farmacèutic sol ser el primer professional a qui el pacient acudeix buscant consell, com creu que ens ajuda?

El farmacèutic és un professional de la salut molt proper i accessible. Filtrar amb criteri la patologia lleu de la important, administrar fàrmacs en els casos banals i recomanar l’assistència al metge…són funcions que alleugen tant la congestió dels serveis d’urgències com la dels centres de salut. El farmacèutic és, a més, imprescindible en la tasca de completar l’educació i instrucció del pacient en el seu tractament, molts cops complex. Participa en el control de patologies molt prevalents, com la hipertensió arterial. Hi ha experiències encara no generalitzades sobre cribratge espiromètric dels pacients susceptibles de patir EPOC.

Com a pneumòleg, pot recordar-nos quines malalties dels pulmons i les vies respiratòries són freqüents en aquesta època?

La nostra especialitat és molt estacional. La tardor i l’hivern són les èpoques en què són freqüents les infeccions víriques de vies respiratòries, la grip n’és la principal, però també de les pneumònies i de les exacerbacions d’EPOC. Els farmacèutics són bons coneixedors dels pacients del barri més fràgils i poden tenir un paper de sentinella de totes aquestes patologies

Què ens recomana per viure un hivern amb salut?

L’hàbit tabàquic és incompatible amb la salut, tant a l’hivern com a l’estiu. És un hàbit a erradicar. “Els consells de l’àvia”, els anomeno així, són importants: protegir-se del fred, evitar corrents d’aire, horaris regulars i descans nocturn de 7-8 hores. Lògicament, ser complidor en les vacunacions en els casos indicats, principalment contra la grip.