Vitamines per a la memòria

 

Existeixen en el mercat farmacèutic diversos complements alimentaris que estan dissenyats per ser utilitzats per estudiants, per gent que realitza una activitat mental intensa, o que volen, per algun motiu, millorar la seva memòria. Les fórmules varien entre els productes, qualitativament i quantitativament, però solen tenir en comú la presència de vitamines del grup B.

I per què l’èmfasi en les vitamines B i no en altres? Doncs perquè les vitamines B tenen un paper important a complir en el sistema nerviós central, i t’ho expliquem en aquest post.

 

Vitamines B per a la memòria: paper de les vitamines B en el SNS

 

El cervell té un consum i rotació molt alts de vitamines B, des d’un 8% a un 100%, depenent de la vitamina i del nivell d’activitat cerebral que es duu a terme.

Per assegurar el contingut de vitamines B en el cervell, el nostre cos té mecanismes de transport específics que requereixen gastar energia i que regulen finament la quantitat que arriba al cervell; aquests mecanismes existeixen perquè les vitamines B són fonamentals en el nostre sistema nerviós central, i la seva regulació té un alt impacte sobre la nostra salut cerebral. Per exemple:

 

  • La tiamina o vitamina B1 participa en una sèrie de reaccions bioquímiques anomenades “ruta de la pentosa fosfat”, pas fonamental en la síntesi d’àcids grassos, esteroides, àcids nucleics, neurotransmissors, i altres actius necessaris per a la correcta funció cerebral. És també un neuromodulador (una espècie de “controlador”) de la conducció nerviosa duta a terme pel neurotransmissor acetilcolina, i contribueix a l’estructura de les membranes cel·lulars de neurones i glies (dos tipus de cèl·lules que hi ha al cervell).
  • La riboflavina o vitamina B2 és part integral de les flavoproteïnes FMN i FAD (parlem d’ells en el post de vitamina B2). La desregulació dels processos en què participen aquestes flavoproteïnes té conseqüències molt negatives per al cervell: anèmia, trastorns hormonals de la tiroide, o problemes en la beina de mielina dels nervis entre altres. Tots poden acabar impactant a la correcta funció neuronal.
  • La niacina o vitamina B3 està involucrada en la síntesi d’energia cel·lular que utilitzen les neurones i cèl·lules nervioses, és antioxidant, i participa en la reparació de l’ADN, entre altres funcions. Hi ha estudis que mostren que en alguns problemes com l’esquizofrènia o el Parkinson ha alguns desequilibris (no manca) relacionats amb aquesta vitamina, tot i que encara queda investigar quina relació exacta hi ha entre ells.
  • L’àcid pantotènic o vitamina B5 participa en la síntesi del coenzim A, o CoA. La CoA contribueix, a través de la seva participació en la síntesi de colesterol, aminoàcids, fosfolípids i àcids grassos a una correcta formació i funcionament de les neurones. També participa en la síntesi de neurotransmissors.
  • La vitamina B6, coneguda pels seus noms piridoxina, piridoxal, o piridoxamina, són un factor limitant en la síntesi dels neurotransmissors dopamina, serotonina, noradrenalina, GABA (àcid gamma-butíric) i l'”hormona de la son”, la melatonina. Enfront de la manca de vitamina B6 la síntesi de tots aquests compostos veu dificultada, impactant en la qualitat de la son, en la regulació de la glucosa cerebral, i en altres aspectes de l’activitat cerebral.
  • La vitamina B7 o tiamina participa en el metabolisme de la glucosa, i el cervell és particularment sensible als nivells de glucosa en sang. És molt difícil trobar casos de manca marcada de biotina, però s’ha trobat correlació entre nivells “més aviat baixos” de biotina i problemes de regulació de la glucosa en sang.
  • Finalment, les vitamines B9 i B12 (folat i cianocobalamina respectivament) tenen molt a veure entre si a través dels cicles bioquímics del folat i de la metionina. Quan hi ha manca de B12 apareix manca de folat a causa d’aquesta relació, que si es manté en el temps i no es corregeix pot portar a problemes en el funcionament de l’ADN neuronal. L’impacte d’aquesta mancança és més gran durant el període de formació del teixit nerviós, de manera que l’aportació de vitamines B9 i B12 es vigila especialment durant l’embaràs; així és possible assegurar que el fetus té les vitamines necessàries per al seu correcte desenvolupament neuronal.

 

 

A més de tenir les seves pròpies funcions, totes les vitamines B estan interrelacionades en cicles bioquímics complexos: per exemple, el “cicle de l’àcid cítric”, un dels grans generadors d’energia de les nostres cèl·lules, requereix de manera directa o indirecta la participació de les vitamines B1, B2, B3, B7, B7 i B12.

L’impacte de les vitamines del grup B a la funció normal del cervell es pot veure en les malalties que apareixen quan hi ha manca d’aquestes vitamines: en molts casos apareixen símptomes neurològics com sensibilitat alterada, depressió, canvis d’humor, etc.

 

Vitamines B per a la memoria: evidencies disponibles actualment

 

Ara bé, és possible afirmar que prenent vitamines B per a la memòria trauràs un 10 en un examen amb la meitat d’esforç?

La investigació realitzada fins ara no mostra una correlació tan clara, però l’evidència sí que indica que el cervell no treballa tan bé en situacions de carència com quan està ben nodrit. I les vitamines B tenen un ritme d’utilització important, pel que pot semblar una bona idea assegurar que el cervell té tota la vitamina B que necessita en èpoques d’impacte o desgast mental.

Els productes que es venen a la farmàcia amb vitamina B apunten a aquest possible benefici, i moltes vegades se’ls complementa amb productes d’origen vegetal per “donar empenta” al rendiment mental per més d’una via. Encara que la dieta hauria de ser la que ens asseguri l’aportació diària de vitamines B, en moments puntuals pots valorar l’ús de vitamines B per a la memòria: consulta amb el teu farmacèutic de confiança quina pot ser la solució que millor s’adapti a les teves necessitats físiques i mentals.

 

I què podem dir de la memòria a llarg termini?

 

Hi ha estudis que relacionen algunes formes de demència amb nivells subòptims de vitamines B, però encara no sabem la història completa enrere d’aquesta relació, ni sabem amb seguretat si la suplementació amb vitamines B per a la memòria ajuda a prevenir aquest tipus de malalties. El coneixement de què disposem avui no ens permet afirmar amb certesa quina mesura prevé demències i problemes cognitius de la tercera edat, però algunes accions semblen oferir certa protecció.

La dieta mediterrània és una excel·lent dieta que aporta moltes més vitamines i àcids grassos essencials que la dieta occidental moderna, de manera que afegir-nos la dieta mediterrània és molt més sa per tot el cos, cervell inclòs.

L’exercici moderat i regular ajuda a oxigenar al cervell i és part integral d’un estil de vida sa, de manera que podria ajudar a mantenir la salut cerebral.

Qualsevol d’aquestes dues mesures té més evidència a favor seu que l’ús massiu de vitamines B per protegir les capacitats cognitives d’una persona, de manera que abans de comprar quantitats importants de vitamines B, parla amb el teu farmacèutic de confiança, que sabrà orientar-te per complir amb els teus objectius de salut.