Diabetis tipus I

 

Abans es deia “diabetis juvenil” o “diabetis insulino-dependent”. És poc freqüent, ja que només al voltant del 5-10% de diabètics són diabètics tipus I. La diabetis tipus I es produeix quan el pàncrees no és capaç de secretar insulina, o ho fa en quantitats molt insuficients per permetre el control de la glicèmia. Té un cert component genètic, ja que s’ha vist que les persones amb familiars amb diabetis tipus I és més probable que desenvolupin aquesta malaltia. El mecanisme de la malaltia sol ser autoimmune, causada per una “confusió” del sistema immune del pacient: el sistema immune ataca les cèl·lules pancreàtiques secretores d’insulina, destruint-les. Eventualment no queden cèl·lules secretores d’insulina sanes, amb el que la persona necessitarà injeccions diàries d’insulina externa per viure: d’aquí el terme “insulino-dependent”.
Aquesta forma de diabetis no pot prevenir-se. La majoria dels casos es donen en nens i adolescents, però pot passar a qualsevol edat.

 

Símptomes de la diabetis tipus I

Els símptomes són subtils al principi, però en qüestió de setmanes poden tornar-se molt severs. Els tres típics són la polidípsia, la polifàgia i la poliúria, és a dir: molta set, molta gana, i molta producció d’orina. Tot menjant i bevent molt, el pacient perd pes, sent la boca seca, i se sent fatigat. També pot haver-hi dolor abdominal, sequedat de pell, i visió borrosa.

 

Tractament de la diabetis tipus I

 

  • El tractament es basa en la utilització d’un o diversos tipus d’insulina, per suplir la insulina que el mateix cos ja no produeix. Aquesta diabetis no necessita altres tipus de medicaments, ja que en reposar la insulina que falta l’organisme, comença a funcionar bé una altra vegada. La primera insulina que es va comercialitzar es va obtenir d’animals, però amb el temps es va obtenir a partir de biotecnologia. Hi ha diversos tipus d’insulina actualment:
    Insulina ultra ràpida: és una insulina lleugerament modificada en la seva estructura, de manera que en injectar s’allibera més ràpidament que la insulina normal.
  • Insulina ràpida: és la més semblant a la insulina pròpia humana. Tant la ràpida com la ultraràpida s’injecten abans del menjar per evitar que la glicèmia es dispari després de menjar.
  • Insulina lenta: és una insulina modificada que, en actuar més lentament que la insulina normal, pot punxar-se dues vegades al dia.
  • Insulina ultra lenta: és una insulina modificada d’actuació encara més lenta i sostinguda en el temps que la insulina lenta, de manera que se sol punxar una sola vegada al dia (màxim dos) per controlar el nivell basal de glucosa.

 

Totes elles s’injecten, ja que no hi ha manera que la insulina arribi a la sang a través de la via oral. Segons el pacient es combinaran diferents quantitats i tipus d’insulina, per adaptar-se a les necessitats, la dieta, i la rutina del pacient. La insulina és molt bon medicament, però si el seu ús causa un descens de glicèmia més enllà del que és recomanable (hipoglucèmia) pot ser mortal. El risc d’una hipoglicèmia és major a l’inici del tractament, de manera que se li recomana al pacient portar amb si glucosa per via oral per prendre-s’hi si es sent marejat, comença a badallar, sua fred o tremola: tots aquests símptomes indiquen una hipoglicèmia que hi ha de corregir consumint glucosa ràpidament.

 

Què passa si la diabetis tipus I no es tracta?

 

La diabetis tipus I, sense cap tractament, pot ser mortal en poc temps. Abans del descobriment de la insulina dels nens morien al voltant de sis mesos després de l’aparició dels primers símptomes. Avui dia el pronòstic és molt més encoratjador, ja que amb un bon control de la glicèmia dels diabètics tipus I poden tenir una vida llarga i plena. Si el control és mediocre, apareixen les complicacions que també es veuen en la diabetis tipus II: ulceracions, problemes en la visió, malalties cardiovasculars, gingivitis … Però això és material per un altre post.

 

Continua aprenent més sobre la diabetes a: