Salut

Què és la diabetis tipus 1? Símptomes i tractaments

Qué es la Diabetes Tipo 1

Abans se l’anomenava “diabetis juvenil” o “diabetis insulinodependent”. És poc freqüent, ja que només al voltant del 5-10% de diabètics són diabètics tipus 1, el més freqüent és la Diabetis tipus 2. Es caracteritza per la producció d’un nivell de glucosa elevat a la sang. Per poder combatre aquest excés, es fa servir la insulina. Però, si persones amb aquest tipus d’afecció no tracten aquests nivells de sucre, poden patir problemes seriosos als nervis, els ulls, els ronyons, el cor i fins i tot genives i dents.

Aquesta forma de diabetis no es pot prevenir. La majoria dels casos es donen en nens i adolescents, però pot passar a qualsevol edat. Per aquesta raó, és de vital importància mantenir-se informat, conèixer els símptomes i els tractaments que hi ha avui dia.

Què és la diabetis tipus 1?

La diabetis mellitus tipus I és una malaltia autoimmune que es presenta quan el pàncrees no produeix insulina, o ho fa en quantitats molt insuficients. Això és important perquè la insulina és l’hormona que permet que el sucre a la sang pugui arribar a les cèl·lules i permetre el control de la glucèmia. Dit en altres paraules, que el cos pugui produir un nivell sa de glucosa a la sang.

No obstant això, tenir una diabetis tipus I significa que aquest sistema immunològic destrueix les cèl·lules pancreàtiques i que la glucosa s’acumuli al torrent sanguini.

Causes de la diabetis tipus 1

Té un cert component genètic, ja que s’ha vist que les persones amb familiars amb diabetis tipus I és més probable que desenvolupin aquesta malaltia. El mecanisme de la malaltia sol ser autoimmune, causada per una “confusió” del sistema immune del pacient: el sistema immune ataca les cèl·lules pancreàtiques secretores d’insulina i les destrueix.

Eventualment no queden cèl·lules secretores d’insulina sanes, per la qual cosa les persones amb diabetis tipus I necessitaran injeccions d’insulina diàries d’insulina externes per viure: d’aquí el terme “insulinodependent”.

Símptomes de la diabetis tipus I

Els símptomes són subtils al principi, però en qüestió de setmanes es poden tornar molt severs. Els tres típics són la polidípsia, la polifàgia i la poliúria, és a dir: molta set, moltes ganes de menjar i molta producció d’orina. Encara menjant i bevent molt, el pacient perd pes, sent la boca seca, i se sent fatigat. També hi pot haver dolor abdominal, sequedat de pell, i visió borrosa. Problemes de salut que cal consultar amb un professional per determinar si es tracta de la diabetis tipus I.

Tractament de la diabetis tipus I

El tractament es basa en la utilització d’un o diversos tipus d’insulina, per suplir la insulina que el propi cos ja no produeix. Aquesta diabetis no necessita altres tipus de medicaments, ja que en reposar la insulina que falta l’organisme comença a funcionar bé una altra vegada. La primera insulina que es va comercialitzar es va obtenir d’animals, però amb el temps es va obtenir a partir de biotecnologia. Actualment hi ha diversos tipus d’insulina:

  • Insulina ultra ràpida: és una insulina lleugerament modificada a la seva estructura, de manera que en injectar-se s’allibera més ràpidament que la insulina normal.
  • Insulina ràpida: és la més semblant a la insulina pròpia humana. Tant la ràpida com la ultra ràpida s’injecten abans del menjar per evitar que la glucèmia es dispari després de dinar.
  • Insulina lenta: és una insulina modificada que, en actuar més lentament que la insulina normal, es pot punxar dues vegades al dia.
  • Insulina ultra lenta: és una insulina modificada d’actuació encara més lenta i sostinguda en el temps que la insulina lenta, per la qual cosa se sol punxar una sola vegada al dia (màxim dues) per controlar el nivell basal de glucosa.

Totes s’injecten, ja que no hi ha manera que la insulina arribi a la sang a través de la via oral. Segons el pacient, es combinaran diferents quantitats i tipus d’insulina, per adaptar-se a les necessitats, la dieta i la rutina del pacient. La insulina és un medicament efectiu, però si el seu ús causa un descens de glucèmia més enllà del que és recomanable (hipoglucèmia) pot ser mortal. El risc d’una hipoglucèmia és més gran a l’inici del tractament, per la qual cosa es recomana al pacient portar glucosa per via oral per prendre-la si se sent marejat, comença a badallar, sua freda o tremola: tots aquests símptomes indiquen una hipoglucèmia que hi ha de corregir consumint glucosa ràpidament.

Què passa si la diabetis tipus I no es tracta?

La diabetis tipus I, sense cap tractament, pot ser mortal en poc temps. Abans del descobriment de la insulina, els nens morien al voltant de sis mesos després de l’aparició dels primers símptomes. Avui dia el pronòstic és molt més encoratjador, ja que amb un bon control de la glucèmia els diabètics tipus I poden tenir una vida llarga i plena. Si el control és mediocre apareixen les complicacions que també es veuen a la diabetis tipus II: ulceracions, problemes en la visió, malalties cardiovasculars, gingivitis… però això és material per a un altre post.

El que és important que tinguis present és que la prevenció dels problemes associats a la diabetis és possible, per això és important conèixer les millors pràctiques per fer-ho.

facebook twitter linkedin