Els tests d’embaràs són dels tests diagnòstics de venda al públic més utilitzats: es venen més de 65 milions de tests a tot Europa cada any. El primer test d’embaràs per a la llar que seguia el format que coneixem ara es va comercialitzar a finals dels anys ’80 i ens acompanya fins avui a causa de la seva utilitat, practicitat i fiabilitat. Aquests tests funcionen detectant una hormona a l’orina materna que secreta l’embrió implantat: la gonadotropina coriònica humana (GCH). Una sèrie de reaccions químiques transforma aquesta hormona en una ratlla de color: és un procés fascinant en què s’impliquen anticossos i substàncies colorants. Si creus tenir símptomes d’embaràs i vols comprovar-ho, en aquest article t’expliquem com funcionen aquestes reaccions i quines són les limitacions dels tests d’embaràs.
Com funciona un test o prova d’embaràs?
El principi pel qual funciona un test d’embaràs és el mateix principi que s’utilitza per a les proves de drogues casolanes o per a les proves d’antígens de la covid-19. Els passos són els següents:
- A la primera part del material porós dels tests hi ha una “zona de purificació” amb reactius que permeten preparar l’orina per a les reaccions que venen: hi ha productes que controlen els pH, detergents que eliminen productes no desitjats, etc. Cada marca utilitza una barreja diferent.
- Passant la zona de purificació el material porós conté anticossos anti-GCH marcats amb una molècula acolorida (làtex, or, etc.). L’orina es mou a través del material del test, permetent el contacte entre la GHC i l’anticòs anti-GHC.
- El moviment continu de l’orina a la vareta del test arrossega els complexos GHC-anticòs anti-GHC fins a la zona de lectura. Una part de la zona de lectura conté un altre tipus d’anticossos anti-GHC fixats al material (és a dir, no es poden moure). Aquests anticossos capten el complex format prèviament i l’immobilitzen. Així, les partícules de color es concentren en aquesta banda, permetent a l’ull veure una ratlla de color que interpretem com a positiu. Els tests més moderns, com Clearblue digital, fan la lectura amb un sistema electrònic i posen el resultat directament en una pantalla amb la paraula “Embarassada” o “No embarassada”.
És una reacció complexa, d’aquí que calgui tenir la famosa “ratlla de control”. Passant la zona de purificació, juntament amb els anticossos anti-GCH, es col·loca una proteïna que anomenarem A (proteïnes de ratolí, de cabra, etc.) marcada amb color i capaç de moure’s amb el flux d’orina de la mateixa manera que la GCH. La zona de control consisteix en anticossos “anti-proteïna A” fixats al costat de la ratlla de reacció: quan el front amb GCH i proteïna A arriben a la zona de control la proteïna A reacciona amb els seus anticossos, apareix el color concentrat i es confirma que la prova va sortir bé. Si per algun motiu l’orina no puja pel test, o s’inunda la finestra de lectura, o “alguna cosa” succeeix, la ratlla de control no es veurà i el test queda invalidat.
Pot haver-hi un error en el resultat del test?
N’hi pot haver; són poc freqüents però possibles. Hi ha dos tipus d’errors:
- Fals negatiu: una dona està embarassada, però la prova dona negativa. És l’error més freqüent.
- Fals positiu: una dona no està embarassada, però el test dona positiu. És un error molt molt rar, però pot passar.
Els tests actuals tenen més d’un 99% de fiabilitat, amb la qual cosa els errors deguts a la prova són molt però molt rars. Molts dels errors acaben sent un problema associat a l’usuari, no al disseny de la prova.
En aquest context, es recomana usar un test d’embaràs de farmàcia i no test d’embaràs casolà perquè poden generar confusió o falsos resultats.
Per què hi ha falsos negatius? Puc evitar-los?
Els falsos negatius estan associats a concentracions de GCH per sota del límit de detecció del test, és a dir, nivells tan baixets de GCH en orina que el test no realitza les reaccions químiques amb una intensitat que permeti la captació per l’ull humà o pel sistema de detecció del test. Succeeix en els casos següents:
- Utilitzar el test abans de la data indicada pel fabricant. Si fas la prova massa aviat el sistema no detectarà la GCH i el resultat serà un fals negatiu. Els tests d’embaràs més sensibles es poden utilitzar fins a 5-6 dies abans de la data en què esperes la següent menstruació, d’altres requereixen que ja hi hagi retard per funcionar.
- Utilitzar una orina molt diluïda. La primera orina del matí és la més concentrada; això significa que hi ha més GCH a cada mil·lilitre d’orina al matí que a la tarda, i els tests funcionen millor. Avui dia es comercialitzen tests que es poden utilitzar a qualsevol hora, però si has begut molt líquid, orinat molt durant el dia i tens molt pocs dies de retard, és més fàcil que hi hagi un positiu feble (“ratlla molt clareta”) o un fals negatiu.
- Baixa concentració de GCH. Hi ha condicions, com els embarassos ectòpics, que poden donar lloc a quantitats menors de GCH en orina de les esperades, per la qual cosa el resultat podria ser un fals negatiu encara “complint totes les regles”.
L’embaràs ectòpic està fora del control de la dona. El que sí que podem controlar és el dia i l’hora de la prova: si es controlen les dates indicades pel fabricant i es recorre a la primera orina del matí és rar que el resultat sigui un fals negatiu.
Per què hi ha falsos positius? Puc evitar-los?
Els falsos positius són molt rars. Hi ha dos casos possibles:
- Reacció positiva quan no hi ha GCH. Els anticossos anti-GCH troben productes que no són GCH, però se li semblen prou per a reaccionar i donar positiva la reacció. Eren més freqüents en el passat; la tecnologia avui permet portar gairebé a zero aquests casos.
- Sí que hi ha GCH, però no hi ha embaràs. Pot passar en diverses situacions:
- Creixement de teixit que prové d’una fecundació fallida (no és un nadó nou) que també secreta GCH i dona un resultat positiu. Són casos molt rars; parlem d’1-3 casos cada 1000 embarassos.
- Al voltant de la menopausa. Les dones pre i postmenopàusiques poden tenir quantitats de GCH majors que les d’una dona fèrtil a l’orina, quantitats que un test pot detectar.
- Després d’un avortament. Entre que la GCH pot encara existir en orina i que la regla pot demorar a regularitzar-se, l’error està servit.
- Ús de medicaments per a la fertilitat que pugen la GCH en orina.
- Alguns tipus de càncer secretors de GHC.
Aquests errors estan fora del control de la usuària: no hi ha res a fer per evitar aquest fals positiu, però per sort són molt molt infreqüents.
La prova va ser positiva, però la regla va aparèixer al cap de pocs dies…
Hi ha un cas especial que no és un fals positiu, però ho sembla: l‘embaràs que es va produir i no va arribar a desenvolupar-se. Els estudis que s’han fet indiquen que aproximadament 1 de 4 embarassos es perd en les primeres setmanes. Si no es fa una prova d’embaràs en el moment exacte la dona pensa que “va tenir un retard” i tot passa sense pena ni glòria, però quan la fa a temps el positiu es veu i és un veritable positiu.
Si estàs o has estat en aquesta situació és important que no et desanimis, perquè aquesta pèrdua és freqüent, els metges saben que existeix i no és indicativa de fallades futures per concebre. Però si t’ha passat més d’una vegada sí que és important consultar el metge, doncs pot haver de corregir algun tema hormonal, infecciós o metabòlic per poder portar un embaràs a terme.
Hi ha alguna forma 100% fiable i sense errors de saber si hi ha un embaràs?
Bàsicament, detectar el nadó. Escoltar el batec cardíac fetal o veure’l en una ecografia són proves irrefutables d’un embaràs. Però els tests d’embaràs són tan fiables que, a la pràctica, el metge de capçalera confia en el resultat sense fer ecografia confirmatòria i deriva a llevadora per al primer control i per a la primera ecografia de control, que es realitza entre la setmana 11 i la 14 de l’embaràs. Aquesta ecografia indicarà si hi ha un problema (una cosa poc freqüent) i, en casos menys freqüents encara, apareixeran símptomes que no són els típics d’un embaràs i faran “saltar l’alarma” abans d’aquesta setmana.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.