Respostes de salut, Salut, Salut

Halitosi bucal

Aquest article no es titula simplement «halitosi», sinó «halitosi bucal». Per què? Perquè l’halitosi o mal alè poden tenir més d’un origen: a vegades és indicatiu de mala higiene oral, però altres vegades pot provenir d’altres problemes de salut com la diabetis, l’amigdalitis o l’ús de certs medicaments. En aquest article ens centrarem en l’halitosi d’origen bucal, les seves causes, i els seus possibles tractaments.

Per què apareix l’halitosi bucal?

El mal alè que s’origina en la cavitat bucal pot ser fisiològic, és a dir, «normal», o pot estar relacionat amb malalties bucals.

El mal alè fisiològic és el típic mal alè matutí. Durant la nit el flux de saliva baixa, no empassem, les cèl·lules de la boca es descamen i queden en la llengua, i el menjar que queda retinguda es podreix (és a dir, és utilitzada pels bacteris de la nostra boca) en un procés que dura tota la nit. Tot això genera l’acumulació d’una placa blanca a la llengua que fa mala olor.

El mal alè patològic és el responsable de més del 80% de les causes d’halitosi i està relacionat amb els següents problemes de salut bucal:

  • Malaltia periodontal. És la forma avançada de la gingivitis, en la qual el creixement bacterià en la placa bacteriana porta a la retracció de les genives. Aquests bacteris emeten compostos orgànics sofrats que fan molta mala olor, a conseqüència del seu metabolisme.
  • Càries profundes. L’acumulació de menjar en les càries porta a la putrefacció del menjar i a la mala olor.
  • Altres problemes d’acumulació de menjar, com a dents mal alineades o l’existència de grans àrees interdentals.
  • Mal ús i cura de les pròtesis. Les pròtesis donen lloc a l’acumulació de menjar. Netejar-les malament, deixar-les en la boca durant la nit o deixar que s’acumuli menjar durant el dia afavoreix la producció de mala olor.
  • Problemes de salivació. La falta de saliva fa que la boca no es netegi amb tanta freqüència (empassar saliva ajuda a eliminar menjar i cèl·lules mortes) afavorint la mala olor. Alguns medicaments poden causar boca seca, contribuint a aquest problema.

Hem llistat algunes causes de mal alè patològic, però no són totes; el dentista pot diagnosticar més. Les diferents causes tindran diferents solucions, per la qual cosa és important distingir-les per a poder eliminar el mal alè.

Com es tracta l’halitosi fisiològica?

Per a començar és important netejar correctament la boca i les dents, perquè amb això s’aconsegueix:

  • Eliminar el menjar que els bacteris processen.
  • Eliminar els bacteris responsables de la generació de mala olor.
  • Prevenir problemes dentals que causen halitosi.

La bona higiene bucal inclou:

  • La tècnica correcta. L’higienista dental o l’odontòleg poden aconsellar sobre aquesta tècnica.
  • L’ús de raspalls interdentals o fil dental, per a eliminar les restes de menjar que el raspallat no pot eliminar. També existeixen els irrigadors d’aigua, pensats per a eliminar les restes de menjar dels racons més difícils.
  • Pasta dental adequada per a cada cas. Gairebé totes aporten el fluor necessari per a protegir les dents de la càries, però unes altres tenen «plusos» que ajuden amb l’halitosi. Per exemple, algunes ajuden a evitar l’aparició de malalties gingivals. Solen incloure zinc, pantenol, al·lantoïna i altres productes calmants i reparadors. Unes altres ajuden amb la sequedat bucal, ajudant a mantenir la hidratació i la comoditat en la cavitat bucal.
  • Col·lutoris antibacterians. Solen utilitzar triclosan, clorhexidina o CPC, a més de tenir components com els de les pastes que ajuden el manteniment de les genives, a reforçar les dents i/o mantenir la hidratació bucal.

Una vegada que hem assegurat una bona higiene dental podem pensar a afegir elements específics per a tractar l’halitosi oral:

  • Alguns casos poden beneficiar-se amb l’ús de probiòtics. Els gèneres Lactobacillus, Streptococcus i Weissella han demostrat cert èxit en el tractament de l’halitosi, perquè competeixen per recursos amb els bacteris productors de mal alè i eviten la seva reproducció.
  • L’ús de productes que «tapen» la mala olor (xiclets, esprais, etc) funciona, però només durant curt temps. Són excel·lents productes per a complementar tractaments i per a tapar halitosi momentània (després de fumar, menjar un àpat fort, etc) però no funcionen com a substituts d’una bona higiene.

La teva farmàcia de confiança pot ajudar-te si tens un problema d’halitosi, analitzant la teva rutina d’higiene i proposant millores per a eliminar el problema d’halitosi fisiològica.

Com es tracten els problemes d’halitosi per problemes de salut bucal?

En aquests casos intervé el dentista. Ho farà per a arreglar l’halitosi i per a evitar altres conseqüències negatives per a la salut de la persona. Entre elles comptem:

  • Descurar una càries o la malaltia periodontal pot causar la pèrdua de dents i queixals, infeccions i dolor intens.
  • Tractar bé una pròtesi (netejar-la correctament, utilitzar-la i ajustar-la com correspon, etc.) no només evita l’halitosi sinó que evita l’aparició de nafres a la boca i permet que la pròtesi duri més temps en bon estat.
  • Descartar la boca com a font d’halitosi permetrà la derivació al metge de capçalera per a un correcte diagnòstic de la causa de l’halitosi (diabetis, reflux, càncer oral, etc).
  • Descartar la causa de la boca seca: des de l’ús de certs medicaments fins a pòlips nasals que obliguen a respirar amb la boca oberta, és important diagnosticar i tractar la causa de la boca seca.

Si creus que tens algun problema de salut bucal que causa halitosis no demoris la consulta amb el dentista. Com més aviat ho tractis, més aviat es curarà la teva boca i evitaràs problemes de salut més seriosos.

Quan cal anar al dentista per l’halitosi bucal?

Pots demanar consell a la farmàcia per a tractar l’halitosi, però alguns casos requereixen intervenció del dentista:

  • Quan la higiene per si sola no arregla l’halitosi.
  • Quan has provat més d’una solució (higiene, esprais, etc.) i no has obtingut cap benefici.
  • Quan vegis signes de problemes gingivals: genives retretes, sagnat de genives, etc.
  • Quan hi hagi sospita d’altres problemes, com a infecció (inflamació o dolor en una peça) o mal ajust de la dentadura.