Hem parlat de l’ictus prèviament en altres articles (LINK A ictus general). Ara que ja sabem què és, com es tracta, i què fer quan tenim un ictus, vegem com fer per a NO tenir un ictus? O almenys què podem fer per a minimitzar la probabilitat de sofrir un ictus, o per a maximitzar les possibilitats d’una bona recuperació?
Quins són els factors de risc de l’ictus?
Els factors de risc són aquelles coses que, d’alguna forma o una altra, afavoreixen la possibilitat de tenir un ictus en algun moment de la nostra vida.
Els factors de risc no modificables, és a dir, aquells que solament podem acceptar, són:
- Edat. A mesura que envellim, més probabilitat hi ha de patir un ictus.
- Gènere. Els homes tenen major risc d’ictus que les dones.
- Antecedents familiars. Les persones els pares de les quals han patit un ictus tenen més possibilitat de patir un ictus que aquells amb pares que no ho han patit.
Els factors de risc modificables, és a dir, aquells que podem canviar, són:
- Hipertensió. La hipertensió predisposa a tenir un ictus, a causa del major impacte de la sang sobre les parets arterials.
- Diabetis. La hiperglicèmia altera diversos mecanismes fisiològics, entre ells el bon manteniment de les parets vasculars.
- Patologia cardíaca no controlada. La fibril·lació auricular sense tractar predisposa a sofrir un ictus, ja que els problemes en el ritme cardíac generen canvis que afavoreixen la formació de trombes.
- Sedentarisme. L’exercici influeix positivament sobre el sistema cardiovascular.
- Obesitat, sobretot a nivell abdominal. Els cossos que «engreixen per la cintura» tenen major risc d’ictus que els que «engreixen parell pertot arreu».
- Tabaquisme. Aquest hàbit puja la tensió arterial, augmenta la freqüència cardíaca, canvia la coagulabilitat de la sang i afavoreix un estat de major contracció de les artèries.
- Colesterol elevat. La hipercolesterolèmia augmenta la probabilitat de formació de plaques d’ateroma.
- Mala dieta. És important tenir una dieta saludable, rica en fruites i verdures, per a controlar el risc de malalties cardiovasculars.
- Estrès. Les persones amb estrès i mals hàbits de somni tenen major risc de patir un ictus que aquells que viuen més relaxats i dormen millor.
Com es prevé l’ictus?
Sabent quins són els factors de risc de l’ictus, podem prendre mesures perquè baixin les probabilitats que succeeixi:
- Tenir un estil de vida saludable. Exercici, bona dieta i poc estrès estan en la base de la prevenció de l’ictus i de diverses altres malalties.
- Controlar els valors de tensió arterial, colesterol, i glicèmia. En els casos en els quals ja s’ha diagnosticat hipertensió, hipercolesterolèmia, o diabetis, és important prendre la medicació per a mantenir a ratlla aquests valors.
I si ja vaig tenir un episodi d’ictus?
L’atac agut el controlaran els metges a l’hospital, intentant reparar les lesions i assegurant que es restableix la circulació sanguínia a nivell cerebral. Una vegada a casa el tractament consistirà a evitar la repetició de l’ictus a través de dos grans pilars:
- Modificació de l’estil de vida. Implica corregir tots els factors de risc que influeixen en l’aparició de l’ictus: hipertensió, alcoholisme, consum d’alcohol, consum de drogues, mala alimentació, estrès, etc.
- Ús de medicació que controla la formació de trombes, de plaques d’ateroma, o que controla els factors de risc. Després d’un ictus se solen receptar diversos dels medicaments d’aquesta llista:
- Antiagregants plaquetaris. S’utilitzen per a evitar que les plaquetes, unes cèl·lules sanguínies, comencin a formar un trombe a l’interior de les artèries. Els dos més usats són el clopidogrel i l’àcid acetilsalicílic en dosis baixes.
- Anticoagulants. Eviten la formació de trombes a l’interior dels vasos sanguinis per un mecanisme diferent del dels antiagregants. En comptes d’actuar en les plaquetes actua sobre les proteïnes encarregades de formar el trombe. Històricament s’han utilitzat l’acenocumarol (Sintrom®) o warfarina (Aldocumar®) però ara també poden utilitzar-se els anticoagulants orals d’acció directa, més fàcils de prendre. En aquesta línia trobem el dabigatran, rivaroxaban o apixaban (Pradaxa®, Xarelto® i Eliquis® respectivament).
- Estatines. Són els medicaments de primera línia per a baixar el colesterol i controlar la formació de plaques d’ateroma. Simvastatina i atorvastatina estan entre els més receptats.
- Antihipertensius. Hi ha varis, i el metge triarà el més adequat depenent dels teus valors de tensió i de la resta del teu quadre clínic. Si vols saber més sobre aquests medicaments, pots llegir aquest post.
- Hipoglicemiants en els pacients diabètics.
- Antiarrítmics per a evitar les alteracions en el ritme cardíac, evitant la formació de trombes. En aquest grup entren la digoxina, la flecaïnida o l’amiodarona.
- Analgèsics, en el cas que hi hagués algun tipus de dolor a conseqüència de l’ictus.
- Antidepressius, ja que moltes vegades després d’un ictus apareix un quadre depressiu.
Mirant la llista pot semblar que «són molts medicaments», però cadascun aporta el seu granet de sorra per a evitar que tornis a tenir un episodi d’ictus. Si tens algun dubte referent a l’ús d’aquests medicaments, dels seus efectes adversos, o de la seva importància per a tu, no deixis de prendre’ls sense parlar amb el teu farmacèutic de confiança, que sabrà dissipar tots els teus dubtes i ajudar-te a prendre millors decisions i, si fes falta, et derivarà a un metge. Es calcula que entre un 30-50% dels pacients que han sofert un ictus a Espanya deixen de prendre la seva medicació sense consell professional; això té conseqüències serioses, ja que pots disminuir la possibilitat de repetició d’un ictus fins a un 90% amb la medicació i els canvis d’estil de vida apropiats. Així que ja saps, també comptes amb nosaltres per a ajudar-te amb la recuperació de l’ictus.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.