Salut

Medicaments per a la hipertensió

Com es tracta la hipertensió?

Una vegada que has passat la línia del 140/90 diverses vegades (de demà, de tarda, a casa, en la consulta mèdica, etc.) el metge et pot recomanar un o diversos medicaments, depenent dels nivells de tensió als quals arribis i si tens o no altres problemes de salut associats a la hipertensió. Comentarem breument les famílies més utilitzades.

Inhibidors de l’Enzim Convertidor d’Angiotensina (IECA)

A aquesta família pertanyen l’enalapril, lisinopril, ramipril, i altres principis actius acabats en «-pril». Són medicaments de primera elecció per a tractar la hipertensió arterial. Funcionen bloquejant el sistema renina-angiotensina-aldosterona, és a dir, el mecanisme bioquímic que «dóna l’ordre de tibar-se» a les artèries. En bloquejar la formació d’angiotensina baixa la tensió, ja que no hi ha senyal bioquímic que «doni l’ordre de pujar la tensió» a les artèries. Un dels efectes adversos més freqüents dels IECA és la tos: una tos persistent, peculiar, no relacionada amb refredats ni catarros. Si apareix aquesta tos durant el tractament, el metge canviarà el medicament a un altre d’una altra família, possiblement els ARA-II.

Antagonistes dels Receptors d’Angiotensina dos: (ARA-II)

És la família dels «-sartan»: valsartan, losartan, candesartan, irbesartan, telmisartan. Els antagonistes dels receptors d’angiotensina-II funcionen bloquejant el mecanisme renina-angiotensina directament sobre les artèries: es forma angiotensina, però no se li deixa funcionar. Els seus efectes adversos són lleus, però quan causa marejos molestos o tos similar a la dels IECA pot justificar-se un canvi de tractament.

Blocadors beta

Són els medicaments acabats en «-lol»: atenolol, bisoprolol, nebivolol, etc. Són medicaments capaços d’alentir el ritme cardíac i de relaxar al múscul cardíac, evitant que realitzi una força excessiva. També relaxen la paret arterial, de manera que la sang flueix millor, i entre tots els efectes aconsegueixen baixar la tensió arterial de manera efectiva. Alguns actuen més sobre el cor, uns altres treballen més sobre les artèries, i el metge triarà l’un o l’altre en funció de les teves necessitats. Usualment es recepten després que altres medicaments han demostrat ser insuficients per si sols per a baixar la tensió arterial, o si hi ha hipertensió al costat d’altres problemes cardiovasculars. Entre els efectes adversos dels blocadors beta trobem la fatiga, fredor en les extremitats, problemes per a dormir, marejos en posar-se dempeus, i molèsties digestives. Molts d’aquests efectes desapareixen al cap de dues setmanes del tractament, per la qual cosa si tens paciència és possible que aconsegueixis suportar el tractament sense sentir aquestes molèsties. I si no desapareixen, no deixis de prendre aquests medicaments d’un dia per a l’altre sense consell mèdic, ja que parar sobtadament la presa de blocadors beta augmenta el risc de problemes cardíacs: tingues paciència i el metge t’indicarà com deixar-los, i què pots prendre en el seu lloc.

Diürètics

Són medicaments que augmenten la quantitat d’aigua i sodi que elimines a través de l’orina. Orinar més causa un descens en la quantitat de líquid a l’interior del cos i disminueix la força que el líquid pot fer a l’interior de les artèries. El sodi és un ió capaç de retenir aigua en el cos, per la qual cosa l’eliminació conjunta de sodi i aigua resulta en un descens de la tensió arterial. Els diferents medicaments eliminen sodi i aigua de diferents maneres; et comentem aquí els més utilitzats en el tractament de la hipertensió.

Diürètics de l’asa o diürètics de «sostre alt»

Pertanyen a aquest grup la furosemida (Seguril®) i la torasemida (Sutril®). A més d’eliminar aigua eliminen potassi, magnesi i calci, per la qual cosa els pacients tractats amb aquests diürètics han d’assegurar una correcta aportació d’aquests minerals en la seva dieta. Són capaços d’interaccionar amb més d’un tipus de medicament, per la qual cosa davant d’algun canvi de medicació és bo que recordis al metge o al farmacèutic que utilitzes aquests medicaments. També és important esmentar al metge l’aparició de vertígens, marejos, set intensa, sequedat de boca, pèrdua de la gana, feblesa, letargia, somnolència, agitació, enrampades musculars, taquicàrdia o molèsties en l’oïda, ja que poden ser reaccions adverses que requereixin un ajust en la teva medicació. Aquests medicaments augmenten la sensibilitat a la llum solar i poden afavorir la deshidratació del pacient durant una onada de calor, per la qual cosa si els utilitzes has de prendre precaucions durant l’estiu per a no cremar-te o deshidratar-te.

Tiazides i relacionats

Pertanyen a aquest grup la hidroclorotiazida (Hidroclorotiazida®), la clortalidona (Higrotona®) i la indapamida (Tertensif®). El seu lloc d’acció en el ronyó és diferent dels diürètics de l’asa (túbul contornejat distal) i són la primera elecció dins de la família dels diürètics. L’augment en el volum d’orina és molt ràpid però el descens de la tensió triga a aparèixer, per la qual cosa no has d’impacientar-te si no veus resultats abans d’unes setmanes. Poden causar també pèrdua de minerals que desemboquen en problemes de mareig, feblesa muscular, enrampades o set, i poden també causar disfunció erèctil i la revelació d’una diabetis que encara no s’havia declarat. És important parlar amb el teu metge si et succeeixen aquests símptomes, ja que pot ser que decideixi suplementar o canviar la teva medicació.

Diürètics estalviadors de potassi

Reben aquest nom perquè, a diferència dels altres dos grups, actuen en el ronyó sense afavorir la pèrdua de potassi. Pertanyen a aquest grup l’amilorida (Ameride®) i el triamterè (Salidur®). S’utilitzen al costat de les tiazides i els diürètics de l’asa per a afavorir l’acció diürètica però evitant al mateix temps la pèrdua de potassi. Solen causar malestar estomacal, i és possible que el metge t’indiqui que no utilitzis suplements amb potassi o substituts de la sal de taula durant el tractament amb aquests medicaments per a evitar excés de potassi en l’organisme. Durant el tractament amb els estalviadors de potassi s’ha de tenir precaució abans d’utilitzar antiinflamatoris, ja que poden empitjorar la retenció hidrosalina: avisa al farmacèutic que prens aquests medicaments quan demanis calmants per al dolor.

Antagonista dels receptors mineralocorticoides

També són estalviadors de potassi i actuen impedint que les hormones anomenades mineralocorticoides retinguin aigua i sodi i eliminin potassi. Els medicaments que pertanyen a aquest grup són l’eplerenona i l’espironolactona (Aldactone® i Aldactacine®). El problema més greu que poden causar és la hiperpotassèmia si s’utilitzen suplements de potassi durant el tractament. En el cas de l’eplerenona també pots sentir marejos en posar-te dempeus, malestars digestius i problemes renals a llarg termini. I en el cas de l’espironolactona, pel fet que la seva estructura química s’assembla una mica a la de les hormones sexuals, si s’utilitzen en excés o durant llarg temps poden causar problemes com a ginecomàstia (creixement dels sens en els homes) o hirsutisme (augment del pèl en les dones). És important que no canviïs les dosis o continuïs el seu ús més enllà del que el metge t’ha indicat, per a evitar-te problemes de salut.

Blocadors dels canals de calci

Els blocadors dels canals de calci es diuen així perquè interfereixen amb un mecanisme d’interacció entre l’ió calci i unes estructures anomenades canals de calci. Els canals de calci es troben en cor i artèries: si es bloquegen els canals del cor, s’aconsegueix relaxar al múscul cardíac, amb el que treballa menys, i si es bloquegen els canals arterials, es relaxen les artèries, baixant la tensió. Amlodipina, verapamil i diltiazem són medicaments d’aquesta família, però no són exactament iguals en la seva acció: el metge tria l’un o l’altre depenent del que més li convingui al teu cos. Entre els afectes adversos més freqüents d’aquest grup de medicaments trobem els marejos, turmells inflats, boca seca, etc.

Existeixen altres medicaments que poden utilitzar-se per a tractar la tensió arterial, però tenen menys evidència a favor seu, o són d’utilitat en casos més puntuals. De qualsevol manera, recorda que els medicaments funcionen millor quan els afegim als canvis en l’estil de vida que esmentem abans: tot allò que puguis fer per a baixar la hipertensió i el risc de malaltia cardiovascular redundarà en una millor qualitat de vida.

Article redactat per
Lorena Crosa
Lorena Crosa

Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).

La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.

Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.

En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.

facebook twitter linkedin