Vacuna contra la COVID-19: notícies del sector

Vacuna contra la COVID-19: notícies del sector

 

 

 

La vacuna Janssen arriba a Espanya: les primeres vacunes monodosis s’administraran al grup d’entre 70 i 79 anys

13/04/21

Al llarg d’aquesta setmana, arribarà a Espanya la primera remesa de la vacuna Janssen, filial de Johnson & Johnson, per a combatre la COVID-19. Per ser una vacuna d’única dosi, no s’administrarà als que ja hagin passat la malaltia.

Un total de 300.000 unitats que, en tractar-se de la primera vacuna monodosis que arriba a Espanya, comptarà com si haguessin arribat 600.000 dosis de qualsevol de les altres vacunes que ja circulen. S’estima que aniran afegint fins a 5,5 milions de dosis al llarg d’aquest segon trimestre (aproximadament 1 milió al maig, i 4,2 milions al juny).

Una vacuna d’eficàcia elevada

Arriba a Espanya aquest dimecres, després de l’anunci del Ministeri de Sanitat d’un retard de 24 hores, atès que el que es preveu era que arribés aquest dimarts. La Unió Europea ha comprat 200 milions de dosis (10% per a Espanya).

Al setembre, després de realitzar-se assaig massiu de fase III en una dotzena de països amb gairebé 45.000 voluntaris, es va constatar que l’eficàcia de la vacuna Janssen era elevada: 66,9% al cap de 14 dies. La vacuna de J&J va ser recomanada per a l’autorització de l’EMA l’11 de març, però encara no s’havia distribuït.

 

 

Autoritzada a Europa la primera vacuna monodosi contra la Covid, la de Janssen

Ja s’administra als Estats Units i és la quarta que l’Agència del Medicament Europea aprova.

 

11 de març de 2021

La vacuna ja s’administra als Estats Units (Johnson&Johnson via Reuters)

L’Agència del Medicament Europea (EMA) ha aprovat aquest dijousuna quarta vacuna contra la Covid: la de Janssen. L’avantatge d’aquesta respecte a les vacunes de Pfizer, Moderna i AstraZeneca és que s’administra amb una sola dosi, cosa que permetria accelerar els plans de vacunació de cara l’estiu.

La vacuna, desenvolupada per l’empresa belga Janssen Pharmaceutica, que va ser adquirida pel grup nord-americà Johnson&Johnson, té un altre gran avantatge i és que es pot conservar en una nevera, perquè no necessita temperatures tan baixes com les de Pfizer/BioNTech i Moderna.

La decisió arriba enmig dels dubtes sobre la capacitat de la farmacèutica per entregar les dosis compromeses amb la Unió Europea. La Comissió va tancar un contracte amb Janssen per lliurar 200 milions de dosis aquest any, amb opció de compra per 200 milions més, però hi ha informacions no confirmades oficiament per la Comissió Europea que apunten a retards en l’entrega dels primers 55 milions previstos.

D’aquests 55 milions, uns 10 serien per a Alemanya i 7,3 per a Itàlia. Segons les previsions, els lliuraments es doblarien en el segon trimestre.

La multinacional Johnson & Johnson no s’ha compromès a enviar dosis abans del segon trimestre, però fins i tot la data de l’1 d’abril sembla optimista i podria ser que no arribessin fins a finals de mes.

L’empresa també té problemes de subministrament als Estats Units. Havia calculat de proporcionar cent milions de dosis a finals de maig, però de moment ha hagut de retallar a la meitat les previsions de lliurament al març i limitar-lo a 20 milions de dosis.

L’EMA té oberts tres processos més d’avaluació, amb les vacunes del laboratori alemany CureVac, del nord-americà Novavax i la vacuna russa Sputnik V.

Basada en un virus atenuat

La formulació d’aquesta vacuna es basa en un virus atenuat, com una altra vacuna contra l’Ebola també fabricada per la mateixa multinacional.

En els assajos clínics ha mostrat una eficàcia del 66,3% amb una sola dosi, que és més del 50% que demana l’OMS a una vacuna. Segons la multinacional, però, l’eficàcia arriba al 85%. En comparació, les de Pfizer/BioNTech i Moderna superen el 90% i la d’Oxford/AstraZeneca se situa al voltant del 70%.

La protecció màxima amb la de Janssen s’assoleix a partir de dues setmanes de l’administració i sobretot és eficaç per evitar l’hospitalització o la mort dels vacunats. Proves preliminars assenyalen que també evita la Covid asimptomàtica.

La vacuna de Janssen també es produirà a Catalunya, als laboratoris Reig Jofre. La vacuna també va ser avalada i autoritzada fa dues setmanes als Estats Units, on ja s’està administrant des de finals de febrer.

 

Font: https://www.ccma.cat/324/autoritzada-a-europa-la-primera-vacuna-monodosi-contra-la-covid-la-de-janssen/noticia/3082532/

 

 

 

El creador de la vacuna de Pfizer nega que els vacunats puguin contagiar

Per a això es basa en un estudi realitzat a Israel, on la majoria de la població s’ha vacunat i l’índex de contagi és mínim.

 

6 de març de 2021

La primera vacuna en circulació va ser la de Pfizer, que es va desenvolupar amb la col·laboració de la companyia alemanya BioNTech. El CEO d’aquesta empresa, Ugur Sahin, va voler sortir al pas de les últimes informacions que advertien que les persones vacunades podien contagiar als altres.

Després d’un estudi realitzat a Israel, el país amb major índex de vacunació en el món, es va poder confirmar que la «quantitat de persones per a les quals la PCR és positiva i, que per tant, són potencialment perilloses, disminueix un 92% després de la vacunació», assegura Sahin en el diari alemany ‘Bild‘.

Això implica, que a més de protegir a la persona que rep la dosi, la vacuna també frena la transmissió. Amb tot això, resultaria més senzill aconseguir la desitjada immunitat de la població.

El CEO de BioNTech es mostra optimista amb el resultat del seu treball. Entre altres coses perquè també protegeix contra la major part de les mutacions que han sorgit, com ha estat la variant britànica, que va ser la que més es va estendre a Israel, el país on es va desenvolupar el treball. Ara deixa en mans de les autoritats la possibilitat de contenir la pandèmia, ja que bastarà amb «vacunar a les suficients persones».

 

Font: https://www.elcomercio.es/sociedad/creador-vacuna-pfizer-niega-vacunados-puedan-contagiar-20210306181530-nt.html

 

 

Johnson & Johnson demana a la EMA autorització per a la seva vacuna contra la COVID-19.

 

16 de febrer de 2021

L’Agència Europea del Medicament ha comunicat que aquest dimarts ha rebut formalment la sol·licitud d’aprovació condicional de la vacuna contra la COVID-19 de la multinacional farmacèutica Johnson & Johnson, que també està sent avaluada per les autoritats estatunidenques.

L’Agència va dir que el seu comitè de medicaments humans (CHMP) avaluarà la vacuna, coneguda com a COVID-19 Vaccine Janssen, segons un calendari accelerat. El regulador europeu va dir que podria emetre un dictamen sobre aquest tema a mitjans de març.

La multinacional ja va avançar a la fi del mes passat que la seva vacuna monodosis és efectiva en un 66% dels casos de mitjana, encara que en un 72% en l’assaig específic que va desenvolupar als EUA.

Aquesta notícia és molt rellevant per als països de la UE perquè aquesta empresa té signat un acord de subministrament de 200 milions de dosis (ampliables en altres 200 milions de dosis).

Font: https://cincodias.elpais.com/cincodias/2021/02/16/companias/1613490218_361552.html

 

 

La vacuna de Pfizer aconsegueix reduir un 94% els casos simptomàtics de COVID-19

 

15 de febrer de 2021

L’assaig massiu de la vacuna de Pfizer davant de la Covid-19 que està suposant l’accelerada campanya de vacunació a Israel comença a donar resultats sòlids i esperançadors.

Els casos simptomàtics s’han reduit un 94% entre la població vacunada amb el preparat de Pfizer, desenvolupat pel laboratori alemany BioNTech, segons indica el major estudi realitzat fins avui al país per Clalit, la principal mútua sanitària d’Israel.

L’estudi ha analitzat a 1,2 milions d’afiliats a aquesta mútua -la població total del país és de menys de 9 milions de persones-, dividits en dos grups de 600.000 participants, un format per persones vacunades i un altre per persones sense vacunar.

La comparació entre tots dos no deixa lloc a dubtes: la vacuna de Pfizer funciona i està en camí de convertir a Israel en el primer país que aconsegueixi posar fi a la pandèmia de la Covid-19 en el seu territori.

“Al costat del nostre col·legues de la Universitat d’Harvard, hem conduït una sèrie de tests per a validar els resultats i, ara, és inequívocament clar que la vacuna enfront del coronavirus de Pfizer és extremadament efectiva en la vida real una setmana després de la segona dosi”, ha declarat a mitjans israelians el professor Ran Balicer, directe d’Institut de Recerca de Clalit.

Font: https://www.20minutos.es/noticia/4584517/0/vacuna-pfizer-reducir-94-casos-sintomaticos-israel/?autoref=true

 

 

L’Agència Europea del Medicament dóna llum verda a la vacuna de AstraZeneca.

 

29 de gener de 2021

La Unió Europea té ja la seva tercera vacuna autoritzada. Després de les de Pfizer i Moderna, l’Agència Europea del Medicament (EMA) ha donat llum verda a comercialitzar la d’AstraZeneca, la vacuna que, fins i tot abans de ser autoritzada, ja ha provocat un dur enfrontament entre la farmacèutica i la Comissió Europea per la retallada de fins a un 75% en el lliurament de dosis compromeses. Ara s’espera que en qüestió d’hores la Unió Europa doni la seva aprovació formal.

AstraZeneca és una vacuna autoritzada per als majors de 18 anys. Malgrat l’agència europea reconeix que hi ha pocs resultats en els assajos clínics amb participants de més de 55 anys, considera que també es pot vacunar a aquesta població. Aquesta decisió es basa en el fet que, encara sense dades de com funcionarà aquesta vacuna entre la població major, s’espera que també atorgui protecció vista la resposta a la immunitat en aquest grup d’edat i l’experiència acumulada en altres vacunes. És per això que es dóna la llum verda a tots els adults, encara que s’espera més informació en la població de més edat en pròxims assajos clínics.

Font: https://www.lavanguardia.com/vida/20210129/6207940/ema-vacuna-astrazeneca-covid.html

 

Moderna assaja una modificació de la vacuna per combatre la variant sud-africana.

 

25 de gener de 2021

La farmacèutica Moderna afirma que la seva vacuna contra la Covid-19 ha demostrat ser efectiva en proves de laboratori contra les noves variants del coronavirus detectades al Regne Unit i a Sud-àfrica. Tanmateix, Moderna ha anunciat que estudiarà desenvolupar un fàrmac addicional contra la variant sud-africana per veure si pot reforçar la protecció.

En un comunicat, Moderna apunta que els resultats preliminars de les proves clíniques indiquen que el fàrmac té “activitat neutralitzadora” contra les variants britànica i sud-africana del virus SARS-CoV-2.

La vacunació mostra activitat contra les dues variants: en el cas de la soca britànica, la concentració d’anticossos no es redueix, mentre que en la variant sud-africana és sis vegades inferior, tot i que per sobre dels nivells necessaris per oferir protecció.

 

Segons la companyia, “s’espera que les dues dosis de la vacuna protegeixin contra les soques emergents detectades fins ara”, la B.1.1.7 i la B.1.351, identificades al Regne Unit i a Sud-àfrica, considerades més virulentes i contagioses que les que fins ara han estat dominants.

Precisament fa tres dies que el primer ministre britànic, Boris Johnson, va dir que la variant britànica no només es contagia més ràpidament, sinó que podria ser un 30% més mortífera.

 

La segona vacuna autoritzada a la UE

La vacuna de Moderna és una de les primeres que s’ha desenvolupat contra la Covid-19 i la segona que va obtenir l’autorització de l’Agència Europea de Medicaments. La farmacèutica assegura que, després de les dues injeccions, la vacuna té una eficàcia del 94,1% contra el coronavirus.

A Catalunya, es va començar a administrar fa deu dies i els primers a rebre-la van ser personal sanitari de quatre hospitals.

L’estudi sobre l’efectivitat de la vacuna s’ha fet a partir de mostres de sang de vuit persones que han rebut dues dosis de la vacuna i dos primats que han estat immunitzats. La farmacèutica ha treballat en col·laboració amb l’Institut nord-americà d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses (NIAID, les seves sigles en anglès).

 

Proves d’un fàrmac específic per a la soca sud-africana

En el marc de la resposta a les noves variants del coronavirus, Moderna també ha anunciat que ampliarà els estudis clínics de la vacuna per analitzar la resposta immunològica a les soques detectades en les últimes setmanes.

D’aquesta manera, començarà a fer proves clíniques d’una modificació de la vacuna d’ARN missatger indicada específicament per a la variant sud-africana.

Moderna creu que “és important ser proactius mentre el virus evoluciona. Ens animen les noves dades, que reforcen la nostra confiança que la vacuna de la Covid-19 de Moderna hauria de protegir contra aquestes noves variants detectades”, segons ha dit el conseller delegat de l’empresa, Stéphane Bancel.

 

 

AstraZeneca reduirà els lliuraments previstos de vacunes a la UE durant el primer trimestre.

 

23 de gener de 2021

Més problemes per a la vacunació contra la covid-19 a Europa. La farmacèutica AstraZeneca, que desenvolupa la vacuna contra al costat de la Universitat d’Oxford, ha advertit a la UE que no podrà lliurar les dosis previstes per al primer trimestre.

Segons va indicar aquest divendres la comissària de Salut, Stella Kyriakides, en Twitter, «durant el Comitè Directiu amb els estats membres sobre l’estratègia de vacunes de la UE, els representants d’AstraZeneca van anunciar retards en el lliurament de vacunes respecte a la previsió del primer trimestre d’enguany».

La Unió Europea compta ja amb dues vacunes en el mercat, però té precontractada una cartera major pendent d’anàlisi i aprovació.

La de BioNTech i Pfizer va ser la primera a ser aprovada, el desembre passat, i ja s’està administrant en països com Espanya. Però els fabricants han anunciat un retard de setmanes en el repartiment de les dosis compromeses per al primer trimestre.
També es distribueix ja la de Moderna, aprovada a primers d’any, i s’espera que l’Agència Europea del Medicament doni també llum verda a la desenvolupada per AstraZeneca i la Universitat d’Oxford abans que acabi el mes, el dia 29.

La vacuna d’AstraZeneca i Oxford té l’avantatge de ser més barata de produir que les altres dues ja aprovades a la UE. També és més fàcil d’emmagatzemar i transportar, especialment en comparació amb Pfizer-BioNTech, ja que ha d’emmagatzemar-se a temperatures molt baixes (-70 °C), segons recull Efe.

En un missatge en Twitter, la comissària europea de Salut ha indicat que els membres de la UE han traslladat el seu «profund descontent». «Insistim en un calendari de lliurament precís per a saber quins Estats membres han de planificar els seus programes de vacunació», segons recull Europa Press.

També han traslladat a la companyia britànica la necessitat d’accelerar la distribució de dosi. El passat 27 d’agost, la Comissió Europea va signar amb AstraZeneca un acord amb obligació de compra que suposa l’adquisició per a Europa de 300 milions de dosis, amb un cost total de 870 milions d’euros.

El secretari general de Salut Digital, Informació i Innovació, Alfredo González, va indicar aquest dijous que en 15 dies podrien estar disponibles a Espanya les primeres dosis de la vacuna desenvolupada per la Universitat d’Oxford i la companyia AstraZeneca, si s’aprovava per l’Agència Europea del Medicament.

L’únic país que s’ha desmarcat de l’estratègia de compra conjunta de la UE ha estat Hungría que ha comprat dos milions de dosis de la vacuna russa Sputnik V, malgrat que el fàrmac encara no està autoritzat per l’Agència Europea del Medicament.

 

 

 

Milers de dosis perdudes per falta de xeringues adequades.

 

22 de gener de 2021

Comunitats autònomes com Andalusia, Catalunya i Madrid estan desaprofitant milers de dosis de vacuna de Pfizer i BioNTech, ja que no s’està injectant als pacients la sisena dosi que contenen els vials d’aquestes companyies. Des del passat 8 de gener, quan l’Agència Europea del Medicament va autoritzar el canvi i aquest va ser inclòs en la fitxa tècnica del fàrmac, les cinc dosis inicials de cada flascó han passat oficialment a ser sis, convertint el que fa un mes es va presentar com una espècie de propina en una realitat comptable.

El canvi, no obstant això, no ha estat aprofitat amb totes les seves possibilitats per diverses comunitats, que no usen així milers d’injeccions que podrien immunitzar a més persones. “Es podien treure fins a cinc dosis i quedava una mica, i el que es fa és aprofitar aquest poquet per a posar aquesta sisena dosi. Però estem parlant d’un 20% més de vacunació”, va resumir el dijous el conseller andalús de Sanitat d’Andalusia, Jesús Aguirre, en admetre aquest fet. La Junta va atribuir l’ocorregut a un “dèficit de xeringues de 0,1 mil·límetres”, les habitualment utilitzades per a injectar insulina o amb finalitats pediàtriques, que ara ha promès corregir.

La quantitat aproximada de dosis desaprofitades és impossible de calcular amb les dades ofertes per les comunitats. Catalunya admet que només està utilitzant la sisena injecció en “dos terços” dels vials, segons va admetre dimecres passat en una estimació aproximada la responsable de vacunació de la Generalitat, Carmen Cabezas. Catalunya ha administrat una mica més de 165.000 dosis de Pfizer fins al moment, segons les dades ofertes el dijous pel Ministeri de Sanitat, la qual cosa suposa que les dosis no aprofitades ascendirien a unes 10.000.

 

Una situació semblant és la que està ocorrent a Madrid, que el dijous va anunciar la compra de 280.000 xeringues adequades per a aprofitar la sisena dosi, xifra que contrasta amb els milions amb els quals s’han aprovisionat comunitats amb molta menor població com Múrcia, Balears o Canàries. La Comunitat de Madrid assegura que “en la majoria dels casos” aconsegueix aprofitar la sisena dosi, encara que ofereix poca informació addicional a part de reiterar les seves acusacions al Ministeri de Sanitat de donar-li menys dosi de les que li tocarien.

 

Aragó, que va adquirir al setembre 1,87 milions de xeringues, assegura que aconsegueix aprofitar el “100% de les primeres cinc dosis de cada envàs i el 81% de la sisena, la qual cosa suposa el 97% del total”. Castella-la Manxa situa aquest percentatge en el 90%. Astúries, Castella i Lleó, i el País Basc van declinar informar aquest diari sobre la destinació de la sisena dosi en els seus sistemes sanitaris. Com a contrast, la resta de comunitats assegura que l’ús de la sisena dosi és gairebé generalitzat en els seus territoris.

Comunitat Valenciana, Balears, Múrcia, La Rioja i Canàries van utilitzant “pràcticament el 100%” des que l’agència europea va autoritzar el canvi de la fitxa tècnica del fàrmac per a ampliar l’aprofitament dels vials de cinc a sis dosis. “Des del 10 de gener nosaltres administrem sis dosis de cada vial”, afirma per la seva part Cantàbria. Galícia, encara que sense aportar dades, i Extremadura també defensen que l’ús de la sisena dosi és generalitzat.

 

 

Les persones majors de 80 anys seran el pròxim grup que rebrà la vacuna de la Covid-19 a Espanya.

 

20 de gener de 2021

Les persones majors de 80 anys que viuen fora de residències d’ancians seran el pròxim grup de població que rebrà a Espanya la vacuna contra la Covid-19. Així ho ha anunciat el ministre de Sanitat, Salvador Illa, després de la reunió del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut que s’ha celebrat aquest dimecres a Sevilla.

Illa ha explicat que el grup de tècnics que organitza la vacunació a Espanya ha pres aquesta decisió perquè es comenci a executar una vegada que s’hagi completat la immunització dels majors que viuen en residències, els treballadors de les mateixes i els sanitaris que treballen en primera línia contra l’epidèmia.
El ministre de Sanitat ha assenyalat, a més, que aquest dimecres s’hauria aconseguit a Espanya el milió de vacunats contra la Covid-19 després de més de tres setmanes de campanya.

 

 

Pfizer reduirà els lliuraments de vacunes a Europa

15 de gener del 2021

Pfizer reduirà temporalment els seus lliuraments a Europa de la seva vacuna contra el coronavirus mentre millora la seva capacitat de producció, com ha anunciat l’Institut Noruec de Salut Pública.

La companyia farmacèutica assegura a aquest diari que els volums estimats de lliurament de la seva bovina han de ser ajustats i que intentaran solucionar els problemes en les comandes al més aviat possible, com a més tard a la fi de gener o principis de febrer. “Com a part de les millores de productivitat per a augmentar la capacitat, hem de realitzar modificacions en el procés i les instal·lacions que requeriran aprovacions reguladores addicionals”, expliquen fonts oficials.

“En conseqüència, pot haver-hi fluctuacions en les comandes i en les planificacions d’enviaments des de les nostres instal·lacions de Puurs (Bèlgica) en el futur immediat per a aconseguir al més aviat possible els majors volums de producció”, expliquen des del laboratori estatunidenc. La reducció en els lliuraments es deu al fet que Pfizer limita la producció perquè pugui millorar la capacitat de producció a 2.000 milions de dosis de vacunes per any des dels 1.300 milions actuals. Per ells, asseguren que “estem treballant amb les autoritats sanitàries perquè tingui el mínim impacte”.

Encara que això afectarà temporalment els enviaments des de finals de gener fins a principis de febrer, “proporcionarà un augment significatiu en les dosis disponibles per als pacients a la fi de febrer i març”, afirmen.

Aquest alt en el camí es deu als esforços que la companyia fa per incrementar les dosis inicials de les quals es van estimar originalment enguany amb un nou objectiu: aconseguir dos mil milions de dosis en 2021. Per a fer això, Pfizer està ampliant les operacions de fabricació per a augmentar la disponibilitat i la producció de dosi.

 

 

 

Espanya supera el milió de vacunes rebudes i les comunitats ja han administrat el 52,7% de les dosis.

 

13 de gener del 2021

Espanya ja ha rebut més d’un milió de vacunes contra el coronavirus (1.103.700) després d’afegir-se a l’últim informe de Sanitat l’enviament rebut a principis de setmana en l’aeroport de Vitòria.

Sanitat informa que les comunitats autònomes ja han administrat el 52,7% de les vacunes contra el coronavirus que han rebut fins al moment, la qual cosa suposa un descens de 13 punts respecte a l’informe d’ahir, que encara no comptabilitzava la nova remesa de dosi.

Respecte a les dades del dimarts, Espanya ha injectat 93.597 noves dosis en un dia, la qual cosa eleva el total de dosis inoculades fins a les 581.638. De moment, totes elles estan elaborades per Pfizer i BioNTech, a pesar que Espanya també ha rebut aquesta setmana dosi de la vacuna de Moderna.

Espanya continua augmentant el seu ritme d’injeccions diàries i si el dijous i divendres de la setmana passada s’administraven 67.984 i 70.653 dosis en un dia, respectivament, les dades d’aquesta setmana segueixen amb la tendència a l’alça. El dimarts la xifra pujava fins a les 82.050 en un dia, mentre que avui aquesta xifra és ja de 93.597.

Les comunitats que més i menys vacunen

Per regions, Melilla (100%) i Ceuta (81,6%) són les dues zones amb major distribució de vacunes d’Espanya. La Comunitat Valenciana és la comunitat autònoma amb major percentatge de dosis inoculades amb el 77,5%, seguida de prop per Astúries amb el 71,4%.

Un dia més, Madrid (33,4%) repeteix com la comunitat autònoma amb pitjors xifres de vacunació. Només una de cada tres dosis rebudes ja han estat administrades. Per sota del llindar del 40% també es troben País Basc (37,6%) i Balears (38,4%).

 

 

 

La EMA autoritza l’extracció de 6 dosis de cada vial de la vacuna de Pfizer, enfront de les 5 actuals.

 

8 de gener de 2021

El Comitè de Medicaments Humans (CHMP, per les seves sigles en anglès) de l’Agència Europa del Medicament (EMA, per les seves sigles en anglès) ha recomanat actualitzar el prospecte de la vacuna de Pfizer/BioNTech contra la Covid-19 per a aclarir que cada vial conté sis dosis de la vacuna, i no cinc com s’havia recomanat.

Així mateix, recorda que per a extreure sis dosis d’un sol vial, s’han d’utilitzar xeringues o agulles de baix volum, de manera que la combinació de xeringa i agulla de baix volum mort que ha de tenir un volum mort de no més de 35 microlitres. I que, «si s’utilitzen xeringues i agulles estàndard, és possible que no hi hagi suficient vacuna per a extreure una sisena dosi d’un vial».

«Si la quantitat de vacuna que queda en el vial després de la cinquena dosi no pot proporcionar una dosi completa (0,3 ml), el professional sanitari ha de rebutjar el vial i el seu contingut. No ha d’haver-hi una combinació de diversos vials per a obtenir una dosi completa, i qualsevol vacuna no utilitzada ha de rebutjar-se 6 hores després de la dilució», adverteix.

 

Font: https://www.abc.es/sociedad/abci-autorizara-extraccion-6-dosis-cada-vial-vacuna-pfizer-frente-5-actuales-202101081222_noticia.html

 

 

 

Aprovada la vacuna de Moderna per a la seva distribució a la UE

7 de gener de 2021

 

L’Agència Europea del Medicament (EMA) ha autoritzat aquest dimecres la vacuna contra la Covid de Moderna. Després ha arribat la llum verda de la Comissió Europea, per la qual cosa l’aprovació de la vacuna ja és completa. La de Moderna es converteix així en la segona a la qual Europa li dóna llum verda. La de Pfizer, amb la qual el continent ha començat la seva campanya de vacunació, va ser aprovada el passat 21 de desembre.

L’organisme europeu ja va estar reunit el dilluns per a estudiar l’aprovació condicional de la vacuna, encara que va posposar la seva decisió a avui, dia en què també la Comissió Europea ha comunicat la seva decisió.

Amb aquest moviment, Europa podrà començar a inocular la vacuna, encara que els terminis encara es desconeixen. Cal recordar que la companyia va prometre tenir disponible les dosis 15 dies després de la decisió de l’Agència Europea del Medicament. No obstant això, si es té en compte els terminis de la vacuna de Pfizer, podria ser fins i tot abans, ja que només van passar sis dies entre el ‘ok‘ de la EMA a la seva vacuna i el començament de la vacunació massiva a Europa.

Respecte a les quantitats que arribaran, la Comissió va tancar la compra el passat 25 de novembre de 160 milions de dosis. L’empresa, competidora directa de Pfizer i que va ser autoritzada als Estats Units a mitjans de desembre, ja va anunciar llavors que planeja ser capaç de produir 1.000 milions de dosis de la seva vacuna al llarg d’enguany. Part del procés es durà a terme a Espanya, concretament en les plantes de la farmacèutica Rovi.

Igual que la vacuna de Pfizer, la de Moderna es basa en una innovadora tecnologia basada en l’administració, en lloc d’una versió afeblida del coronavirus, de la molècula ARN missatger, forçant a les cèl·lules de l’organisme a produir una proteïna del virus inofensiva per si mateixa. D’aquesta forma, s’aconsegueix una resposta més potent per part del sistema immunitari i s’eviten els riscos d’introduir un patogen, encara que sigui afeblit, en l’organisme.

I és que, totes dues vacunes tenen una estructura similar encara que també diverses diferències. La principal, la seva conservació en fred. Mentre la de Pfizer necessita temperatures d’entre -60 i -80 graus centígrads, la qual cosa ha obligat a organitzar un costós i complex sistema de distribució i magatzematge, la de Moderna tan sols requereix -20 graus, com un congelador domèstic.
Fora dels supercongeladors que necessita la vacuna de Pfizer, el sèrum aguanta 5 dies en una nevera, mentre que la de Moderna resisteix fins a 30 dies, la qual cosa la fa molt més manejable a nivell logístic, sobretot per a països en vies de desenvolupament.

També les dues vacunes requereixen dues dosis, però les de Moderna són de 100 micrograms i han d’administrar-se amb 28 dies de diferència, mentre que les de Pfizer són de 30 micrograms, a administrar-se amb un termini de 21 dies. En això a més ha insistit Europa després que alguns països hagin decidit retardar la segona dosi.

 

Font: https://www.20minutos.es/noticia/4532867/0/agencia-europea-medicamento-autoriza-vacuna-moderna/?autoref=true

 

 

Avanç desigual de la vacuna contra la COVID-19 a Espanya.

4 de gener de 2020

 

La vacunació contra la COVID ha començat a ritmes molt diferents en les comunitats autònomes. Mentre en la primera setmana de campanya hi ha regions que amb prou feines han emprat el 5,2% de les dosis rebudes, com Cantàbria, o el 6%, com Madrid, Astúries ha aconseguit administrar ja el 81%. Respecte a les quatre comunitats més poblades, Madrid (6,6 milions d’habitants), amb aquest 6% de dosis utilitzades, està a la cua; li segueixen Catalunya (13% amb 7,6 milions), la Comunitat Valenciana (16% amb cinc milions) i Andalusia (37% amb 8,5 milions). El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha assegurat aquest dilluns que tots els espanyols podran tenir accés a una vacuna “segura i fiable” i va confirmar que Sanitat ja ha fet lliurament d’un segon lot de 360.000 immunitzacions que s’injectaran aquesta setmana.

Les xifres recaptades de les comunitats es donen tal qual, però cal tenir en compte que com el tractament requereix dues dosis, la majoria de les conselleries estan guardant un vial per cadascun que posen, per la qual cosa encara que tinguessin producte per a immunitzar a 100 persones, ho farien amb 50 i guardarien la resta per a aplicar-los en 21 dies la dosi de reforç. Aquest és el comportament general, encara que no totes ho han seguit, la qual cosa dificulta comparar l’eficàcia de cada comunitat.

 

En totes les regions, la immunització ha començat per les residències de majors i el seu personal, però hi ha dos factors clau que han estat diferents: si s’ha treballat en dies festius (a Madrid, no; a Canàries, sí; a Catalunya començaran a fer-ho) i el personal emprat. Mentre en la Comunitat de Madrid s’han muntat 46 equips de dos sanitaris (92 persones), més 22 en preparació, a Catalunya hi ha 500 infermeres voluntàries, i a Andalusia altres 500 a temps complet.

A Catalunya han arribat 60.000 dosis cada setmana, però en la primera només es van administrar 8.293 vacunes. La campanya va començar tard, el dimecres 30, a causa dels problemes logístics de Pfizer i de la falta de neveres per a distribuir les dosis. Però les dificultats van continuar, i l’1 de gener, festiu, es van posar només dues vacunes en tota Catalunya. El motiu, com ha reconegut aquest dilluns la consellera de Salut, Alba Vergés, és que el Govern no ha pogut organitzar ni formar a temps els equips d’infermeres que s’encarreguen de la vacunació. Fins a 6.000 infermeres s’han inscrit per a poder fer aquestes hores extraordinàries, però el Govern no ha aconseguit quadrar els seus torns.

La setmana passada, només 200 infermeres, en lloc de les 500 necessàries, van poder vacunar. El secretari de Salut Pública de la Generalitat, Josep Maria Argimon, ha assegurat que per a aquesta setmana els equips ja estan organitzats i s’ha mostrat convençut que es recuperarà el ritme per a arribar a l’objectiu de vacunar a 748.000 persones abans de maig. “Hi ha molts nervis, però això és una carrera de fons i no podem jutjar els resultats en quatre dies”, ha afirmat.

 

Les comunitats confien que una vegada passi aquesta setmana, amb la festa de Reis, es podrà normalitzar el ritme. Les dades es refereixen a la primera de les dues injeccions que cal rebre per cada vacuna. La segona podrà començar a administrar-se als 21 dies de la primera, és a dir, si es repetís la posada en escena, Araceli Hidalgo, la pionera de 96 anys a vacunar-se, ha de rebre la segona dosi el 17 de gener.

En roda de premsa després del Consell Interterritorial de Salut, el ministre de Sanitat ha eludit aquest dilluns pronunciar-se sobre el diferent ritme de l’inici de la vacunació en les comunitats. Illa ha insistit que la campanya ha començat bé i que si sorgeixen imprevistos és per falta de subministraments, no per la incapacitat de les comunitats per a dur a terme la vacunació. El ministre ha posat com a exemple d’aquesta capacitat que enguany, en tan sols vuit setmanes, s’espera vacunar a 14 milions de persones de la grip.

 

Font: https://elpais.com/societat/2021-01-04/el-avanç-desigual-de-la-vacuna-en-espana-del-83-de-dosis-usades-en-asturias-al-5-de-cantabria.html

 

 

 

S’inicia la campanya de vacunació contra la COVID-19 a Espanya.

27 de desembre de 2020

 

Al llarg de les pròximes 12 setmanes el país rebrà un total de 4.591.275 dosis que permetran immunitzar a 2.285.638 persones. Es distribuiran a raó d’unes 350.000 dosis setmanals que es repartiran equitativament entre totes les comunitats autònomes cada dilluns. El primer lliurament ha arribat a Castella-la Manxa i serà Guadalajara el lloc en el qual s’administri la primera vacuna contra la Covid-19 a Espanya. Tècnics de l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (Aemps) han signat la primera recepció, en el magatzem que Pfizer té a Guadalajara.

S’inicia així la primera de les tres etapes establertes en l’Estratègia nacional de vacunació, en la qual els cuatros grups prioritzats són: els residents i personal sanitari i sociosanitari en residències de persones majors i amb discapacitat; el personal sanitari de primera línia; un altre personal sanitari i sociosanitari i grans dependents no institucionalitzats.

“El procés de vacunació durarà diversos mesos i tenim la sort de poder començar-ho gràcies a la Unió Europea que subministrarà més bovines de les set acordades”, explicava el ministre de Sanitat, Salvador Illa. Segons vagin rebent l’autorització per part dels organismes pertinents. Ha emplaçat al dia 6 de gener, data en la qual la EMA decidirà sobre l’aprovació de la vacuna de Moderna de la qual la Unió Europea ha adquirit 80 milions de dosis.

“Les dosis que rebrem en les pròximes 12 setmanes pràcticament cobreixen l’etapa 1 del pla de vacunació, en el qual contemplàvem al voltant de 2,5 milions de persones. Si rebem més dosi a través d’altres vacunes com la de Moderna, quedarà completada”, declarava el ministre.

Font: https://www.consalud.es/pacientes/especial-coronavirus/principio-fin-espana-inicia-campana-vacunacion-covid-19_90106_102.html

 

 

 

L’Agència Europea del Medicament aprova la vacuna de Pfizer contra el coronavirus.

21 de desembre de 2020

 

La vacuna de Pfizer i BioNTech contra la COVID-19 ha aconseguit l’aprovació per al seu ús condicional d’emergència a Europa. Les dades d’aquesta vacuna, denominada BNT162b2, han estat avaluades aquest dilluns pel Comitè de Medicaments d’Ús Humà de l’Agència Europea del Medicament (EMA, per les seves sigles en anglès).

La directora executiva de la EMA, Emer Cooke, ha assegurat en presentar els resultats que la valoració s’ha basat “en la força de l’evidència científica sobre la seguretat, la qualitat i l’eficàcia de la vacuna, i en res més”. La vacuna ha estat autoritzada per a inocular-se en majors de 16 anys. La vacuna, el nom comercial de la qual és Comirnaty, no serà autoritzada de manera genèrica per a les embarassades. En aquest cas, es recomana analitzar cas per cas el criteri mèdic a causa de la falta de dades suficients en aquest moment.

La decisió dels experts de la Unió Europea activa el calendari perquè la vacunació pugui començar el dia 27 de desembre en el continent. El següent pas serà l’autorització de la Comissió Europea que, amb l’informe de la EMA sobre la taula, s’espera que emeti el seu vistiplau definitiu en un termini màxim de 48 hores. La previsió a Espanya és que les vacunes de Pfizer comencin a arribar el dissabte 26 de desembre i la matinada del diumenge perquè el mateix dia 27 totes les comunitats autònomes puguin començar a inocular les primeres dosis a la població.

La EMA ha recomanat que encara que es doni principi a la vacunació, la població ha de mantenir les distàncies i l’ús de mascaretes.

 

Fuente: https://www.niusdiario.es/sociedad/sanidad/vacuna-pfizer-aprobacion-agencia-medicamento-europa_18_3062070149.html

 

 

 

El 27 de desembre, dia de l’inici del procés de vacunació

20 de desembre de 2020

 

Espanya comença a vacunar diumenge 27 de desembre. El Govern ha decidit vacunar el primer dia de les dates fixades per la Unió Europea -d’entre el 27 i el 29 de desembre- perquè no vol esperar “ni un sol dia” per a començar amb el “principi de la fi”, segons va explicar el ministre de Sanitat, Salvador Illa. Això sí, abans la vacuna de Biontech/Pfizer ha de comptar amb el vistiplau de la EMA, que es pronuncia aquest dilluns.

Encara no se sap quantes seran les dosis que rebi Espanya en els pròxims dies. Serà un procés progressiu i setmanal. Espanya estima, al començament de 2021 i si tot va bé, arribaran uns 20 milions de dosis de la vacuna de Pfizer que, com es tracta d’una dosi doble, podrien immunitzar a uns 10 milions de persones. El Govern preveu un pla especial de farmacovigilància i el seguiment i avaluació de les persones que rebin les primeres dosis.

Això sí, una vegada que la vacuna sigui al nostre país, es distribuirà a les diferents regions, en les mans de les quals està ara tot el desplegament logístic. L’objectiu, tant a nivel europeu com nacional, és que la campanya arrenqui alhora per a traslladar una imatge d’unitat i coordinació.

Els lliuraments de dosis a les comunitats seran successives i seqüencials, segons fonts del Ministeri de Sanitat. D’acord amb el repartiment equitatiu previst. Totes les comunitats, segons fonts de Sanitat, tindran un repartiment capitativo; és a dir, per la seva quantitat de població. El que pot ser és que no totes tinguin una distribució de vacunes similar des del principi perquè del que es tracta és d’immunitzar als primers grups que han de vacunar-se: sanitaris i usuaris de residències d’ancians, i grans dependents no institucionalitzats. Entorn de 2,5 milions de persones rebrien la vacuna en una primera fase.

La idea és ajustar les quantitats en funció dels grups prioritzats en cada comunitat. Sanitat ja va anunciar que hi haurà 15 grups de població que, al llarg de tres fases, que previsiblement començaran al gener i finalitzaran a l’estiu, rebran la vacuna segons s’estableix en l’estratègia elaborada pel Govern.

Si tot surt bé, Espanya calcula que, si les set vacunes que estan en el catàleg europeu compleixen els requisits i reben una futura autorització, cap a l’estiu, amb agost en l’horitzó, podria estar vacunat un alt percentatge de la població, fins a un 70%. Però, des de Sanitat insisteixen, és difícil assenyalar una data amb certesa. Dependrà del fet que els assajos de les companyies finalitzin amb èxit i la producció no tingui problemes, perquè són processos molt delicats. El ministre Salvador Illa ha tornat a dir que la previsió és que entre maig i juny hi haurà entre 15 i 20 milions d’espanyols vacunats.

 

Font: https://www.vozpopuli.com/sanidad/coronavirus-vacunacion-espana_0_1420059484.html

 

 

 

Espanya començarà la campanya de vacunació el 4 de gener

14 de desembre de 2020

 

El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha dit aquest dilluns que les primeres vacunes contra la COVID-19, de Pfizer i BioNTech, podrien arribar a Espanya a partir del 4 o del 5 de gener, una vegada que l’Agència Europea del Medicament (EMA, en anglès) aprovi el seu ús previsiblement el 29 de desembre, per la qual cosa es podrà començar a administrar-les a principis del mes pròxim. “Hi haurà vacunes per a tothom i sobraran”, ha subratllat Illa en resposta a les crítiques llançades per dirigents de la Comunitat de Madrid, que han posat en dubte que vagin a disposar de suficients dosis.

En aquest sentit, Illa va augurar que “a partir del 4 o del 5 de gener” començarà la vacunació entre els sectors triats per a aquesta primera fase: personal sociosanitari, persones que viuen en residències i també aquelles amb discapacitat, i va ressaltar que les previsions són seguir el pla de vacunació aprovat per la Unió Europea. Aquest pla va adjudicar a Espanya 140 milions de dosis i 2.400 milions a tota la UE, ja que la Comissió Europea ha signat set contractes amb empreses farmacèutiques que han elaborat vacunes contra la COVID-19.

Les previsions del ministre de Sanitat són que “entre els mesos de maig i juny uns 20 milions d’espanyols hauran rebut ja la vacuna” de la COVID-19 i que a la fi d’agost estarà pràcticament immunitzada tota la població.

 

Font:

https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/12/14/5fd73bb0fc6c83e7748b4685.html

https://elpais.com/sociedad/2020-12-14/sanidad-calcula-que-las-primeras-vacunas-contra-el-coronavirus-llegaran-a-espana-a-partir-del-4-de-enero.html

 

 

 

Vacuna contra la COVID-19: Pfizer / BioNTech

4 de desembre de 2020

 

El Regne Unit ha aprovat l’administració de la vacuna contra la COVID-19, convertint-se en el primer país occidental a aprovar i començar a distribuir una vacuna contra el coronavirus.

En concret, l’Agència de Reglamentació de Medicaments i Productes Sanitaris (MHRA) ha aprovat la vacuna de Pfizer/BioNTech, que el 20 de novembre va comunicar que en les seves últimes anàlisis revelaven que la vacuna havia aconseguit un 95% d’efectivitat.

 

 

La vacuna de Pfizer: evidència científica

 

  • L’anàlisi d’eficàcia principal demostra que la vacuna BNT162b2té una eficàcia del 95% contra la COVID-19 començant 28 dies després de la primera dosi.
  • Es van avaluar 170 casos confirmats de COVID-19, dels quals 162 es van observar en el grup de placebo davant de 8 en el grup de vacuna.
  • L’eficàcia va ser constant segons l’edat, el gènere, la raça i l’ètnia; L’eficàcia observada en adults majors de 65anys va ser superior al 94%.
  • Les dades demostren que la vacuna va ser ben tolerada en totes les poblacions amb més de 43.000 participants inscrits; no es van observar problemes de seguretat greus; l’únic esdeveniment advers de Grau 3 amb una freqüència superior al 2% va ser fatiga al 3.8% i mal de cap al 2.0%

 

 

Com funciona aquesta vacuna?

 

Pfizer i el seu soci amb seu a Alemanya BioNTech utilitzen un nou enfocament per a fabricar vacunes que utilitza ARN missatger o ARNm. Aquest disseny va ser triat per a una vacuna pandèmica fa anys perquè és un que es presta a una resposta ràpida. Tot el que es necessita és la seqüència genètica del virus que causa la pandèmia. Els fabricants de vacunes ni tan sols necessiten el virus en si, només la seqüència.

En aquest cas, els investigadors de BioNTech van utilitzar un petit fragment de material genètic que codifica un fragment de la proteïna del pic, l’estructura que adorna la superfície del coronavirus, donant-li aquesta aparença tatxonada.

L’ARN missatger és un sol bri del codi genètic que les cèl·lules poden «llegir» i utilitzar per a produir una proteïna. En el cas d’aquesta vacuna, l’ARNm instrueix a les cèl·lules del cos perquè produeixin la part específica de la proteïna de pic del virus. Després, el sistema immunològic el veu, el reconeix com a estrany i està preparat per a atacar quan hi hagi una infecció real.

 

 

Com es distribuirà?

 

El gran inconvenient de la vacuna de Pfizer és que necessita una cadena de fred extrem, amb temperatures entre els 70 i els 80 graus sota zero per a la seva conservació.

Les empreses han desenvolupat transportadors tèrmics de temperatura controlada especialment dissenyats que utilitzen gel sec per a mantenir les condicions de temperatura de -70 ° C ± 10 ° C. Es poden utilitzar com a unitats d’emmagatzematge temporal durant 15 dies emplenant amb gel sec. Cada remitent conté un sensor tèrmic habilitat per a GPS per a rastrejar la ubicació i la temperatura de cada enviament de vacuna en les seves rutes preestablertes aprofitant l’àmplia xarxa de distribució de Pfizer.

 

 

BioNTech: el laboratori creador de la vacuna

 

Biopharmaceutical New Technologies és una empresa d’immunoteràpia pionera en teràpies noves per al càncer i altres malalties greus. L’empresa explota una àmplia gamma de plataformes de fàrmacs terapèutics i de descobriment computacional per al ràpid desenvolupament de nous productes biofarmacèutics.
L’empresa emergent alemanya de biotecnologia BioNTech mai havia produït una vacuna, però lidera la carrera en la cerca d’un escut contra el coronavirus , gràcies a una tecnologia innovadora de l’ARN missatger.

BioNTech va ser fundada per una parella d’investigadors alemanys d’origen turc, Ugur Sahin i Özlem Türeci, i es va especialitzar sobretot en el desenvolupament de teràpies individuals adaptades a cada malalt de càncer. L’empresa, en realitat, estava fins fa uns mesos especialitzada gairebé exclusivament en la recerca contra el càncer, per a la qual apostava per les tecnologies més avançades.

Com es va convertir aquesta empresa en l’esperança de tot el món? Ugur es va trobar amb un article científic sobre un nou brot de coronavirus a la ciutat xinesa de Wuhan i el va sorprendre el petit que era el pas des de medicaments d’ARNm contra el càncer fins a vacunes virals basades en ARNm.

On la majoria de la societat va veure una amenaça, Ugur i Özlem van veure una oportunitat de desenvolupar una vacuna que donés esperança al món. BioNTech va assignar ràpidament 500 empleats per a treballar en diversos compostos possibles i es va guanyar la confiança del gegant farmacèutic Pfizer com a soci al març.

El resultat l’hem conegut recentment, quan Pfizer ha anunciat l’èxit d’una vacuna contra el coronavirus en l’última fase de l’assaig. No obstant això, qui està realment darrere d’aquest raig de llum al final del túnel és BioNTech. Una companyia que va començar com una startup fundada per un matrimoni i que s’ha convertit en la desenvolupadora de la vacuna més ràpida de la història. Ja que el temps aproximat que se sol trigar a crear una vacuna se situa entorn dels deu anys i aquesta s’ha produït en 10 mesos.

 

Fonts:

https://www.pfizer.com/health/coronavirus

https://biontech.de/

https://www.fellowfunders.es/blog/2020/11/12/biontech-la-historia-de-la-startup-que-podria-salvar-al-mundo/

https://www.lavozdegalicia.es/noticia/sociedad/2020/11/10/historia-amor-humildad-tras-vacuna-pfizer-contra-coronavirus/00031605003553187858986.htm