El vitiligen és un problema de la pell caracteritzat per la pèrdua selectiva de les cèl·lules responsables de sintetitzar el pigment que l’acoloreix, els melanòcits. Aquesta pèrdua fa que hi hagi zones sense color en la pell, causant un contrast important amb les àrees de pell que sí que estan pigmentades. També hi ha melanòcits a l’oïda i a l’iris (la part de l’ull acolorida) pel que alguns pacients amb vitiligen poden desenvolupar problemes visuals i auditius.
En aquest article t’expliquem què és el vitiligen, per què passa, i quins tractaments existeixen.
Què és el vitiligen?
El vitiligen és una malaltia que fa que algunes zones de la pell perdin el seu pigment. Les lesions característiques són màcules completament mancades de melanina, de color blanc guix amb marges clarament diferenciats. És una malaltia autoimmune associada a factors genètics i ambientals en la qual influeix l’estrès oxidatiu, el metabolisme de base i problemes en la descamació de la pell. Afecta el 0.5-2% de la població mundial, tant homes com dones, i la majoria dels casos comencen abans dels 30 anys.
Podríem pensar que, de totes les malalties que hi ha, aquesta és «poc important», ja que no fa mal ni incapacita. Però com afecta la pell pot tenir un impacte important en la vida social i laboral, afectant el benestar emocional del pacient. En molts casos l’impacte és tal que desemboca en depressió, ansietat i problemes d’autoestima.
Per què passa el vitiligen?
La causa subjacent del vitiligen sembla ser un esdeveniment que inicia una reacció de tipus inflamatòria i que desemboca en una reacció del sistema immune contra els mateixos melanòcits. Però no hi ha un element que expliqui tots els casos de vitiligen, per aquest motiu es mira a l’ambient i a l’estrès per a buscar un desencadenant. Coneixem algunes causes:
- La tirosinasa, l’enzim relacionat amb la síntesi de melanina, és atacada pel sistema immune.
- La síntesi de melanina genera molècules oxidants, i un desajust entre els oxidants i els antioxidants pot causar la destrucció dels melanòcits.
- El teixit amb vitiligen té problemes d’adhesió entre queratinòcits i melanòcits, dos tipus cel·lulars de la pell, afavorint la pèrdua de cèl·lules i la descoloració del teixit.
- Els melanòcits sintetitzen diferents senyals químics d’estrès cel·lular que les marquen per a la seva destrucció, augmentant la síntesi d’anticossos antiproteïnes de melanòcits (no només anti-tirosinasa).
Tots aquests «defectes metabòlics» faciliten la destrucció dels melanòcits, donant origen al vitiligen.
Quants tipus de vitiligen hi ha?
Encara que parlem de «vitiligen» com si hi hagués un només, en realitat es classifica en diversos tipus. La classificació la fa un dermatòleg segons l’estructura de les taques, la localització, l’àrea que cobreixen, la velocitat en la qual s’estableixen les taques, etc. La classificació és útil per a definir el tractament.
Com es tracta el vitiligen?
El tractament depèn del tipus de presentació del vitiligen, l’extensió de les lesions, l’edat del pacient, el fototipus, etc. Sol estendre’s durant mesos i es fa «a mida» pels pacients, perquè cada cas és diferent. A grans trets podem dir que els tractaments disponibles són:
- Primera línia: corticoides i inhibidors de la calcineurina en crema. Són tractaments immunosupressors, encara que tots dos actuen a diferent nivell.
- Segona línia: fototeràpia. La combinació de certs productes amb la llum UV estimula la síntesi de melanina. Usualment s’utilitza psoralèn tòpic o corticoides orals, però hi ha recerques que suggereixen que la vitamina C, l’àcid lipoic, i els extractes de Ginkgo biloba o Polypodium leucotomos poden ser bons complements de la fototeràpia.
- Tercera línia: cirurgia. Pot utilitzar-se «pell com a tal» o cèl·lules provinents de cultiu.
Els tractaments cosmètics també són una opció, per si sols o complementant els anteriors. El maquillatge adequat, ben aplicat, pot dissimular molt bé una zona blanca. En alguns casos també pot funcionar l’ús d’autobronzejants amb dihidroxiacetona. Altres vegades el dermatòleg pot recomanar la despigmentació d’una zona, si realment queda una zona molt petita amb color de pell natural.
S’estan fent assajos clínics per a delinear nous tractaments, però encara no tenen suport com els que tenen els de més amunt. Entre ells trobem:
- Afamelanotida. És un estimulant de la síntesi de melanina. S’utilitza en forma d’implant en pacients amb una mena de porfíria, però el seu ús en combinació amb llum UV encara s’està estudiant en pacients amb vitiligen.
- Prostaglandina E2. El seu ús és conegut en ginecologia, i en crema sembla afavorir la repigmentació de zones blanques.
- Bimatoprost. Comercialitzat com a col·liri per al glaucoma, si es prepara en crema (amb corticoides associats o sense) sembla afavorir la repigmentació de la pell.
- Ruxolitinib. És un medicament que inhibeix una via inflamatòria molt específica, la JAK-STAT, i per via oral està autoritzat per a tractar esplenomegàlia relacionada amb problemes de medul·la òssia. En crema ha donat bons resultats de repigmentació en pacients amb vitiligen.
Com veus, hi ha moltes opcions per al tractament del vitiligen. El dermatòleg serà qui valori què és el millor per a cada pacient en funció de les àrees afectades, la resposta a tractaments previs, els efectes adversos, etc. Com a farmacèutics no podem recomanar-te tractaments, ja que no és la nostra àrea, però sí que podem donar-te dos consells. El primer: si veus taques blanques en el teu cos, ves al dermatòleg, ja que hi ha altres malalties que poden confondre’s amb el vitiligen. El segon: si ja tens un tractament i no estàs conforme amb el resultat, consulta amb un professional abans d’abandonar-lo o afegir coses de venda lliure, perquè aquests tractaments poden requerir setmanes o mesos per a canviar l’aspecte de la teva pell.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.