Diabetis tipus II

 

Abans es deia “diabetis NO insulinodependent” pel fet que el tractament se sol començar amb medicaments per via oral, en comptes de la insulina que s’utilitza en la diabetis tipus I. Se’n diu també diabetis de l’adult perquè sol aparèixer en gent major de 45 anys. El mecanisme subjacent és una resistència a la insulina que impedeix a les cèl·lules de cos utilitzar correctament la glucosa, causant una hiperglicèmia. És la forma més freqüent de diabetis, sent el 90-95% de tots els casos de diabetis.

 

Símptomes de la diabetis tipus II

 

La diabetis tipus II presenta símptomes similars als de la diabetis tipus I a l’inici, però és més lenta en el seu desenvolupament. Hi ha estudis que mostren que als països desenvolupats hi ha un percentatge del voltant de 20-45% de diabètics tipus II que pateixen la malaltia, però encara no ho saben, a causa de la lentitud de l’inici de la malaltia.
Entre els símptomes que poden indicar que una persona pateix diabetis tipus II s’expliquen:
Polidípsia, polifàgia i poliúria, però menys intensa que en la diabetis tipus I.

  • Visió borrosa.
  • Formigueig a peus o mans.
  • Cansament.
  • Mala cicatrització de ferides.

 

Factors de risc de la diabetis tipus II

 

La diabetis tipus II pot prevenir-se, o almenys es pot retardar diversos anys la seva aparició. Els factors de risc modificables per a la diabetis tipus II són:

  • Obesitat: perdre un 10% del pes corporal en pacients amb sobrepès o obesitat disminueixen a la meitat el risc de desenvolupar diabetis tipus II.
  • Sedentarisme: 30 minuts diaris d’una bona caminada disminueixen el risc de diabetis gairebé una tercera part.
  • Altres: el tabaquisme, l’estrès, i les alteracions en el son (per dormir molt o poc) augmenten el risc de desenvolupar diabetis tipus II.

 

Tractament de la diabetis tipus II

 

L’objectiu del tractament de la diabetis tipus II és controlar la glicèmia per disminuir les conseqüències de la diabetis. El control es fa a través de mesures rutinàries de la glicèmia i de mesures periòdiques d’un paràmetre anomenat hemoglobina glicosilada. Els controls de glicèmia parlen del control a curt termini de la glucosa, mentre que l’hemoglobina glicosilada fa referència al bon control de la glicèmia a llarg termini.

Si el metge et diagnostica diabetis tipus II, et recomanarà pautes per millorar la teva alimentació i fer exercici físic adequat per a tu, i és possible que et recomani un o diversos medicaments. En molts casos, depenent de l’estat del teu estat de salut en rebre el diagnòstic de diabetis, una bona nutrició i l’exercici adequat pot retardar diversos anys l’inici de la medicació.

 

Els medicaments que tenim per tractar la diabetis tipus II són:

 

  • Els que augmenten la sensibilitat del cos a la insulina:
    • les biguanides, dels quals s’utilitza la metformina.
    • les tiazolidinediones, de les que se solen receptar la pioglitazona.

 

  • Els que augmenten la secreció d’insulina a través de diversos mecanismes diferents. Entre els més receptats en el nostre medi hi ha:
    • Sulfonilurees (gliclazida, glibenclamida).
    • Metiglinides (repaglinida).
    • Incretinomimètics (linagliptina, sitagliptina, liraglutida).

 

  • Els que afavoreixen l’eliminació de glucosa a través del ronyó, anomenats “inhibidors del cotransportador de sodi-glucosa tipus 2”: empagliflozina, canagliflozina, dapagliflozina.
  • Els que controlen l’absorció de glucosa: a Espanya es comercialitza l’acarbosa, però ha caigut en desús.

 

L’elecció dels medicaments depèn dels valors inicials de glicèmia i hemoglobina glicada del pacient. Poden combinar-se fins a tres medicaments de família diferent, si tot i això no s’aconsegueix controlar la glicèmia ni l’hemoglobina glicosilada, no s’afegeix el quart: en aquest punt se sol utilitzar metformina amb insulina.
La teràpia farmacològica ha d’anar acompanyada d’una bona alimentació i exercici, perquè és la forma d’optimitzar el resultat dels medicaments i de disminuir els riscos cardiovasculars associats a la diabetis.

 

Què passa si la diabetis tipus II no es tracta?

 

La diabetis tipus II pot disminuir la qualitat de vida d’una persona. Si no es prenen els medicaments com van ser receptats, o si no es controla la ingesta de carbohidrats com cal, la hiperglicèmia tornarà i es mantindrà en el temps, de manera que apareixeran les conseqüències de la diabetis. La diabetis descontrolada és una causa important de pèrdua de dents, ceguesa, amputacions, problemes cardiovasculars i fallada renal, però d’això en parlarem en un altre post.

 

Continua aprenent més sobre la diabetes a: