Què és la MPOC?

La MPOC és una malaltia pulmonar. Les seves sigles signifiquen Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica, i el nom per si mateix marca dues característiques de la malaltia:

  • Hi ha una obstrucció, és a dir, un impediment al correcte pas de l’aire a l’interior dels pulmons.
  • És una malaltia crònica, pot gestionar-se però no curar-se.

És una malaltia que comença a poc a poc, i entre els primers símptomes està la tos amb expectoració (“tos amb moc”). Per a quan es diagnostica MPOC el mal pulmonar ja està fet; no es pot revertir, però amb la medicació i mesures higièniques adequades és possible tenir una bona qualitat de vida.

 

 

Per què apareix la MPOC?

 

Hi ha dos factors principals associats a l’aparició de MPOC:

  • Exposició a tòxics, amb el tabac encapçalant la llista.
  • Factors genètics.

 

El 80-90% dels pacients de MPOC han estat o són fumadors, i es calcula que prop d’un 15-30% de tots els fumadors desenvoluparan MPOC al llarg de la seva vida. Però existeixen altres tòxics també, com els productes de combustió de biomassa que encara s’utilitza en llars de països en desenvolupament, o productes als quals es veuen exposats alguns treballadors (cadmi, pols mineral, pols de cotó, etc.).

 

Els factors genètics es refereixen sobretot al dèficit d’un enzim anomenat alfa1-antitripsina. Una de les funcions de l’alfa1-antitripsina és protegir al pulmó de la destrucció pulmonar causada per un excés de proteasa, és a dir, per un excés d’un enzim produït pels glòbuls blancs en processos inflamatoris. La falta d’alfa1-antitripsina desprotegeix al pulmó, afavorint l’aparició de MPOC en no fumadors i empitjorant el pronòstic de la MPOC dels fumadors.

 

 

Què li passa al pulmó amb MPOC?

 

Recordem dos punts claus del pulmó normal:

 

  • El pulmó està format per unes estructures anomenades alvèols que són com unes “bossetes” de teixit pulmonar. Aquestes bossetes són les que permeten el bon intercanvi d’oxigen i diòxid de carboni amb l’aire.
  • El pulmó té mecanismes de defensa, com la secreció de moc, per a mantenir-se net de productes que ho ataquen des de l’exterior. El moc captura els irritants, i amb la tos s’expulsa el moc “contaminat”.

La irritació continuada amb productes com el fum de tabac genera una secreció de moc sostinguda en el temps. Aquest moc dificulta el passatge d’aire, fent que la respiració no resulti en una bona oxigenació. I com l’eliminació del moc és a través de la tos, la contínua producció de moc causa la contínua tos de la MPOC. Els tòxics, a més, afecten el mateix teixit, destruint els alvèols i deixant un pulmó amb menys alvèols i menor capacitat de treball. Els noms clínics d’aquestes dues situacions són bronquitis crònica i emfisema respectivament.

 

Quins símptomes té una persona amb MPOC?

 

El primer símptoma sol ser la tos amb moc que passa sobretot al matí i no es va prenent els típics expectorants. Però també hi ha altres símptomes:

  • Símptomes respiratoris: dificultat per a respirar (sobretot durant l’activitat física), xiulets en respirar, infeccions respiratòries freqüents.
  • Llavis o ungles amb un to blavós (cianosi) per la mala oxigenació dels teixits
  • Mancada d’energia.

Els símptomes respiratoris són els que solen portar al pacient al metge: és típic provar diversos medicaments de venda lliure que no funcionen abans de sol·licitar la consulta. El diagnòstic pot requerir analítiques de laboratori, pulsioximetries (mesures de l’oxigenació de la sang), imatges del tòrax (radiografies o tomografies) i proves de funció pulmonar en les quals es mesuren la força i el volum d’aire amb els quals treballen els pulmons. Depenent dels símptomes i de la història clínica es poden demanar més o menys estudis per a confirmar el diagnòstic de MPOC, com un ecocardiograma, proves de tolerància a l’activitat física o un electrocardiograma.

 

La MPOC és, a més, una malaltia que cursa amb “exacerbacions”, és a dir, amb moments en els quals els símptomes empitjoren. Durant una exacerbació pot haver-hi:

  • Augment de la tos, de l’expectoració, i de la dispnea.
  • Sensació d’opressió en el pit.
  • Taquicàrdia.
  • Malestar general.

Algunes exacerbacions passaran amb antibiòtics o tractament simptomàtic, mentre que unes altres poden requerir ajustos de la medicació crònica o fins i tot hospitalització. L’hospitalització sol estar relacionada amb una mala oxigenació, febre alta o amb un mal estat general del pacient. La contaminació ambiental de les ciutats és un problema per a l’aparició d’exacerbacions, ja que ambients més contaminats es relacionen amb més exacerbacions a l’any i amb símptomes més intensos.

 

 

Què passa amb la MPOC i les malalties respiratòries?

 

Els canvis en el pulmó amb MPOC alteren les defenses del pulmó:

  • Les estructures de neteja de moc i partícules, anomenades cilis, no poden realitzar la seva funció a causa dels canvis de les cèl·lules pulmonars.
  • Els canvis en les vies aèries dificulten la sortida dels microbis i contaminants.
  • La inflamació altera el normal funcionament del sistema immune en el pulmó.

Tot això fa que els pacients amb MPOC siguin més sensibles a infeccions. Els bacteris i els virus poden causar, a més de les mateixes infeccions, exacerbacions dels símptomes de MPOC que dificulten el quadre general del pacient. Rinovirus, coronavirus, virus de la grip, estreptococs… tots poden empitjorar el quadre del pacient, impedint una correcta recuperació. Per exemple, la Covid-19 causa en pacients que van iniciar la malaltia amb un pulmó sa una mala oxigenació que requereix ventilació assistida; en el cas dels pacients amb MPOC la mala oxigenació pot ser encara més difícil de pal·liar.

 

 

Quins medicaments s’usen per a la MPOC?

 

El tractament de la MPOC s’ajusta a les necessitats del pacient, per això es veuen diversos tractaments per a una mateixa malaltia. Bàsicament es recorre als següents medicaments:

  • Broncodilatadores inhalats. Poden ser d’acció més curta o més llarga, i poden actuar per més d’un mecanisme farmacològic; els veuràs com beta2-agonistes o anticolinèrgics en el prospecte. Alguns dels més comuns són el salbutamol, salmeterol, formoterol, bromur d’ipratropi, tiotropi, etc. Usualment s’utilitzen els d’acció llarga per a manteniment del pulmó i es guarden els d’acció curta per a rescat en exacerbacions. Són la primera línia del tractament de la MPOC. És fonamental el correcte ús del dispositiu inhalador per a tenir èxit amb el tractament.
  • Solen utilitzar-se per via inhalatòria de manera crònica i per via oral durant pocs dies en cas d’exacerbacions. Per via inhalatòria se sol utilitzar la beclometasona, fluticasona o budesonida, mentre que per via oral sol usar-se la prednisona. Els corticoides inhalats solen afegir-se als broncodilatadors quan el tractament amb broncodilatadores no resulta suficient.
  • Mucolítics. Semblen ajudar en exacerbacions, encara que els seus avantatges en tractaments crònics encara estan en discussió. No s’utilitzen de forma generalitzada.
  • Teofil·lina. Actua com a antiinflamatori i com broncodilatador alhora. A causa dels seus efectes adversos es reserva per a MPOC greu o per a quan els broncodilatadors inhalats no es poden utilitzar.
  • Inhibidors de la fosfodiesterasa 4. A aquesta família pertany el roflumilast. Impedeix que es produeixin alguns mecanismes inflamatoris en el pulmó i que es destrueixi el teixit pulmonar. S’indica sobretot en MPOC severa amb moltes exacerbacions a l’any.
  • Antibiòtics. Se solen receptar en les exacerbacions. Els més freqüents són l’amoxicil·lina amb àcid clavulànic, levofloxacina o ciprofloxacina.
    Mesures annexes a l’ús de medicació poden incloure l’oxigenoteràpia, és a dir, fer arribar oxigen al pulmó des d’un tanc a través d’una cànula nasal. En els casos greus pot recórrer-se a cirurgia o fins i tot trasplantament pulmonar.

 

Tinc MPOC. Què puc fer?

Hi ha una sèrie de mesures que pots prendre per a millorar la teva qualitat de vida i evitar l’avanç de la malaltia:

  • Deixa de fumar. Deixar aquest hàbit alenteix l’avanç de la malaltia.
  • Vacuna’t contra la grip i contra el pneumococ. Són dues vacunes que evitaran que tinguis pneumònies associades a aquests virus i bacteri.
  • Assegura’t de saber com s’utilitzen els inhaladors. Si tens algun dubte, el teu farmacèutic podrà ajudar-te.
  • Fes exercici físic adequat a les teves possibilitats, ja que l’exercici afavoreix la correcta respiració i el desenvolupament dels músculs respiratoris.
  • Alimenta’t bé, ja que la bona alimentació t’ajuda a mantenir la força i la musculatura. Si tens sobrepès parla amb un professional sanitari per a intentar aprimar, ja que el sobrepès empitjora el control dels símptomes.
  • Evita ambients tancats i carregats de pols i partícules.