Quina informació té la caixa d’un medicament?
T’has preguntat alguna vegada per què hi ha tanta capseta en la farmàcia? No seria més fàcil que ens donessin les pastilles en flascons o blísters, per a estalviar paper i cartó? Encara que sembli atractiu deixar d’usar caixes per als medicaments, com fan en altres països, ara com ara es quedaran amb nosaltres perquè tenen certa utilitat.
La caixa d’un medicament compleix aquestes funcions bàsiques:
- Protecció. Protegeix al medicament de cops, brutícia, llum, i altres agressions del medi ambient. Gràcies a la caixa es pot transportar al medicament amb comoditat en cubetes o caixes.
- Informació. Molta informació respecte al medicament està disponible ràpidament en la caixa. Encara que també la veuràs en el prospecte, l’imprescindible es veu en la caixa.
I el disseny de la caixa no és qualsevol! El disseny de l’envàs és part del dossier del medicament que es presenta al Ministeri de Sanitat per a autoritzar la comercialització d’un medicament, i qualsevol canvi que se li faci ha de ser informat i autoritzat pel Ministeri. Si vols, et convidem al fet que agafis una caixa d’un medicament que tinguis a casa, així segueixes aquest article amb la capseta a la mà i aprens a mirar bé tota la informació que té.
Quina informació es posa en la caixa d’un medicament?
La caixa d’un medicament porta la següent informació:
- Identificació del medicament. Hi ha diversos elements que identifiquen a un medicament:
a) El nom comercial (ej: «Gelocatil®») i la molècula («paracetamol»)
b) La forma farmacèutica i la dosi («comprimits 1 gram»).
c) La via que s’ha d’utilitzar (oral, vaginal, rectal, intramuscular…). En alguns casos pot ser més d’una (per exemple, el Progeffik es pot ingerir o col·locar en la vagina).
d) Els destinataris («adults i majors de 12 anys»)
e) La llei preveu la utilització de l’idioma Braille, encara que això no sempre es compleix.
f) Els medicaments, a més, s’identifiquen a través d’un número de sis xifres, una espècie de DNI, anomenat Codi Nacional.
g) Finalment, també s’ha d’identificar al titular de la comercialització del medicament.
- Composició del medicament. A més de la molècula/s que componen un medicament és obligatori declarar els excipients, sobretot aquells que poden ser un problema per a certes poblacions. Com a exemple d’excipient de declaració obligatòria trobem al sucre, el gluten, els colorants, o certs conservants. Així, diabètics, celíacs o al·lèrgics poden saber ràpidament si poden o no utilitzar un medicament.
- Lot i data de caducitat. Aquesta informació és fonamental, ja que permet identificar medicaments caducats o que han estat retirats del mercat per algun motiu. Aquesta informació està per duplicat: està impresa en un text llegible pels humans i està inclosa en el codi QR present en tots els medicaments que requereixen recepta mèdica.
- Condicions d’utilització i conservació. La caixa indica si el medicament ha de ser rebutjat un temps després d’obert, si requereix nevera, si s’ha de protegir de la llum, o si existeix alguna altra condició especial per a ser utilitzat.
- Advertències vàries. Algunes van en tots els medicaments, com «Mantingui’s lluny de l’abast dels nens» o el logo del SIGRE per a recordar-te que els medicaments no s’han de tirar a les escombraries, sinó que es tiren en el punt SIGRE de la farmàcia per a la seva correcta eliminació. Unes altres depenen de la molècula, com l’alteració de la capacitat de conducció o si és fotosensibilitzant.
- Condicions de prescripció i dispensació. A través de diferents sigles, símbols i textos, una caixa informa de com i qui pot prescriure o dispensar un determinat medicament. Per exemple, hi ha medicaments que només es recepten i dispensen a l’hospital, uns altres que es recepten a l’hospital però es dispensen en la farmàcia, i uns altres que te’ls poden receptar els metges de família del CAP. I també existeixen medicaments que no requereixen recepta; són els que et podem donar els farmacèutics per a problemes de salut que no requereixen seguiment mèdic.
- Cupó precinto. És la prova física que hem dispensat un medicament i s’adjunta a les receptes perquè el CatSalut o les mútues paguin la part del preu que correspongui. Hi ha un en totes les capses de medicaments que l’SNS finança. En els pròxims anys es preveu que desaparegui, substituint el cartó físic amb un procediment informàtic associat al número identificatiu únic que porta el codi QR.
- Espai en blanc. Pot ser de major o menor grandària, però està previst que les caixes tinguin un espai perquè el farmacèutic faci anotacions: quantes vegades al dia, a quina hora, en dejú o amb menjar, etc.
Tot això està regulat per diversos reials decrets; si t’interessa aprofundir pots llegir el text consolidat del Reial decret 1345/2007, d’11 d’octubre, pel qual es regula el procediment d’autorització, registre i condicions de dispensació dels medicaments d’ús humà fabricats industrialment. Veuràs que està tot molt ben regulat: es descriuen els dibuixos, el significat de les sigles i els símbols, i en alguns casos fins a la grandària de la lletra en què s’han d’escriure alguns textos.
Per què tanta informació?
Perquè, després del prospecte, la caixa és la segona gran font d’informació respecte al medicament. Allà està tot l’essencial perquè utilitzis un medicament. Gràcies a la caixa saps ràpidament si pots prendre-ho o si un excipient et farà mal, quan prendre’l, com s’usa, com es conserva, i com i quan has de tirar-lo. Així estàs protegit com a consumidor de manera redundant: tens gairebé tot l’important en el prospecte, si el perds et queda la caixa, i l’últim i més bàsic està en el condicionament que conté directament al medicament.
Quins són els signes i símbols que podem trobar en una caixa d’un medicament?
En una caixa pots trobar algun d’aquests símbols:
- Cercle blanc amb vora negra: Venda amb recepta mèdica. La recepta es guarda durant tres mesos.
- Cercle meitat blanc i meitat negre: aquest medicament és un psicòtrop. La recepta mèdica en paper es guarda durant dos anys, i es guarda un registre de la venda en el llibre receptari.
- Cercle negre: estupefaents. Quan no és recepta electrònica es requereix una recepta oficial d’estupefaents i ha de guardar-se durant 5 anys. També es guarden les dades de la venda en el llibre receptari.
- Estrelleta: conservar en nevera.
- Cotxe dins d’un triangle vermell: altera la capacitat de conducció. Conduir sota els efectes d’un medicament amb aquest logo no és convenient.
- Creu verda enrotllada en una fletxa circular: és el logo del SIGRE, i es posa per a recordar-te que aquest medicament no ha d’anar a les escombraries sinó que s’ha de portar a la farmàcia per a la seva correcta disposició.
- Triangle amb un sol i un núvol: és el pictograma de fotosensibilitat, però ja no es posa. És possible que tinguis una caixa antiga que ho porta, però si la compares amb una nova veuràs que ja no ho porten.
I les sigles?
Les sigles possibles són les següents:
- H: medicament d’ús hospitalari. Hi ha medicaments que no arriben a les farmàcies comunitàries i es dispensen a l’hospital, com els medicaments per a tractar la infecció per VIH.
- DH: medicament de diagnòstic hospitalari. S’utilitza en medicaments que han de ser receptats per un especialista d’hospital, a causa de la patologia que tracta o al perfil d’ús que se li dóna.
- MTP: medicament tradicional a base de plantes. Amb aquesta sigla diferencies els productes a base de plantes que han estat tractats com a medicaments dels quals han estat tractats com a complements alimentaris.
- Categoria derogada: hi ha algunes sigles antigues que ja no es veuen en caixes noves de medicaments, però pot ser que a casa encara tinguis una capseta que les porta. Entre elles trobem ECM (especial control mèdic), EFP (els medicaments publicitaris, com Almax® o Iberogast®) i EFG (els genèrics). S’han derogat perquè ja no es consideraven necessàries.
Com veus, la informació és molta i molt variada, útil per a tu i útil per a nosaltres. De qualsevol manera continuarem recomanant-te que guardis el prospect ja que la informació del prospecte és molt més completa i extensa. I recorda, comptes amb nosaltres per a qualsevol dubte que et generin els teus medicaments.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.