Cada vegada més casos de depressió surten a la llum a la premsa, en les xarxes socials i en els mitjans de comunicació. Els problemes associats a la salut mental, com la depressió o l’ansietat (link a ansietat) han augmentat durant els anys de pandèmia i això va permetre que es parli molt més d’ells ara que abans, però què és exactament la depressió? Com es tracta? Què pots fer si creus que tens depressió? Parlem de tot això en aquest article.
Què és depressió i què no ho és?
Podem començar dient que la depressió és un cert nivell de malestar mental que té un impacte important en les nostres vides. La disconformitat amb situacions que ens planteja la vida pot expressar-se a través de diferents sentiments i símptomes, com per exemple:
- La tristesa
- El descoratjament
- La desil·lusió
- La irritabilitat
- La intranquil·litat
- Problemes per a dormir
- Sensació d’ineptitud o que “les coses em superen”
- Falta d’interès per les coses diàries
- Problemes físics com a mala digestió, fatiga i mal de cap
Tots hem estat o estarem disconformes alguna vegada amb el que ens succeeix, però, per a diagnosticar depressió pròpiament dita, els metges analitzen els símptomes, la seva durada i l’impacte que tenen en la nostra vida diària. Un malestar que dura pocs dies, o que som capaços de gestionar en un període curt de temps sense que hi hagi conseqüències palpables per al nostre dia a dia, no es considera depressió. Per exemple, podem rebre una mala notícia, plorar tres dies i després “encaixar” la situació, adaptar-nos i seguir amb les nostres responsabilitats diàries; això no seria depressió, per més que aquests tres dies hagin estat “complicats”. Però si el malestar es manté en el temps i afecta la nostra vida de manera considerable, llavors és possible que estiguem davant d’un quadre de depressió.
Quins tipus de depressió hi ha?
Al voltant de la paraula “depressió” hi ha més d’un quadre possible, sent el comú denominador la persistència dels símptomes en el temps i una afectació notable de la vida diària que pot portar fins i tot a contemplar el suïcidi. Els diferents diagnòstics associats a la depressió els valoren els metges, psiquiatres i psicòlegs, sent un dels més greus la depressió major. En la depressió major dels adults almenys 5 dels següents símptomes han d’estar presents durant almenys dues setmanes, causant impacte notori en la vida diària:
- Humor afectat: tristesa, falta d’esperança, sensació de buit… aquest és fonamental, bàsic per a diagnosticar depressió.
- Falta d’interès o incapacitat per a gaudir les activitats diàries.
- Canvis importants del pes corporal o de l’apetit.
- Problemes de somni diaris (tant per no dormir com per dormir massa)
- Problemes motors com a agitació o retard, observables pels altres.
- Fatiga i pèrdua d’energia
- Sentiment d’inutilitat o culpabilitat exacerbats.
- Pèrdua de concentració i capacitat per a pensar
- Pensaments suïcides, amb planificació de l’acte o sense.
Els professionals busquen les explicacions possibles darrere d’aquests símptomes. És important recordar que hi ha problemes de salut que poden donar símptomes semblants, com l’abús de drogues, l’anèmia, els problemes de tiroides i altres problemes psiquiàtrics com l’esquizofrènia. Per aquest motiu, si tens algun d’aquests símptomes, és important que contactis amb un professional per a buscar la causa i trobar el tractament adequat. En la farmàcia podem orientar-te i oferir solucions per a ajudar momentàniament amb els símptomes, però la depressió major sempre necessita la intervenció d’altres professionals.
La depressió major no és l’únic quadre de tipus depressiu. Hi ha uns altres, com per exemple:
- Trastorn depressiu persistent. La intensitat dels símptomes no és tan forta com en la depressió major, però sí que es manté al llarg del temps. Molta gent arriba a aquest diagnòstic després d’anys de sentir-se malament, però com va mantenir certa funcionalitat al llarg d’aquest temps no va demanar ajuda professional pensant que “era el seu caràcter” o “ja se li passaria” o fins i tot “ja se solucionarà tot”.
- Depressió amb ansietat. En aquests casos s’alterna l’humor depressiu amb símptomes propis de l’ansietat (link a ansietat).
- Depressió postpart. És normal que hi hagi un canvi d’humor al voltant del part, però si els canvis es prolonguen per molt de temps o són molt intensos pot afectar-se el vincle mare-fill.
I hi ha més! El tractament de cadascun d’aquests quadres ha d’ajustar-se a cada persona, de manera d’aconseguir recuperar l’alegria i la funcionalitat de la millor manera possible.
Quins tractaments hi ha per a la depressió?
El tractament de la depressió té dos pilars bàsics:
- Medicació. Els quadres lleus i moderats poden recórrer a alguns remeis naturals, però els casos més severs sempre es tracten amb medicació de síntesi.
- Psicoteràpia. Hi ha diversos tipus, serà el psicòleg el que triï com enfocar cada cas.
L’evidència científica que tenim avui dia indica que hi ha més possibilitats d’èxit quan es combinen tots dos punts. Segons el cas pot afegir-se teràpia d’electroxoc, estimulació transcranial magnètica, elèctrica o altres tècniques recomanades pels professionals.
Quins medicaments hi ha per a la depressió?
Bàsicament, la medicació utilitzada per a tractar la depressió són els antidepressius, però no són els únics. La depressió cursa amb desequilibris en els neurotransmissors, molècules que regulen l’activitat neuronal. En un cervell no deprimit els senyals entre neurones flueixen còmodament, mentre que en un cervell deprimit hi ha menor activitat dels neurotransmissors estimulants del cervell. Els antidepressius intenten compensar la falta d’activitat dels neurotransmissors, disminuint el malestar de la persona deprimida.
Entre els antidepressius més comuns trobem:
- Inhibidors selectius de la recaptació de serotonina.
- Inhibidors selectius de la recaptació de serotonina i noradrenalina.
- Antidepressius tricíclics.
Els analitzem llargament en el nostre article sobre ansietat, ja que són els mateixos medicaments. Si vols saber més sobre ells, fes clic aquí (link a medicaments per a l’ansietat).
També s’utilitzen els medicaments que pertanyen al grup de les benzodiazepines. S’usen, usualment durant temps curts, per a pal·liar símptomes com l’insomni fins que els altres medicaments comencen a fer el seu efecte. Trobem en aquest grup a l’Orfidal® (lorazepam) o al Noctamid® (lormetazepam).
I aquesta no és una llista completa de medicaments emprats per a la depressió! Enfront de qualsevol dubte amb la teva medicació no dubtis a recórrer a la teva farmàcia de confiança, que sabrà ajudar-te a entendre per què t’han donat un medicament, quins beneficis pots obtenir d’ell, com prendre’l i quins efectes adversos pots esperar.
Quins remeis naturals hi ha per a la depressió?
Respecte als remeis naturals… bé, és veritat hi ha algunes plantes estudiades en el tractament de símptomes de tipus depressiu:
- Hipèric o herba de Sant Joan (Hypericum perforatum). Els extractes de flor d’hipèric han mostrat resultats prometedors en alguns assajos amb pacients que sofrien de depressió lleu i moderada. Un problema d’aquesta planta és la seva gran quantitat d’interaccions: no pot prendre’s en combinació amb altres medicaments, i si es fa, ha de fer-se amb molta cura i amb un bon seguiment mèdic.
- Griffonia (Griffonia simplicifolia). La llavor de griffonia és rica en 5-HTP, que és la molècula precursora de la serotonina. Més 5-HTP permetria que el nostre cos sintetitzi millor la serotonina, controlant la depressió.
- Safrà (Crocus sativus). L’extracte hidroalcohòlic de l’estigma de safrà va mostrar bons resultats contra la depressió en assajos clínics petits.
- Rhodiola (Rhodiola rosea). El rizoma i l’arrel de rhodiola han demostrat bons resultats pal·liant símptomes depressius com la falta d’energia i la somnolència.
- Lavanda (Lavandula officinalis o L. angustifolia). L’oli essencial de lavanda s’utilitza per al tractament d’alteracions de l’humor com ara inquietud, agitació i insomni.
Però aquestes plantes no estan tan ben estudiades com les molècules de síntesis, per la qual cosa es reserven per a casos lleus que necessiten pal·liar símptomes mentre la psicoteràpia fa efecte. No solen recomanar-se en casos de depressió moderada i no es recepten mai en lloc de molècules de síntesis en casos de depressió major; en aquests quadres es prefereix l’ús de molècules més conegudes.
Mesures higiènic-dietètiques per a pacients amb depressió.
Els pacients amb depressió poden beneficiar-se molt en implementar les següents mesures higiènic-dietètiques:
- Exercici físic. L’exercici físic allibera molècules anomenades endorfines, molècules relacionades amb el benestar d’una persona. S’ha vist també que el sedentarisme és factor de risc per a sofrir depressió. No fa falta “matar-se en el gimnàs”, però sí que és important plantejar una activitat agradable per a la persona que estigui estructurada i tingui el seu buit regular en la setmana. Estirament, ioga, o fins i tot sortir a caminar són pràctiques útils.
- Mindfulness. És una activitat que ajuda a que el pacient es desagafi dels pensaments negatius i pugui observar-los, en comptes d’estar “submergit” en ells. Basada en pràctiques originàries de l’Orient, el mindfulness s’està guanyant un lloc cada vegada més gran en la teràpia de problemes a Occident.
- Plantejar objectius petits per al dia a dia. La sensació d’inutilitat o de “no poder amb les coses” pot combatre’s plantejant petites tasques, dins de l’abast de la persona, per a poder veure que sí que s’és útil i sí que es poden escometre tasques amb èxit.
- Ordenar la rutina. La rutina ajuda a disminuir la sensació de caos. A més, una bona rutina ajuda a agafar el son.
Cap d’aquestes cura la depressió, però totes aporten el seu granet de sorra per a millorar la qualitat de vida d’un pacient amb depressió.
Alguns errors freqüents en el tractament de la depressió
Tingues al cap aquests consells si estàs utilitzant tractaments per a la depressió:
- No descuris el tractament no farmacològic. Està vist en assajos clínics que acompanyar els medicaments amb les mesures comentades anteriorment ajuden molt amb el tractament de la depressió.
- No abandonis els antidepressius quan notis una certa millora. Deixar la medicació és un procés delicat que s’ha de fer a poc a poc, quan valors amb el teu metge i psicòleg que és el moment adequat.
- No combinis medicaments de síntesis i plantes sense comentar-ho amb un professional. Afegir plantes medicinals a la medicació habitual pot potenciar els efectes de tots dos, causant somnolència, ensopiment i disminució de reflexos.
Aquí també, una vegada més, pots comptar amb el suport del teu farmacèutic de confiança per a saber més sobre els teus medicaments i com prendre’ls adequadament.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.