La gonorrea és una malaltia de transmissió sexual causada pel bacteri Neisseria gonorrheae. La prevalença a Europa, segons l’OMS, és de les més baixes del planeta (0,3% de la població europea) mentre que en altres llocs arriba gairebé al 2% (1.9% de dones africanes i 1.6% d’homes africans). No té símptomes «específics» que puguin indicar-te amb seguretat que estàs davant d’aquesta malaltia, per la qual cosa el diagnòstic ha de fer-lo un metge a través dels teus símptomes, les preguntes que et fa i les analítiques de laboratori que et mana. T’expliquem avui quins són els símptomes de la gonorrea, com es tracta i com prevenir-la.
Com es contagia la gonorrea?
La gonorrea és una malaltia de transmissió sexual, per la qual cosa requereix algun tipus d’acte sexual sense protecció per a contagiar-se:
- Sexe anal
- Sexe oral (tant donar com rebre)
- Sexe vaginal
- Compartir joguines sexuals sense cobrir-los amb preservatiu.
Hi ha una excepció al contagi per via sexual: una dona embarassada pot contagiar al seu fill durant el part, infectant-li els ulls o altres òrgans.
Quins símptomes causa la gonorrea?
Moltes vegades no causa símptomes i la persona ignora que està contagiada. Quan causa símptomes i signes poden variar segons el pacient:
- Gonorrea en les dones: més quantitat de flux vaginal, dolor en orinar, sagnat vaginal entre períodes menstruals, dolor abdominal, dolor pèlvic.
- Gonorrea en els homes: dolor en orinar, descàrrega de líquid purulent per la punta del penis, dolor o inflamació testicular.
- Gonorrea rectal: picor en l’anus, descàrrega de líquid purulent pel recte, taques de sang en el paper higiènic, dificultat per a defecar.
- Ulls: dolor en els ulls, sensibilitat a la llum, lleganyes purulentes.
- Gola: pot haver-hi mal de coll i ganglis inflamats.
Si algun d’aquests símptomes et fa sospitar que tens gonorrea, o un company/a sexual els presenta, no dubtis a consultar al teu metge. La teva parella pot tenir símptomes, però tu ser un cas asimptomàtic, per la qual cosa no esperis que apareguin símptomes per a consultar. La gonorrea no tractada pot desembocar en infertilitat, avortaments espontanis, malaltia inflamatòria pèlvica, artritis sèptica (una inflamació de les articulacions molt dolorosa), endocarditis (infeccions cardíaques) i problemes de pell. A més, la gonorrea sensibilitza al cos i facilita el contagi del VIH. En canvi, si es tracta a temps, la gonorrea pot curar-se.
Com es tracta la gonorrea?
Fins al descobriment dels antibiòtics la gonorrea es va tractar amb moltes coses, cap reeixida. Sagnies, banys de vapor, dietes estrictes i tractaments amb sals de mercuri que enfosquien les dents o intoxicaven al pacient estaven a l’ordre del dia. Recentment en el segle XX va aparèixer un tractament efectiu: els antibiòtics. Però la gonorrea va anar passant per diversos tractaments i fent-se resistent a gairebé tots ells. Una breu cronologia a nivell mundial dels antibiòtics utilitzats contra la gonorrea seria la següent:
- Sulfonamides, utilitzades allà per la dècada de 1930
- Penicil·lina, quan en la dècada de 1940 la gonorrea ja era resistent a les sulfonamides. Es va utilitzar fins a 1980 aproximadament.
- Tetraciclina (1940 aprox) com a alternativa a la penicil·lina per als al·lèrgics.
- Estreptomicina (1960 aprox) quan la tetraciclina va deixar de funcionar en diversos casos. A la meitat de la dècada de 1970 ja no funcionava en gairebé cap cas.
- Fluoquinolones (1990 aprox), discontinuades en la primera dècada del segle XXI.
- Cefalosporines (dècada del 2000-actualitat). La més usada és la ceftriaxona. Inicialment utilitzades per via oral, avui es recomanen com a injectables.
- Azitromicina per via oral a partir del 2015 juntament amb les cefalosporines (tractament dual).
Lamentablement la gonorrea avui és considerada un superbacteri i algunes soques són resistents a gairebé tots els tractaments coneguts. El tractament estàndard per a la gonorrea no complicada durant els últims deu anys a Espanya ha estat:
- Ceftriaxona injectable + Azitromicina oral
- Gentamicina injectable + Azitromicina oral com a segona opció (quan hi ha resistència bacteriana, no hi ha disponibilitat del medicament o s’és al·lèrgic a la ceftriaxona)
Però si la gonorrea està en la gola o en el recte el tractament pot canviar. I a causa de la resistència als antibiòtics en les diferents parts del món aquest pla de tractament s’adequa a cada pacient. Es comença amb el tractament estàndard, però després hi ha cites de seguiment per a verificar la curació de la persona, perquè poden desaparèixer els símptomes però continuar havent-hi infecció.
Com es prevé la gonorrea?
Hi ha algunes mesures que pots considerar aplicar durant les teves relacions sexuals per a minimitzar la possibilitat de contagi de gonorrea i altres malalties de transmissió sexual:
- Utilitzar preservatiu durant tota la relació sexual, no solament una estona abans de l’ejaculació.
- Utilitzar barreres de làtex o poliuretà per a practicar sexe oral.
- Utilitzar joguines sexuals recobertes amb un preservatiu, preservatiu que ha de canviar-se en canviar el o la usuària de la joguina sexual.
- Mantenir relacions sexuals monògames
- Realitzar analítiques a tots dos membres de la parella abans de decidir utilitzar anticoncepció diferent del preservatiu (anticonceptius orals, DIU, etc).
- Realitzar proves de sang regularment en cas de tenir molts companys sexuals, encara que s’utilitzi preservatiu. En aquest cas no es busca prevenir el contagi, sinó prevenir les conseqüències de no tractar a temps la malaltia.
- Evitar les relacions sexuals amb algú que manifesta tenir símptomes de gonorrea.
I si tens algun dubte sobre el teu risc de contreure gonorrea no dubtis a parlar amb el teu metge o amb el teu farmacèutic de confiança. En la farmàcia podrem resoldre molts dubtes respecte a les malalties de transmissió sexual i, si ho veiem oportú, et derivarem al metge.