La gonorrea és una malaltia de transmissió sexual causada pel bacteri Neisseria gonorrhoeae. La prevalença a Europa, segons l’OMS, és de les més baixes del planeta (0,3% de la població europea).
No té símptomes “específics” que puguin indicar-te amb seguretat que estàs davant d’aquesta malaltia. Per la qual cosa el diagnòstic ho ha de fer un metge a través dels teus símptomes, les preguntes que et fa i les analítiques de laboratori que et mana.
Com es contagia la gonorrea?
És una malaltia de transmissió sexual, per la qual cosa requereix algun tipus d’acte sexual sense protecció per transmetre la infecció:
- Sexe anal.
- Sexe oral (tant donar com rebre).
- Sexe vaginal.
- Compartir joguines sexuals sense cobrir-les amb preservatiu.
Hi ha una excepció al contagi per via sexual: una dona embarassada pot contagiar el seu fill al coll uterí durant el part, infectant-li els ulls o altres òrgans.
Símptomes de la gonorrea
Moltes vegades la persona infectada no presenta símptomes i la persona ignora que està contagiada amb aquesta infecció de transmissió sexual.
Alguns dels símptomes més comuns són els següents:
- Picor a l’anus, descàrrega de líquid purulent pel recte, taques de sang en el paper higiènic, dificultat per defecar.
- Dolor als ulls, sensibilitat a la llum, llagues purulentes.
- Hi pot haver dolor de gola i ganglis inflamats.
També cal tenir en compte que els símptomes i signes poden variar segons el pacient:
La gonorrea en les dones.
- Més quantitat de flux i secreció vaginal, dolor i cremor en orinar, sagnat vaginal entre períodes menstruals, dolor abdominal, dolor pelvià.
La Gonorrea en homes.
- Dolor en orinar, descàrrega de líquid purulent per la punta del penis, dolor o inflamació testicular.
Si algun d’aquests símptomes et fa sospitar que tens gonorrea, o un company/a sexual els presenta, no dubtis a consultar el teu metge.
La teva parella pot tenir símptomes, però tu ser un cas asimptomàtic, per la qual cosa no esperis que apareguin símptomes per consultar.
Com es tracta la gonorrea?
Fins al descobriment dels antibiòtics la gonorrea es va tractar amb moltes coses, cap exitosa. Sangries, banys de vapor, dietes estrictes i tractaments amb sals de mercuri que enfosquien les dents o intoxicaven el pacient estaven a l’ordre del dia. Al segle XX va aparèixer un tractament efectiu: els antibiòtics. Però la gonorrea va anar passant per diversos tractaments i fent-se resistent a gairebé tots ells.
Una breu cronologia a escala mundial dels antibiòtics utilitzats contra la gonorrea seria la següent:
- Sulfonanamides, utilitzades allà per la dècada de 1930
- Penicil·lina, quan a la dècada de 1940 la gonorrea ja era resistent a les sulfonamides. Es va utilitzar fins al 1980 aproximadament.
- Tetraciclina (1940 aprox) com a alternativa a la penicil·lina per als al·lèrgics.
- Estreptomicina (1960 aprox) quan la tetraciclina va deixar de funcionar en diversos casos. A la meitat de la dècada de 1970 ja no funcionava en gairebé cap cas.
- Fluoquinolones (1990 aprox), discontinuades en la primera dècada del segle XXI.
- Cefalosporines (dècada del 2000-actualitat). La més usada és la ceftriaxona. Inicialment utilitzades per via oral, avui es recomanen com a injectables.
- Azitromicina per via oral a partir del 2015 juntament amb les cefalosporines (tractament dual).
Tractament de la gonorrea: com tractar aquesta superbacteria?
Alguns ceps són resistents a gairebé tots els tractaments coneguts. El tractament estàndard per a la gonorrea no complicada durant els últims deu anys a Espanya ha estat:
- Ceftriaxona injectable + Azitromicina oral.
- Gentamicina injectable + Azitromicina oral com a segona opció (quan hi ha resistència bacteriana, no hi ha disponibilitat del medicament o s’és al·lèrgic a la ceftriaxona).
Però si la gonorrea és a la gola o al recte el tractament pot canviar.
A causa de la resistència als antibiòtics a les diferents parts del món, aquest pla de tractament s’adequa a cada pacient. Es comença amb el tractament estàndard, però després hi ha cites de seguiment per verificar la curació de la persona amb gonorrea, ja que poden desaparèixer els símptomes, però hi continua havent infecció.
Què passa si no es tracta la gonorrea?
Quan aquesta malaltia de transmissió sexual (ETS) no és tractada pot desembocar:
- Infertilitat
- Avortaments espontanis
- Malaltia inflamatòria pèlvica
- Artritis sèptica (una inflamació de les articulacions molt dolorosa)
- Endocarditis (infeccions cardíaques)
- Problemes de pell.
A més, la gonorrea sensibilitza el cos i facilita el contagi del VIH. En canvi, si es tracta a temps, la gonorrea es pot curar.
Com es preveu la gonorrea?
Hi ha algunes mesures que pots considerar aplicar durant les teves relacions sexuals per minimitzar la possibilitat de contagi de gonorrea i altres malalties de transmissió sexual:
- Preservatiu durant tota la relació sexual, no només una estona abans de l’ejaculació.
- Barreres de làtex o poliuretà per practicar sexe oral.
- Utilitzar joguines sexuals recobertes amb un preservatiu, preservatiu que s’ha de canviar en canviar el o la usuària de la joguina sexual.
- Si ets sexualment actiu és preferible optar per mantenir relacions sexuals monògames
- Realitzar analítiques a ambdós membres de la parella sexual abans de decidir utilitzar anticoncepció diferent del preservatiu (anticonceptius orals, DIU, etc).
- Realitzar proves de sang regularment com a proves de detecció en cas de tenir molts companys sexuals, encara que s’utilitzi preservatiu. En aquest cas no es busca prevenir el contagi, sinó prevenir les conseqüències de no tractar a temps la malaltia.
- Evitar les relacions sexuals amb algú que manifesta tenir símptomes de gonorrea.
I si tens algun dubte sobre el teu risc de contraure gonorrea, no dubtis a parlar amb el teu metge o amb el teu farmacèutic Ecoceutics.
A la farmàcia podrem resoldre molts dubtes respecte a les malalties de transmissió sexual i, si ho veiem oportú, et derivarem al metge.