Els guants són elements de protecció personal que serveixen com a barrera entre la persona que els usa i l’entorn. Protegeixen en totes dues direccions: eviten que l’entorn arribi a l’usuari, i eviten a l’usuari li afecti l’entorn amb el que sigui que tingui contacte amb les seves mans.
Quins són els avantatges i desavantatges dels diferents tipus de guants? Per què encara no els recomanen com a obligatoris?
El clàssic: els guants de làtex
El làtex és un material aquós d’origen vegetal que es pot obtenir de diverses espècies i que pot donar lloc a diversos tipus de material com el cautxú, el xiclet o la gutaperxa. El làtex que s’utilitza en els guants s’obté de la planta Hevea brasiliensis. La seva demanda es va disparar en els anys 90 a causa de la necessitat de controlar el contagi de malalties infeccioses.
Els guants de làtex s’ajusten gairebé com una segona pell, permetent una excel·lent sensibilitat al mateix temps que confereixen una alta protecció enfront de material infecciós. Poden ser utilitzats durant hores, són biodegradables i resulten altament cost-efectius.
Però en la seva composició final poden tenir proteïnes del làtex o restes del procés de manufactura que donen al·lèrgia a la persona que els fa servir, per aquest motiu sigui necessari disposar d’una altra mena de materials. Aquesta al·lèrgia pot veure’s empitjorada pel midó de blat de moro, aquesta pols que a vegades porten els guants en el seu interior. El midó s’utilitza per a facilitar la col·locació i la manipulació del guant perquè és un excel·lent lubrificant, així com per a millorar la sensació tàctil de qui l’utilitza, però capta partícules d’al·lergògens i es pot quedar a la pell de l’usuari, del pacient, i a l’aire. El midó resulta llavors un factor d’empitjorament d’al·lèrgies, d’asma, i pot causar una altra sèrie important de problemes com una mala cicatrització de ferides. Això ha portat al fet que es popularitzi l’ús de guants sense pols o “powder free” en la pràctica mèdica.
Els substituts: els guants de nitril
Els guants de nitril estan fets d’un material polimèric (“plàstic”) d’origen sintètic. Són una miqueta menys elàstics que els guants de làtex, però s’ajusten bé als dits. Resisteixen la perforació una mica millor que els guants de làtex i són extremadament resistents a productes químics orgànics, però no són biodegradables. Són una excel·lent opció per als al·lèrgics al làtex i per als qui necessiten protecció per treballar amb solvents orgànics.
Els menys ajustats: els guants de vinil
Els guants de vinil estan fets d’un material polimèric diferent del dels guants de nitril. No s’ajusten tan bé a la mà, per la qual cosa no són convenients per a activitats que requereixin molta sensibilitat com la cirurgia, però són molt econòmics i són adequats per a entorns de baix risc com la indústria alimentària o la neteja de superfícies.
Quin guant em convé utilitzar durant la crisi del coronavirus?
La pregunta en realitat és: Em convé utilitzar guants durant la crisi del coronavirus? La resposta dels especialistes al dia d’avui està sent un rotund “NO”, almenys en forma rutinària.
Per què?
- Perquè el coronavirus no entrarà al nostre cos a través de les mans; això fa que no necessitem una barrera a aquest nivell, com sí que podem necessitar a escala respiratòria.
Perquè el coronavirus que es quedi en la part externa del guant anirà a tot el que aquest guant toqui. Si toques la barra del metre i després toques la teva cara anirà a la cara, si toques el mòbil anirà al mòbil, si menges amb el guant anirà al teu menjar i d’aquí a la teva boca… el guant no prevé la dispersió del virus, ni en el teu cos ni en el teu entorn, si no cuides el que toques. Bàsicament, tenir el guant brut és el mateix que tenir la mà bruta.
Perquè treure’s els guants requereix una certa tècnica per a no ser un problema de contaminació per a tu i per als altres. Una vegada utilitzats, els guants (igual que les mascaretes) han de tractar-se com si estiguessin contaminats. La tècnica adequada per a retirar-los implica minimitzar el contacte de les teves mans amb la cara externa dels guants, i a més has d’”embolicar-los” perquè tampoc contaminin als altres.
Perquè donen una falsa sensació de seguretat. Portar guants no canvia res de cara a tocar-nos la cara o la boca o donar una encaixada de mans, però com portem barrera semblaria que sí en algun lloc del nostre cervell, i això ens porta a abaixar la guàrdia amb la rentada de mans i amb la distància social.
Com veus, el guant no és un element de protecció personal per a població general tan efectiu com podríem pensar inicialment. Hi ha qui els utilitza perquè prefereix no exposar les seves mans a tant d’alcohol i tant de sabó i així evitar la irritació, però en tal cas cal tenir molt present que els guants contaminats són tan dolents com les mans contaminades, i que al retirar-los cal rentar les mans igualment.
I la recomanació de guants en el transport públic?
S’està recomanant per a l’ús de transport públic, com el metro o el bus, perquè estarem tocant superfícies per les quals passaran moltes mans entre neteja i neteja. Però perquè fos realment útil, caldria utilitzar-los amb les següents mesures:
Posa’t els guants amb les mans netes. Per exemple, abans d’entrar al metro pots posar-te alcohol en gel i col·locar-te els guants. D’aquesta manera, els guants estaran nets quan accedeixis al transport públic i no hauràs tingut molta oportunitat de contaminar-los. Si te’ls poses al sortir de casa, vés amb compte de no tocar res, així no contamines els guants pel costat de fora i disminueixes la quantitat de virus amb la qual accedeixes al metro.
Una vegada que estàs al metro, toca el mínim possible. Així evitaràs la propagació del virus en la mateixa instal·lació. I sobretot no toquis les teves coses! Mòbil, claus, etc., hauran de ser considerats com a “bruts” una vegada els hagis tocat amb els guants.
Al sortir de la instal·lació del metro, treu-te els guants i tira’ls a les escombraries, per a no portar-te amb tu els virus que puguin haver quedat en els guants. Respecta la tècnica i no intentis reutilitzar-los.
Aquests passos et seran útils per a altres tasques on creguis que necessites els guants: comptar diners, fer neteja d’un escriptori compartit en el teu treball, etc.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.