L’ibuprofèn és un dels analgèsics més consumits a Espanya… pels humans. Què passa quan el nostre gos té dolor? El veiem coixejar, o no pot córrer, té mala cara… podem donar-li una mica d’ibuprofèn, almenys fins que vegi al veterinari? és convenient l’ibuprofèn en gossos?
La resposta és: NO. L’ibuprofèn no és adequat per al dolor en els gossos, per raons que t’expliquem en aquest article.
Com funciona l’ibuprofèn en general?
L’ibuprofèn és una molècula que inhibeix el funcionament d’un enzim anomenat ciclooxigenasa o COIX, present tant en gossos com en humans. Parlem més detalladament del funcionament de l’ibuprofèn i les seves diferències amb el paracetamol en altres articles del blog. Bàsicament i sense entrar en els detalls, la COIX és un enzim que està involucrada en les vies de la generació del dolor però també és necessària per a la salut estomacal, la salut renal i la coagulació sanguínia. Els gossos també tenen enzims COIX i serveixen per a més o menys el mateix. El problema no és que l’ibuprofèn no li llevi el dolor, el problema és la toxicitat.
Per què és tòxic l’ibuprofèn en gossos?
No és que l’ibuprofèn o sigui tòxic per als gossos i per a nosaltres no ho sigui, la diferència està en el marge de seguretat. Tant en adult com en gossos, si prenem massa ibuprofèn, poden aparèixer problemes digestius i renals. Però la dosi canvia en les dues espècies:
- Els humans adults podem prendre, segons pes i intensitat del dolor, 200-400 mg d’ibuprofèn cada vuit hores, durant temps curts, sense sofrir grans problemes. Més enllà de 600 mg/6 hores els metges no solen receptar, perquè el dolor no es va però hi ha més risc de presentar efectes adversos. Com veus, és un marge bastant ampli, ja que entre 200 i 600 mg hi ha molta diferència i és fàcil controlar la quantitat ingerida. En el mercat trobem comprimits de 200, 400 i 600 mg d’ ibuprofèn ibuprofeno per a suplir les diferents necessitats.
- Els gossos tenen un marge de seguretat molt més estret, perquè són una espècie sensible a l’ibuprofèn. A més, la resposta individual de cada gos pot variar molt segons la seva edat, si està o no deshidratat, el seu estat de salut intestinal, la seva salut renal, etc. En el passat es van recomanar dosi d’ibuprofèn de 5mg/kg per dia per a gossos, però segons el gos es van veure efectes adversos com a vòmits i diarrea. Amb 8mg/kg ja es podien veure úlceres gàstriques o inflamació intestinal. Pujar la dosi a 16mg/kg causava sagnat intestinal, vòmits, diarrea i pèrdua de pes en temps tan curts com mes i mig de tractament. Però fins i tot es van arribar a reportar danys a dosis menors a les recomanades, 3 mg/kg.
És veritat que el mal també depèn del temps de tractament però, amb aquestes variacions, no és fàcil predir si el *ibuprofeno llevarà el dolor sense causar danys. Amb aquesta variabilitat, l’ibuprofèn no es considera segur per als gossos i avui dia no es considera adequat per a tractar el dolor caní. Existeixen antiinflamatoris com el carprofeno o el meloxicam que els lleven el dolor amb molt menys riscos per a la seva salut, i són els que sol receptar el veterinari quan el considera necessari.
Què passa si el meu gos pren ibuprofèn?
Hi ha dues formes en les quals un gos pot accedir a l’ibuprofèn:
- Per error, ingerint comprimits que per algun motiu van quedar al seu abast (“vaig deixar l’ibuprofèn en la tauleta de nit i s’ho va menjar”).
- Perquè el seu cuidador li dona ibuprofèn “fins a veure al veterinari”.
Les conseqüències depenen molt del pes del gos. Per exemple, no és el mateix si li donem un únic comprimit de 600 mg d’ibuprofèn a un gos de 60 kg que a un gos de 3 kg: el gos gran pot ser que noti problemes “menors” (nàusees, molèsties digestives, etc) però el gos petit està fregant una quantitat que, encara que sigui una única presa, pot induir una fallada renal.
Per tant, si tens gos és important que mantinguis lluny del seu abast la medicació dels humans i no el mediquis sense consultar prèviament al veterinari. L’ibuprofèn és només un exemple de medicació humana que li senti malament a un gos; tampoc se li pot donar altres AINEs, ni paracetamol, ni uns certs ansiolítics.
Si tens algun dubte sobre la medicació de la teva mascota pots consultar al teu farmacèutic de confiança, ja que els farmacèutics també coneixem els medicaments animals.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.