L’any 2013 es va encunyar el terme psicobiòtics per a definir a una classe de probiòtics que tenen potencial per a tractar problemes psiquiàtrics. Sembla estrany com pot ser que un bacteri pugui ser capaç d’alleujar problemes de salut mental? Et resumim el que se sap fins ara sobre el funcionament dels psicobiòtics i les seves possibilitats en aquest article.
Què és exactament un psicobiòtic?
Un psicobiòtic és una classe nova de probiòtics. Així com existeixen probiòtics capaços d’ajudar amb problemes intestinals, vaginals, o de pell (parlem de probiòtics en aquest article-link a probióticos) s’ha vist que hi ha probiòtics que estan relacionats amb el funcionament del sistema nerviós, ajudant en la regulació de temes de salut mental com la depressió o l’ansietat.
Com treballen els psicobiòtics?
El funcionament dels psicobiòtics no està perfectament elucidat encara. Sabem que existeix un eix de comunicació entre la flora intestinal, l’intestí i el sistema nerviós central, i també sabem que és una comunicació bidireccional, però els mecanismes encara han de confirmar-se. Un dels estudis clau sobre aquest tema va descobrir que certs ratolins de laboratori que s’havien criat en ambients estèrils (i per tant no tenien flora bacteriana pròpia) tenien reaccions exagerades a estímuls estressants, la qual cosa va donar a pensar que els bacteris que tenim en el cos mitiguen les reaccions a aquesta mena d’estímuls; va ser així que es va començar a «tirar del fil» de la recerca en animals i en humans dels psicobiòtics i les seves propietats. Es creu que els psicobiòtics poden estar involucrats en la regulació del cortisol, que poden regular neurotransmissors com la serotonina o el GABA i que fins i tot són capaços de sintetitzar-los, complementant la síntesi que es realitza en el sistema nerviós.
Hi ha estudis de la flora intestinal en diferents malalties mentals que apuntalen el treball en aquesta direcció. Per exemple, diferents publicacions van reportar que:
- Pacients amb depressió major tenien menys quantitat de bacteris dels gèneres Bifidobacterium i Lactobacillus.
- Pacients amb Alzheimer tenien menys bacteris del gènere Bifidobacterium.
- Pacients amb Parkinson tenien menys bacteris que se saben que són capaços de modular reaccions inflamatòries del sistema immune.
- Nens amb autisme tenien menys bacteris i amb menor varietat d’espècies que els nens sense autisme.
I això és només el començament de la recerca en el camp dels psicobiòtics!
Es poden prendre psicobiòtics per a problemes de salut mental?
Encara no sabem tant com per a formular guies clíniques que indiquin quins psicobiòtics es poden prendre per a quines malalties, en quanta quantitat, i durant quant temps. Els estudis que s’estan fent són prometedors, per exemple:
- Estudis en ratolins han mostrat que diferents soques de psicobiòtics influeixen en les seves conductes d’ansietat, estrès o depressió, i generen canvis químics en els seus cervells.
- Estudis en humans han mostrat que consumir determinades soques de probiòtics ajuda a obtenir millors puntuacions en tests d’ansietat i depressió.
S’està investigant en el camp de l’Alzheimer, l’ansietat, la depressió, el Parkinson, el trastorn de l’espectre autista, TDAH o l’insomni (entre altres) però queden molts dubtes per resoldre encara. Són els bacteris els que canvien l’estat mental, o és l’estat mental el que canvia els bacteris? Hi ha més factors involucrats en el canvi de la flora intestinal que també repercuteixen en la salut mental? Ara com ara, és millor adherir als tractaments prescrits pel metge, que tenen un suport teòric i experimental molt més potent. I si creus que et pots beneficiar de l’ús de psicobiòtics parla amb el teu farmacèutic de confiança, que sabrà recomanar-te productes i aconsellar-te per a solucionar les teves necessitats específiques.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.