Salut

Què és la psoriasi?

¿Qué es la psoriasis?

La psoriasi és una malaltia inflamatòria de base autoimmune, crònica i no contagiosa. La seva versió més coneguda afecta la pell de la persona que la pateix, però també pot afectar les ungles i les articulacions. La seva prevalença és d’un 2-3% de la població, tot i que en algunes poblacions pot arribar al 8%. Pot sorgir en l’adultesa, infància o adolescència, i els tractaments varien de persona a persona segons l’afectació, l’edat i la resposta a cada medicació que s’utilitza.

En aquest article et parlarem de les causes de la psoriasi, la medicació que s’utilitza, i les cures diàries que et convé practicar per poder espaiar els brots de psoriasi.

Per què es produeix la psoriasi?

Encara s’estan investigant els mecanismes moleculars pels quals es produeix la psoriasi, perquè és una cadena complexa. A dia d’avui sabem que un estímul determinat (picadura, cop, estrès, etc.) produeix una desregulació de la tolerància a l’ADN propi, és a dir, molècules d’ADN que s’haurien de reconèixer com a pròpies són reconegudes com a alienes pel sistema immunitari. Amb aquest “error” comença localment una activitat immunològica que desemboca en la hiperproducció de queratinòcits anormals i la infiltració de la pell de diverses cèl·lules del sistema immune, que al seu torn alimentaran encara més el procés inflamatori.

Hi ha factors desencadenants, per exemple, hi ha la predisposició genètica que participa en el desenvolupament de la psoriasi: tenir parents amb psoriasi augmenta la probabilitat de desenvolupar la malaltia, i s’han identificat diversos gens involucrats en el procés de la psoriasi.

Quins tipus de psoriasi hi ha a la pell?

La psoriasi es classifica en funció de l’aparença que presenten les lesions a la pell:

  • Psoriasi vulgar o psoriasi en placa. Moltes bibliografies, quan diuen “psoriasi”, es refereixen a aquesta forma. Cursa amb plaques ben demarcades, vermelles, cobertes amb escames blanques i causen molta picor. Moltes vegades les plaques poden ajuntar-se i cobrir una àrea gran de la pell. És freqüent trobar-les al tronc, colze, genolls i el cuir cabellut.
  • Psoriasi invertida o flexural. Causa plaques vermelles amb certa descamació en els plecs del cos (axila, zona genital, sota la mama…). Per estar en zones humides no cursa amb plaques blanques seques, i de vegades es pot confondre amb una infecció per fongs.
  • Psoriasi guttata o “en gotes”. És una forma de psoriasi que es presenta com a plaques vermelles petites, molt comuna en infants o adolescents, sobretot després de passar una amigdalitis causada per l’estreptococ del grup A. El brot dura uns mesos i se’n va sol, tot i que alguns pacients amb psoriasi guttata poden desenvolupar psoriasi vulgar en l’adultesa.
  • Psoriasi pustular. Cursa amb pústules no infectades i vermellor de la pell. Pot o no haver-hi les típiques plaques blanques. Les pústules solen aparèixer en mans i peus només, tot i que alguns casos poden presentar pústules en diverses parts del cos.
  • Psoriasi eritrodèrmica. És una forma de psoriasi que pot aparèixer en pacients amb qualsevol de les anteriors formes de psoriasi. El 90% de la pell es posa vermella i s’inflama, i requereix atenció mèdica.

Les diferents formes poden coexistir en un mateix pacient. Per aquesta raó, és important realitzar un estudi mèdic per trobar el diagnòstic concret. D’aquesta manera es pot identificar el tipus, o conjunt de tipus i la millor línia de tractament per a cada cas particular.

Quins òrgans afecta la psoriasi a més de la pell?

La psoriasi pot afectar les ungles (psoriasi ungueal) i les articulacions (artritis psoriàsica). A més, s’ha vist que els pacients amb psoriasi tenen més possibilitats de desenvolupar hipertensió, hiperlipidèmia, diabetis tipus 2, malalties coronàries o malalties inflamatòries intestinals que la població general. Aquestes dades podrien indicar que la inflamació no es limita a la pell, sinó que té ramificacions metabòliques que no s’han descrit completament. La investigació futura dirà quines són les rutes metabòliques per les quals això es produeix.

L’impacte de la psoriasi en la qualitat de vida dels pacients és molt alt; per l’afectació estètica que té la psoriasi, per la incomoditat que causa (picors, sagnats en rascar, dolor) i per l’afectació a la salut global (artritis que pot ser limitant, malaltia cardiovascular, etc.). S’ha vist que els pacients amb psoriasi pateixen més depressió o ansietat que la població general, per la qual cosa davant un diagnòstic de la malaltia és important acompanyar la persona amb psoriasi i no minimitzar la seva situació dient que “només té un problema de pell”.

Quins són els estímuls que poden desembocar en un brot de psoriasi?

La psoriasi és una malaltia que cursa amb brots, és a dir, el pacient està bé, però “alguna cosa” succeeix i apareixen les plaques, la vermellor, la picor, o les pústules. Identificar què desencadena un brot en cada pacient permetrà controlar la freqüència dels brots; alguns dels desencadenants més comuns són:

  • Traumes a la pell com una cremada solar, irritacions, etc.
  • Factors ambientals com la contaminació o el fum de tabac.
  • Medicaments: certs medicaments per al sistema cardiovascular, antifúngics, o antiinflamatoris poden causar o empitjorar la psoriasi.
  • Infeccions per estreptococs, estafilococ daurat, o alguns fongs.
  • Consum d’alcohol.
  • Estrès.

Alguns són més fàcils de controlar que d’altres. En el cas particular dels medicaments és important parlar amb el metge abans d’abandonar la medicació; el metge et buscarà un substitut perquè puguis continuar cuidant la teva salut sense arriscar un brot de psoriasi.

Com es tracta la psoriasi lleu?

Dependrà de l’extensió de la lesió i de l’existència o no d’artritis, però bàsicament els tractaments per a la psoriasi suau a la pell poden ser:

  • Corticoides tòpics. Baixen la inflamació localment i evita la proliferació de cèl·lules a la zona tractada.
  • Anàlegs de la vitamina D (calcipotriol). Encara es desconeixen detalls del seu funcionament, però sembla que regula la proliferació de queratinòcits.
  • Inhibidors de la calcineurina (tacrolimus o pimecrolimus). Els inhibidors de la calcineurina bloquegen l’activació de cèl·lules T, baixant localment l’activitat del sistema immune.
  • Queratolítics (tazarotè, àcid salicílic). Destrueixen la queratina de la placa psoriàtica, afinant la pell. Moltes vegades milloren l’absorció d’altres principis actius.
  • Fototeràpia. S’il·lumina la lesió amb longituds d’ona determinades per controlar la proliferació cel·lular i la inflamació.

Aquests tractaments tòpics demoren entre 2-4 mesos a fer efecte, i és usual que el metge els combini i els roti per aconseguir un millor resultat.

Com es tracta la psoriasi moderada?

Per a la psoriasi moderada o severa es requereix l’ús de fototeràpia i d’altres medicaments:

  • Tractaments biològics. Són anticossos (o derivats d’anticossos) que bloquegen específicament una molècula involucrada en la inflamació. Els grups de molècules que s’utilitzen en la psoriasi són els inhibidors del TNF-alfa, els inhibidors de la interleukina 12/23, els inhibidors de la interleukina 17 i els inhibidors de la interkeukina 23. El metge recepta un o altre en funció del quadre clínic del pacient, la probabilitat d’èxit, les contraindicacions i la tolerància del pacient, entre altres factors. Gairebé tots aquests medicaments s’injecten per via subcutània o intravenosa.
  • Tractaments sistèmics per via oral. Són fàrmacs que han presentat bons resultats en tractar la psoriasi, però pels seus efectes adversos és important controlar el pacient de prop mentre dura el tractament. En aquest grup trobem els immunosupressors metotrexat, apremilast, tofacitinib i ciclesporina, i al derivat de la vitamina A acitretina.

Molts d’aquests medicaments són d’ús hospitalari i no és possible aconseguir-los a l’oficina de farmàcia. En el cas dels nens hi ha menys opcions, ja que no hi ha assajos clínics de tots els medicaments en nens de totes les edats, per la qual cosa és possible que el que es fa servir per tractar un adult a la família no sigui el que mateix que s’utilitza per tractar el nen.

Quines mesures de dieta i higiene ajuden a controlar la psoriasi?

No tot és medicament en aquesta vida! L’adequada higiene de la pell ajuda a reduir la intensitat i la freqüència dels brots. Algunes coses a considerar són:

  • Higiene amb aigua tèbia (no gaire calent) evitant sabons agressius; millor utilitzar gel i xampú específics per a la pell amb psoriasi.
  • Evitar guants de crinera o exfoliants que raspin la pell.
  • Utilitzar productes hidratants després de la dutxa; en aquest cas també hi ha productes adaptats a la pell amb psoriasi.
  • Mantenir les ungles netes i ben retallades per evitar lesions en cas de rascat.

Totes aquestes accions estan encaminades a tenir la pell en bon estat, còmoda i res tirant, evitant que aparegui un brot davant estímuls que afectarien més una pell resseca o lesionada. A més, una pell en bon estat respondrà millor als tractaments que li apliquis. El teu farmacèutic pot ajudar-te a escollir els productes més adequats per al teu cas.

Finalment, és important evitar el sobrepès i l’obesitat (índex de massa corporal major a 25 i 30 respectivament). Perdre pes s’associa amb millor qualitat de vida, millor estat de la pell i millor pronòstic enfront de l’artritis psoriàsica.

Si tens algun dubte sobre aquesta malaltia, com prevenir-la i tractar-la, no dubtis a consultar amb nosaltres. En farmàcies Ecoceutics podem oferir assistència personalitzada.

Article redactat per
Lorena Crosa
Lorena Crosa

Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).

La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.

Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.

En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.

facebook twitter linkedin