La malaltia per reflux gastroesofàgic (ERGE) és una condició que cursa amb acidesa, dolor de pit i fins i tot dolor i cremor en la gola. També pot causar un cert sabor amarg en la boca. És comú que en la farmàcia ens demanin medicació per a tractar aquest problema però per què succeeix? com es pot tractar? Es cura alguna vegada? Responem aquesta i altres preguntes en aquest article.
Per què succeeix el reflux gastroesofàgic?
Entre l’esòfag i l’estómac tenim un esfínter anomenat càrdies, encarregat de permetre el pas del menjar des de l’esòfag cap a l’estómac i de tancar el camí invers. Quan per algun motiu el càrdies s’afebleix i no tanca bé (hormones, problemes anatòmics, etc) el tancament estomacal no es produeix correctament i el contingut estomacal pot sortir a l’exterior de l’estómac i contacta amb la mucosa de l’esòfag, de la gola i de la boca. L’estómac té un recobriment mucós que li permet resistir l’àcid estomacal i els enzims digestius, però l’esòfag i la gola no tenen protecció enfront d’aquest atac; d’aquí ve que aparegui irritació, dolor o cremor en la zona de la boca de l’estómac, del pit i de la gola.
Existeixen alguns mecanismes diferents, com el que succeeix en el reflux alcalí, però el més comú és el que t’hem explicat.
Quins factors augmenten el risc que el càrdies no tanqui bé? Alguns són:
• Problemes anatòmics com l’hèrnia de hiat, una condició en la qual l’estómac pot “sortir” lleugerament de la cavitat abdominal cap a la cavitat toràcica.
• Embaràs. L’embaràs augmenta la pressió intra-abdominal pels canvis de volum i els canvis hormonals relaxen el càrdies. Tots dos factors faciliten la sortida de contingut estomacal a l’esòfag.
• Obesitat. L’obesitat augmenta la pressió intra-abdominal. Moltes vegades els símptomes de la ERGE milloren en perdre pes.
• Problemes autoimmunes que afectin el teixit del qual està fet el càrdies, com la esclerodèrmia.
• Retard del buidatge estomacal, inclòs el causat per medicaments. Els antiinfalmatoris i alguns medicaments per a la salut cardiovascular (concretament els bloquejat-cap de bestiar de canals del calci) alenteixen el buidatge estomacal.
• Medicaments que relaxen el càrdies, dificultant el seu tancament. Entre aquests medicaments trobem les hormones femenines, els antidepressius tricíclics i benzodiazepines com el diazepan.
Com es controla el reflux gastroesofàgic?
Lamentablement no hi ha manera de forçar el tancament del càrdies, per la qual cosa el tractament del reflux es basa en mesures dietètiques i en mesures farmacològiques:
• Evita els aliments que et causen acidesa. Entre ells pots trobar menjars molt gras-*sas, begudes carbonatades, tomàquets, cebes, all, picants, alcohol, cafè o te.
• Menja poc diverses vegades al dia en comptes de fer una o dos menjars copiosos.
• Evita recolzar-te, fer exercici o esforços immediatament després de menjar.
• Evita el tabac, perquè la nicotina podria relaxar el *cardias. A més, el tabac redueix la *sali-*vación, cosa que afecta la digestió i facilita l’aparició d’acidesa.
• Evita la roba ajustada i els cinturons molt atapeïts.
És important controlar l’acidesa i el reflux, perquè la irritació contínua de les mucoses pot portar a una deterioració important de la qualitat de vida (insomni, mal humor) i a complicacions com a úlceres, hemorràgies o lesions malignes. Les mesures farmacològiques impliquen l’ús de medicaments que controlen l’acidesa estomacal, que controlen l’accés del contingut estoma-calç a l’esòfag, o tots dos alhora. Depenent la intensitat o la freqüència de l’acidesa pot ser que et convingui més l’un o l’altre.
Quins medicaments existeixen per a tractar-ho?
Depenent de cada cas el metge pot recomanar els uns o els altres, però en principi podem esmentar:
• Els inhibidors de la bomba de protons o IBP. El més conegut és l’omeprazol, però hi ha uns altres. Controlen l’acidesa estomacal, baixant la possibilitat que el contingut que surt a l’esòfag lesioni la mucosa.
• Antagonistes dels receptors H2 com la famotidina (Pepcid® i genèrics) . També controlen l’acidesa del contingut estomacal. Sol usar-se la famotidina quan es retiren els IBP al final del tractament o quan els IBP no són adequats per algun motiu.
• Procinètics com la domperidona o levosulpirida (Motilium®, Levogastrol® i genèrics). Faciliten el buidatge gàstric i s’usen en els casos en els quals la ERGE cursa amb retard en el buidatge estomacal.
• Antiàcids. Controlen puntualment els símptomes relacionats amb l’acidesa i poden complementar als medicaments anteriors, però per si sols no són suficients per a controlar un cas d’ERGE. Els antiàcids basats en bicarbonat no es recomanen en ERGE perquè per la freqüència amb la qual es necessiten i pel seu mecanisme d’acció poden causar més problemes que solucions. Se solen preferir els antiàcids no sistèmics, és a dir, els basats en calci, magnesi o alumini (com l’Almax® o el Bemolan®).
Cada cas és diferent, d’aquí ve que que el metge pugui pautar diferents molècules, durant diferents períodes de temps. En la teva farmàcia de confiança poden ajudar-te a entendre millor el teu tractament facilitant el seu seguiment i accelerant la teva recuperació.
Hi ha productes naturals per a controlar el reflux gastroesofàgic?
Sí, hi ha productes naturals per a controlar els símptomes del reflux gastroesofàgic. Entre ells trobem:
• Alginats. Són productes derivats de les algues. Funcionen creant una barrera perquè el contingut de l’estómac no pugui pujar per l’esòfag. Els medicaments de la marca Gaviscon® estan fets a base d’alginats. En aquest cas particular recomanem utilitzar un medicament i no un extracte o una infusió d’algues, perquè la majoria dels prepara-dos comercials estan orientats a un ús dietètic per l’efecte saciant de les algues, no al control de l’acidesa.
• Mucílags. Els mucílags presents en les flors de malva, l’arrel de malvavisc, les llavors de lli i les llavors de llantén menor exerceixen una activitat protectora de l’estómac, per la qual cosa poden alleujar l’acidesa que cursa amb dolor estomacal o irritació esofàgica.
• Pectines. Has notat que la poma et lleva el dolor de l’acidesa? No és casualitat, perquè la poma conté pectines, molècules capaces de protegir mucoses.
• Aliments alcalins. La patata, el plàtan o el meló són productes alcalins que poden ajudar a compensar l’acidesa estomacal.
• Regalèssia. La regalèssia conté glicirricina (antiinflamatòria) i flavonoides (possible activitat antisecretora d’àcid estomacal). L’Iberogast® conté extracte de regalèssia en la seva composició.
• Plantes considerades digestives, com el boldo o la cúrcuma. El mecanisme podria radicar a afavorir la digestió, evitant que l’estómac estigui ple i per tant, evitant la regurgitació (pujada de contingut estomacal) associada als menjars copiosos.
Moltes d’aquestes plantes tenen més d’una propietat (els mucílags són laxants, les algues són riques en iode) pel que et recomanem que parlis amb el teu farmacèutic de confiança a l’hora d’utilitzar aquestes plantes per a l’acidesa. En la teva farmàcia sabran indicar-te si un preparat comercial és apte per a l’acidesa o si està pensat per a altres usos, o fins i tot si és adequat que utilitzis aquests productes en el teu cas particular. Recorda que natural no significa innocu, i moltes vegades un medicament de síntesi pot ser més adequat que un producte natural.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.