La Síndrome de Xoc Tòxic (SST) és una reacció del cos degut a les toxines produïdes durant una infecció bacteriana. Es va fer famosa pels advertiments relacionats al SST i a l’ús de tampons, però pot aparèixer en altres circumstàncies. T’expliquem avui què és, quan succeeix i què pots fer per a prevenir-ho.
Què és la síndrome de xoc tòxic?
La Síndrome de Xoc Tòxic és una condició sobtada i potencialment fatal. Succeeix quan estem passant una infecció bacteriana, usualment causada per Staphylococcus aureus, però també hi ha casos associats a Streptococcus pyogenes. Aquests bacteris alliberen proteïnes que actuen com supertoxines, és a dir, com a molècules capaces d’estimular reaccions immunològiques més exagerades que les que s’activen normalment en presència dels bacteris. Aquesta superactivació inmunològica (i no la pròpia toxina) és la responsable de la síndrome de xoc tòxic.
Qui pot sofrir una síndrome de xoc tòxic?
La síndrome de xoc tòxic pot passar-li tant a homes com a dones. En les dècades de 1970-1980 van haver molts casos associats a l’ús de tampons d’alta absorbencia, però la informació adequada facilitada a les usuàries i alguns canvis en la manera de fabricar els tampons han aconseguit disminuir els casos associats a aquest producte d’higiene femenina. Però no s’ha erradicat completament el SST associat a aquesta raó: es calcula que un terç dels casos de síndrome de xoc tòxic que es reporten avui dia s’associen a l’ús de tampons. També s’han reportat casos en nens, però són poc freqüents.
Alguns factors de risc, a més de l’ús de tampons, són les operacions quirúrgiques recents, el postpart, les ferides, les cremades, les infeccions per virus de la grip i la immunosupressió.
Per què es relaciona amb els tampons?
Perquè els tampons són objectes en els quals s’acumula sang, un líquid molt nutritiu per a les bacteries. Si es deixen a l’interior de la vagina durant molt de temps, hi ha una finestra d’oportunitat perquè els bacteris creixin. A més, ficar un cos sòlid a l’interior de la vagina pot crear microferides, que ni fan mal ni molesten, però que creguin “entrades” pels quals els bacteris poden arribar a la resta de l’organisme.
Quins són els símptomes?
Hi ha molts i molt variats, però entre els símptomes trobem:
• Febre.
• Malestar general: mal de cap, dolor corporal, esgarrifances.
• Erupcions vermelles en el cos.
• Zones de la pell que es “pelen” com si s’haguessin cremat al sol, però sense estar exposades a cap font de calor.
• Hipotensió (baixada de la tensió arterial).
És el metge l’encarregat de diagnosticar un SST; és important parlar amb el metge si apareixen algun d’aquests símptomes, particularment després d’haver usat tampons o si està curant una ferida. És molt important consultar: si no es tracta a temps, pot portar a la mort a causa d’una fallada multiorgànica.
Pot evitar-se?
Algunes coses que es poden fer per a evitar la síndrome de xoc tòxic són:
• Remoure amb freqüència els tampons, esponges i productes menstruals que ingressen en la vagina (4-6 hores és la recomanació habitual).
• Netejar les ferides quan es produeixen.
• Mantenir netes les zones de ferides post-operatòries.
• Parlar amb un professional de la salut enfront de qualsevol signe d’infecció en una ferida: enrogiment, inflamació, dolor, calor, presència de pus.
En la farmàcia no podem tractar-ho, però sí que sabem identificar situacions que requereixen l’actuació del metge. Enfront del dubte, consultar al teu farmacèutic de confiança.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.