La vitamina B12 o cobalamina és una vitamina que conté un àtom de cobalt en el seu centre i està envoltada d’una estructura orgànica complexa. Aquesta estructura pot variar en alguns àtoms, donant lloc a diferents formes de vitamina B12. Les formes que es comercialitzen per a consum humà són la cianocobalamina, la metilcobalamina, la hidroxocobalamina i l’adenosilcobalamina. Les més comunes són les dues primeres, presents en medicaments i complexos vitamínics.
Quines són les fonts de vitamina B12?
Els éssers humans necessitem entre 1,8-2,8 micrograms (0,0018-0,0028 mil·ligrams) de vitamina B12 al dia, depenent de l’edat, del sexe, i d’altres factors. La vitamina B12 és sintetitzada per bacteris anaerobis, inclosos els que els humans tenim en el nostre intestí, però aquesta font no cobreix totes les necessitats diàries que tenim les persones. Les plantes no són capaces de sintetitzar vitamina B12, per la qual cosa els humans necessitem menjar carn, llet o ous per a obtenir vitamina B12 de la dieta. Els aliments més rics en vitamina B12 són el fetge boví, les vísceres dels aus, la truita, les cloïsses, i en molt menor quantitat els rovells d’ou.
L’aprofitament de vitamina B12 «té truc». La vitamina B12 necessita mig àcid en l’estómac per a poder ser absorbida, ja que aquesta vitamina s’emmagatzema unida a altres proteïnes. L’àcid separa la vitamina de la proteïna que l’emmagatzema, deixant-la lliure. Després, la vitamina lliure ha d’unir-se a altres proteïnes humanes (proteïnes R i factor intrínsec) per a ingressar en el nostre organisme correctament.
Funcions de la vitamina B12
La vitamina B12 compleix un rol fonamental, juntament amb l‘àcid fòlic, en el metabolisme del carboni. Entre tots dos, juntament amb una bateria enzimàtica apropiada, poden moure grups amb carboni d’una molècula a una altra. Així es transformen aminoàcids, àcids grassos, i se sintetitza correctament l’ADN, permetent que la vitamina B12 sigui part integral de:
- Desenvolupament de cèl·lules sanguínies.
- Síntesi de mielina, que és la substància que recobreix els nervis.
- Síntesi del neurotransmissor acetilcolina.
- Correcte desenvolupament fetal i infantil.
- Manteniment de l’estructura òssia, evitant l’osteoporosi.
Què passa si hi ha manca de vitamina B12?
A causa de la gran quantitat de reaccions metabòliques en les quals està involucrada, la manca de vitamina B12 s’expressa de més d’una forma diferent.
Una de les expressions de manca de vitamina B12 és l’anèmia perniciosa, una forma d’anèmia diferent de l’anèmia que es produeix per falta de ferro. El mecanisme d’aquesta anèmia està relacionat amb la mala síntesi d’ADN quan les cèl·lules sanguínies es formen, generant glòbuls vermells anormals. Una altra forma de manca de vitamina B12 dóna lloc a problemes neurològics deguts a la pèrdua de la beina de mielina en els nervis, usualment neuropaties perifèriques. La persona sent un formigueig o canvi de temperatura, sobretot en mans i peus, que no es corresponen amb una causa física. Si els problemes neurològics apareixen en el sistema nerviós central, pot haver-hi canvis en l’humor i la memòria. Aquests símptomes no tenen per què aparèixer en totes les persones; a vegades predomina l’anèmia, a vegades els símptomes neurològics.
Quan hi ha un nivell baix de vitamina B12 que no arriba al nivell de manca clínica pot aparèixer homocistinèmia, igual que quan hi ha manques de folat. També s’ha vist que malalties neuronals com l’Alzheimer, Parkinson, depressió, o esclerosi múltiple cursen amb nivells relativament baixos de vitamina B12 en sang, però no s’ha demostrat una relació causal; ara com ara només sabem que aquests problemes coexisteixen.
La manca clínica que desemboca en anèmia i problemes neuronals pot ser difícil de tractar, ja que solen aparèixer en pacients amb problemes per a absorbir la vitamina B12.
Suplementació amb vitamina B12
La manca de B12 per mala dieta no és molt comuna actualment en la població general, ja que la nostra dieta omnívora actual sol aportar la vitamina B12 diària que necessitem. A més, una bona quantitat d’aliments estan fortificats amb vitamina B12: derivats làctics, cereals per al esmorzar, sucs, galetes, i altres diversos que es troben en diverses prestatgeries del supermercat tenen una aportació «extra» de vitamina B12 que no estava en els seus ingredients originals.
La manca de vitamina B12 per baixa aportació apareix gairebé exclusivament en la població vegana. Els vegans, que decideixen per voluntat pròpia no menjar cap aliment d’origen animal, no tenen en la seva dieta cap font de vitamina B12, per la qual cosa per a evitar problemes de salut han de prendre vitamina B12 extra.
Altres pacients que necessiten suplementació amb vitamina B12 són aquells que, per algun motiu de salut estomacal o digestiu, no poden absorbir-la. En aquest cas la suplementació es fa per via intramuscular, ja que per via oral no podria ser aprofitada. En aquesta categoria entren alguns pacients que han utilitzat omeprazol o similars durant anys, pacients amb problemes digestius que no poden secretar les proteïnes de transport necessàries, infeccions per Helicobacter pylori no tractades, cirurgia bariàtrica (reducció d’estómac) o insuficiència pancreàtica.