El sistema immunitari, immunològic o immune és el conjunt d’òrgans, cèl·lules i processos que s’encarreguen de protegir al nostre organisme d’atacs exteriors, mantenint un equilibri que ens permet continuar funcionant correctament. És capaç de defensar-nos d’atacs externs de naturalesa biològica (virus, bacteris, paràsits), física (radiacions) o química (contaminants), però també d’atacs interns (cèl·lules canceroses). No obstant això, no és perfecte; a vegades no funciona, a vegades s’equivoca, i a vegades els agressors poden més, i apareixen les malalties.
En aquest article et parlarem de les generalitats del funcionament del sistema immunitari i del que passa quan el sistema immunitari falla.
Mecanismes del sistema immune: la immunitat innata
La immunitat innata és el conjunt de processos del sistema immune que permet muntar una defensa contra qualsevol atac de forma no específica. La immunitat innata munta la mateixa defensa contra un bacteri que contra una altra, o contra una toxina o una altra, perquè reconeix que hi ha «una cosa diferent» en el nostre cos i desplega el seu atac. Això permet una reacció molt ràpida, però no genera protecció a llarg termini.
La immunitat innata compta amb un sistema de barreres i amb un sistema cel·lular complex.
Mecanismes del sistema immune: les primeres barreres
La immunitat innata compta amb tres tipus de barreres, que són la primera defensa del nostre cos. Són les:
- Barreres físiques. Els pulmons expulsen partícules a través de la tos, les llàgrimes i l’orina arrosseguen partícules invasores… i així amb tots els punts d’accés del nostre cos.
- Barreres químiques. La suor, les llàgrimes, la saliva, i bàsicament tots els fluids en contacte amb l’exterior tenen algun enzim, metall, o producte àcid per a atacar químicament als potencials agressors.
- Barreres biològiques. Gairebé tot el que està en contacte amb el mitjà extern té una flora bacteriana pròpia que impedeix que els patògens accedeixin fàcilment als nostres teixits. Entre els llocs anatòmics més rics en bacteris tenim la pell, la boca, l’intestí i la vagina.
Mecanismes del sistema immune: la immunitat innata cel·lular
Les defenses cel·lulars de la immunitat innata s’activen quan un senyal bioquímic indica que és necessari muntar una defensa. Per exemple, quan hi ha una ferida les plaquetes són les cèl·lules que «reparen» la ferida, però també estan entre les primeres a segregar molècules que activen la immunitat innata.
Com elimina la immunitat innata als patògens? Bàsicament a través de:
- Atac químic. Algunes cèl·lules de defensa són capaces d’ingressar patògens al seu interior (fagocitosi) on l’ataquen amb enzims destructius i amb químics potents com el peròxid d’hidrogen o l’hipoclorit (quan els humans els venem en ampolla es diu «aigua oxigenada» i «lleixiu» respectivament). Si el patogen no pot ser fagocitat per la seva naturalesa o grandària, també es pot secretar productes cap a l’exterior.
- Atac cel·lular. Tenim cèl·lules de defensa capaces de reconèixer si una de les nostres pròpies cèl·lules va ser infectada o alterada d’alguna manera, matant-la.
- Activació del sistema del complement. El sistema del complement és un conjunt de reaccions químiques altament coordinades que, en aquest punt, permet destruir alguns tipus de bacteris per lisis (bàsicament «rebenten»).
Per a portar endavant aquesta defensa intervenen diversos tipus cel·lulars (neutròfils, macròfags, monòcits, cèl·lules NK i diverses més) i més de 50 proteïnes de comunicació i regulació.
Mecanismes del sistema immune: la immunitat adaptativa
Però el nostre cos no es conforma amb la immunitat innata, sinó que té mecanismes per a respondre específicament contra un determinat patogen. Aquest mecanisme demora més a activar-se, però a canvi confereix protecció al llarg del temps. Es basa en l’existència de limfòcits B i limfòcits T:
- Els limfòcits tenen informació genètica per a sintetitzar «detectors» de molècules, i cada limfòcit fa el seu propi i únic detector. Podem fer detectors contra gairebé tot el que se’ns ocorri: molècules provinents de virus, de bacteris, de plantes, de pell de gos, del nostre cos, etc. Les molècules susceptibles de ser detectades reben el nom d’antígens.
- A l’inici de la infecció algunes cèl·lules de la immunitat innata (com les cèl·lules dendrítiques) presenten antígens provinents de patògens als limfòcits T. El limfòcit T amb el «detector» adequat reconeix a l’antigen, es multiplica i madura, generant-se els limfòcits T citotòxics i els limfòcits T cooperadors. El limfòcit T citotòxic és capaç de matar cèl·lules infectades, mentre que el limfòcit T cooperador regula moltes reaccions del sistema immune.
- Enfront de l’estímul dels limfòcits T cooperadors els limfòcits B amb el «detector» adequat segregaran anticossos.
- Finalment, alguns limfòcits B i T cooperadors seran capaços d’evolucionar a cèl·lules de memòria, capaces d’activar-se ràpidament si torna a produir-se una infecció pel mateix patogen.
Hem resumit els processos més «lineals» de la immunitat adaptativa, però en realitat és bastant més complex que això. Existeixen tipus cel·lulars que no hem esmentat, i també moltíssims mecanismes d’estimulació, de regulació, d’inhibició i fins i tot de selecció de cèl·lules útils. Sense ells no seria possible la comunicació intercel·lular, ni el control de la proliferació cel·lular, ni la detenció de les reaccions quan ja s’ha controlat la infecció.
Com funcionen els anticossos?
Els anticossos són molècules proteiques (immunoglobulines o Ig) segregades pels limfòcits B. Són capaços d’unir-se a un antigen específic provinent d’un patogen, i compleixen aquestes funcions:
- Neutralització de la capacitat infectiva de patògens.
- Neutralització de toxines.
- Marcació de patògens per a la seva destrucció pel sistema del complement.
- Marcació de patògens per a la seva destrucció per fagocitosi.
En interaccionar amb el complement i amb la fagocitosi la immunitat adaptativa s’uneix a la immunitat innata, tancant el cercle de les nostres defenses.
Existeixen cinc tipus d’anticossos en el nostre organisme: IgM, IgG, IgA, IgE i IgD. Depenent del moment respecte al contagi o del lloc anatòmic a defensar trobarem els uns o els altres.
On ocorren totes aquestes reaccions del sistema immunitari?
El sistema immunitari està compost per diversos òrgans:
- Òrgans primaris: són la medul·la òssia (on se sintetitzen les cèl·lules de defensa i on maduren els limfòcits B) i l’estafa (on els limfòcits T maduren).
- Òrgans secundaris: són la melsa, els ganglis limfàtics i el teixit limfàtic associat a mucoses. Són els òrgans en els quals es produeixen diverses de les interaccions que t’expliquem en els paràgrafs anteriors.
Finalment, la majoria de les cèl·lules involucrades en aquestes reaccions es mouen per tot el cos a través de la sang i de la limfa, i poden a més sortir cap als teixits danyats; així, són capaços de muntar una defensa allí on s’està produint la invasió.
I amb aquest sistema immunitari per què ens emmalaltim?
Per diverses raons:
- És possible que momentàniament el nostre sistema immune es vegi desbordat, però eventualment controla la malaltia. Pensa en els refredats o les diarrees autolimitades: encara que passem uns dies amb símptomes el sistema immune eventualment actua i ens curem.
- Alguns éssers s’escapen de les nostres defenses. El bacteri de la tuberculosi té un recobriment que li permet resistir gairebé qualsevol dels nostres atacs, el virus de la grip muta i no podem generar memòria contra ell, el VIH ataca els limfòcits T col·laboradors i bloqueja tots els processos que aquests limfòcits regulen, els paràsits disminueixen les reaccions del sistema immune al seu voltant, les cèl·lules canceroses s’adapten a sobreviure en presència del sistema immune i fins i tot l’enganyen i l’usen a favor seu… i així varis.
- El sistema immune requereix un bon estat nutricional per a funcionar. Les dietes pobres en proteïnes, en minerals o en vitamines poden fer que el sistema immune no funcioni correctament.
- El sistema immune pot fallar, atacant molècules pròpies. Hem parlat de les malalties autoimmunes en aquest article.
- Alguns medicaments impedeixen el correcte funcionament del sistema immune, portant a situacions d’immunosupressió. Això pot ser desitjable o pot ser un efecte advers; en qualsevol cas, ens deixa més sensible a les infeccions.
Si desitges saber més sobre un sistema immunitari fort, pots llegir aquest article.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.