El omeprazol, mal anomenat “protector d’estómac”, és una de les molècules més receptades del Sistema Nacional de Salut. L’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS) va calcular que cada dia dels 365 de l’any 2021, 102 de cada 1000 espanyols estaven prenent 20 mg de omeprazol.
Però quins efectes secundaris té el omeprazol si s’utilitza a llarg termini? Quin efecte pot tenir específicament en els ossos? És veritat que l’ús de omeprazol augmenta el risc de fractures? Analitzem aquestes i altres qüestions referides al omeprazol en aquest article.
Què és exactament el omeprazol?
El omeprazol és una molècula que pertany a la família dels inhibidors de la bomba de protons. La bomba de protons és una molècula molt gran que és present en el teixit estomacal i regula l’alliberament de l’àcid clorhídric en l’estómac. El omeprazol és capaç d’unir-se a aquesta estructura, bloquejar-la i impedir l’alliberament d’àcid a nivell estomacal. Això pot resultar d’interès en més d’una situació:
- Facilitar la curació d’úlceres estomacals o intestinals.
- Prevenir la formació d’úlceres quan s’utilitzen antiinflamatoris
- Facilitar l’erradicació del bacteri Helicobacter pylori, juntament amb els antibiòtics adequats.
- Abordar la inflamació de l’esòfag causada pel reflux (parlem més del reflux gastroesofàgic en aquest article).
Alguns d’aquests usos s’allarguen més en el temps que uns altres; és el metge el que indica quant temps ha d’usar-se.
Per què s’utilitza el omeprazol de manera crònica?
El temps d’ús de omeprazol varia molt de pacient a pacient. Una erradicació d’H.pylori pot realitzar-se al llarg de poques setmanes, però la curació d’una úlcera pot requerir un ús més sostingut en el temps.
També pot requerir-se un temps d’ús més llarg quan utilitzem medicaments de manera crònica que augmenten el risc d’úlceres estomacals. Un típic exemple són els pacients que han sofert un ictus o un infart i han d’utilitzar medicaments antitrombòtics durant anys. Els antitrombòtics eviten la coagulació de la sang, una cosa molt útil si hi ha hagut un infart, però també molt complicat si apareix algun sagnat estomacal. Per prudència s’afegeix omeprazol o pantoprazol als pacients que prenen aquests medicaments… i com aquest exemple podríem trobar molts més.
Si tens omeprazol pautat de manera crònica en la teva recepta i no tens clar per què t’ho donen, pots preguntar en la teva farmàcia de confiança, que allí podran ajudar-te a entendre per què t’ho han pautat.
Quins riscos comporta l’ús de omeprazol a llarg termini?
El omeprazol a curt termini (entenent curt termini com un màxim de dues setmanes d’ús continuat, fins a tres ocasions a l’any) es considera segur. Ara bé, a llarg termini (un any o més) s’ha associat l’ús de omeprazol amb els següents problemes de salut:
- Hipomagnesemia greu. L’ús sostingut de omeprazol i altres inhibidors de la bomba de protons s’ha associat a un descens important dels nivells de magnesi, que comporta al seu torn un descens important del calci. La hipocalcèmia pot portar a problemes musculars seriosos (tetania) així com convulsions i problemes cardíacs (taquicàrdia ventricular).
- Anèmia. El ferro i la vitamina B12, tots dos fonamentals per a la síntesi de glòbuls vermells funcionals, depenen del fet que el contingut estomacal sigui prou àcid per a permetre la seva absorció. L’ús continuat per llargs períodes de temps de omeprazol o altres inhibidors de la bomba de protons està associat amb l’aparició d’anèmia per malabsorció d’aquests nutrients.
- Nefritis intersticial. L’ús continuat de omeprazol pot desencadenar una nefritis intersticial, un problema renal que pot evolucionar a insuficiència renal terminal i hemodiàlisi.
- Augment d’infeccions del tracte digestiu. L’àcid estomacal té un efecte bactericida (pocs éssers vius toleren l’acidesa estomacal). El omeprazol disminueix aquesta protecció, d’aquí ve que el seu ús continuat s’associï amb l’augment d’infeccions digestives, particularment les causades per bacteris dels gèneres Salmonel·la i Campilobacter.
- Augment del risc de fractures. Un risc conegut des de l’any 2011. L’ús continuat de omeprazol es va associar aquest any a un major risc de fractures del maluc, al canell i les vèrtebres. S’ha continuat aquest estudi al llarg del temps, i diverses revisions s’han publicat en els últims anys, amb diversos resultats.
Analitzarem aquest últim en més profunditat.
Quin és el risc de l’ús continuat de omeprazol per als ossos?
L’any 2011, diversos estudis van trobar una associació entre l’ús a llarg termini de omeprazol (més d’un any) i l’augment de fractures en dones post-menopàusiques i homes majors. Parlem d’associació i no de relació causal perquè no tots els estudis han trobat les mateixes troballes, ni tots s’han fet amb el rigor necessari per a determinar una relació causa-efecte. Algunes possibles raons per a aquesta associació podrien ser:
- Menor absorció de calci i magnesi. El calci, un component fonamental dels ossos, depèn fortament de l’acidesa estomacal. Canvis en l’acidesa impliquen una pitjor absorció de calci. El magnesi també participa en el metabolisme de la vitamina D, fonamental per a la formació correcta d’ossos.
- Augment de l’hormona paratiroidal. El descens del pH estomacal causat pel omeprazol hiperestimula la producció d’histamina. La histamina, a més de causar els símptomes de les al·lèrgies, també estimula la producció d’àcid estomacal i la síntesi d’hormona paratiroidal. I l’hormona paratiroidal estimula la remodelació dels ossos, permetent que bolquin el seu calci a la sang. Així, a través d’una cadena iniciada pel omeprazol i mediata per la histamina, els ossos es tornarien més fràgils.
- Menor absorció de vitamina B12. La vitamina B12 és un altre nutrient que requereix de l’acidesa estomacal per a absorbir-se correctament. Si falta vitamina B12 poden aparèixer problemes de visió i endormiscament d’extremitats, símptomes que faciliten que una persona caigui… i les caigudes poden tenir com a conseqüència una fractura d’ossos.
Les fractures s’han estudiat en diverses parts del cos: maluc, fèmur, canell, vèrtebres, etc. Hi ha estudis que han relacionat fractures en diverses parts de l’organisme amb el consum a llarg termini de omeprazol i altres inhibidors de la bomba de protons. Encara que l’evidència avui no pot afirmar que hi haurà problemes sí o sí, tampoc pot assegurar-se que no hi haurà problemes amb l’ús de omeprazol a llarg termini. Amb l’evidència de la qual avui disposem, el omeprazol ha de prendre’s de manera crònica només quan els beneficis superin als possibles danys.
El metge m’ha receptat omeprazol crònic, haig de deixar de prendre-ho?
Definitivament NO. Una medicació que t’ha receptat el metge no hauries de deixar-la pel teu compte; si et preocupen els efectes adversos d’un medicament, parla-ho amb el teu metge o amb el teu farmacèutic de confiança, que som especialistes del medicament i coneixem bé els efectes adversos que poden causar. El omeprazol és un medicament molt útil i pot ser que estigui oferint-te una protecció enfront d’un risc molt més real que el possible mal ossi que puguis sofrir. Ara bé, el que tampoc recomanem és que, pel teu compte i voluntat, utilitzis el omeprazol de forma continuada, pels riscos abans esmentats.
Però el omeprazol protegeix l’estómac…
La fama de “protector d’estómac” del omeprazol ha portat al fet que es sobreutilitza, fins al punt que molts pacients l’utilitzen quan prenen qualsevol combinació de medicaments, siguin aquests medicaments agressius amb l’estómac o no ho siguin. Total, el omeprazol protegeix l’estómac i mai sobra, veritat? Doncs no, ni el omeprazol és tan inofensiu com podríem pensar, ni tots els medicaments lesionen l’estómac.
Si et prens deu medicaments, i cap és gastrolesiu i no hi ha problemes estomacals previs, l’estómac no necessita ser protegit i el omeprazol no serà necessari.
Si creus que necessites omeprazol de manera crònica, parla amb el teu metge o amb el teu farmacèutic de confiança abans de comprar-lo pel teu compte: els farmacèutics estem per a ajudar-te a prendre la medicació que sí que necessites, però també perquè evitis els riscos de la medicació que no necessites.
Bibliografia
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7822697/
https://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1889-836X2015000400001
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.