L’adrenalina o epinefrina és una molècula que actua com a neurotransmissor, com a hormona i fins i tot com a medicament. Químicament parlant, és una catecolamina, una molècula relativament senzilla, i és la responsable de preparar al nostre cos per a reaccionar en situacions d’estrès. Però com se sintetitza l’adrenalina? Quins efectes causa en el nostre cos? Per què s’utilitza com a medicament? T’expliquem tot això en aquest article.
Per què l’adrenalina és una hormona?
Perquè compleix amb la definició de «substància química secretada per una glàndula que arriba al o als òrgans en els quals actua a través de la sang». L’adrenalina és sintetitzada per la medul·la de les glàndules suprarenals. Quan el nostre cervell rep un estímul per a activar el nostre cos (desig de fer esport, fugir d’un agressor, defensar-nos en una situació de risc, un cop emocional) es «dóna l’ordre» a les glàndules suprarenals d’alliberar adrenalina a la sang. El transport sanguini porta a l’adrenalina per tot el cos perquè interactuï amb òrgans que contenen receptors adrenèrgics; la unió de l’adrenalina amb aquests receptors estimularà canvis bioquímics a l’interior de les cèl·lules dels diferents òrgans.
Els efectes de l’adrenalina són molts i molt variats, entre ells:
- Cor: augmenta el ritme cardíac, la contractilitat cardíaca, i la conducció elèctrica. El cor es prepara per a bombejar més i millor.
- Artèries: es contreuen els músculs de les artèries, augmentant la tensió. La sang i els líquids es reparteixen millor per l’organisme.
- Ulls: s’afavoreix la midriasi (obertura de la pupil·la). Entra més llum a l’ull, veiem millor el que ens envolta.
- Pulmons: augmenta el ritme respiratori i es dilaten els bronquis. Som capaços d’ingressar més oxigen, necessari quan «ens activem».
- Fetge: s’estimula la glicogenòlisi, és a dir, el consum de glucogen (macromolècula que serveix com a reserva de glucosa). Tenim més energia disponible per a gastar.
- Pàncrees: augmenta la secreció de glucagó i baixa la secreció d’insulina. Entre tots dos augmenta la quantitat de glucosa disponible en sang.
- Pell: es contreuen els músculs piloerectors, és a dir, «se’ns posa la pell de gallina». Els humans no aprofitem molt aquesta possibilitat, però en els animals encara és útil com a defensa.
- Teixit adipós: s’estimula la lipòlisi. Més energia disponible per als músculs, aquesta vegada provinent dels greixos i no dels sucres.
- Intestins: es relaxa el múscul intestinal i augmenta el to de l’esfínter anal. Els moments de fugida o baralla són mals moments per a anar al bany. El mateix passa amb el tracte urinari.
- Úter: l’adrenalina pot retardar el part. En moments de risc, parir és mala idea.
Totes aquestes reaccions estan molt coordinades i permeten que tots els nostres òrgans s’activin en coordinació amb la finalitat d’augmentar la nostra capacitat de moviment, facilitar la fugida o la defensa contra atacants.
Per què l’adrenalina és un neurotransmissor?
Perquè és capaç de transmetre un impuls nerviós en la sinapsi neuronal, és a dir, d’una neurona a una altra. Existeixen neurones que utilitzen adrenalina en l’hipotàlem i en el tronc encefàlic (dos òrgans del nostre sistema nerviós central) però són molt poques en comparació amb les neurones que usen uns altres neurotransmissors. Les neurones que usen adrenalina en el sistema nerviós central estan relacionades amb el control central de la pressió arterial i amb la integració d’estímuls per a aconseguir una resposta cognitiva i/o emocional adequada en diferents situacions.
Per què l’adrenalina és un medicament?
Perquè hem sabut aprofitar els efectes de l’adrenalina per a més d’una situació mèdica:
- L’anestèsia injectable (lidocaïna, articaïna, mepivacaïna) es combina amb adrenalina per a controlar la zona en la qual l’anestèsia és activa. En anestesiar una part del cos volem que es perdi sensibilitat només en la part en la qual treballarem, no que la sang reparteixi l’anestèsia i escurci el seu efecte. L’adrenalina genera vasoconstricció local, dificultant que la sang s’emporti l’anestèsia i permetent que l’anestèsia romangui durant més temps en el lloc de la injecció.
- L’adrenalina és útil per a contrarestar els símptomes d’un xoc anafilàctic. En les al·lèrgies severes es produeix una vasodilatació important amb baixada de tensió, broncoconstricció, tancament de la gola per edema i altres símptomes a causa d’una reacció immune exagerada. L’adrenalina per via intramuscular relaxa les vies aèries, puja la tensió i participa en el control de l’edema, ajudant a revertir el xoc anafilàctic.
- L’adrenalina injectable és útil en la reanimació cardiopulmonar (juntament amb altres mesures), ja que estimula al múscul cardíac. Pot injectar-se per via intramuscular, intravenosa o fins i tot intracardíaca.
- L’Epistaxol® és un medicament per a parar el sagnat nasal. Conté adrenalina, que gràcies al seu efecte vasoconstrictor tanca els vasos sanguinis que s’han trencat i disminueix la pèrdua de sang.
- L’efecte dilatador sobre la pupil·la de l’ull (midriasis) es va aprofitar per a dissenyar col·liris per al tractament del glaucoma d’angle obert i la hipertensió ocular; van ser part de l’arsenal terapèutic bàsic fins que van sorgir molècules millors. Avui dia s’utilitza en algunes cirurgies intraoculars per a fixar la pupil·la durant el procediment.
Cadascuna d’aquestes funcions té una dosi i una preparació diferent, perquè no és el mateix reiniciar el cor que parar un sagnat, ni posar un medicament en un lloc «brut» com la zona anterior de la cavitat nasal que en una zona estèril com l’interior dels ulls o les venes.
Alguns d’aquests medicaments te’ls pots aplicar tu mateix o demanar-li a algú de la teva família que ho faci, com l’Epistaxol® o les injeccions contra les reaccions al·lèrgiques, mentre que uns altres només els apliquen metges i infermers. També per a utilitzar medicaments que contenen adrenalina pots comptar amb el teu farmacèutic de confiança, que sabrà ajudar-te a utilitzar correctament la teva medicació.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.