El Sintrom® és el nom comercial d’un medicament que conté el principi actiu acenocumarol. És un medicament antitrombòtic que actua com a antagonista de la vitamina K. Però, què vol dir tota aquesta frase realment? Per què fan tants controls quan es pren Sintrom®? Aquestes i altres respostes les trobaràs en aquest article.
Què és l’acenocumarol?
Com vam dir abans, és un antitrombòtic que actua com a antagonista de la vitamina K. Anem a pams:
- Antitrombòtic: els medicaments antitrombòtics són els que impedeixen la formació de trombes, és a dir, prevenen que la sang es coaguli a l’interior de les venes i artèries. Normalment la sang té mecanismes per a evitar això, però quan fallen es necessiten medicaments antitrombòtics. El Adiro®, el Clexane® o el Sintrom® pertanyen a aquesta categoria.
- Antagonista de la vitamina K: la vitamina K controla el procés de coagulació i, en bloquejar-se aquest mecanisme de control, la sang flueix més lliurement i sense produir-se trombes.
Segons el problema del pacient es desitja major o menor bloqueig de la coagulació, alguna cosa que es mesura amb una unitat anomenada INR.
Què és l’INR?
L’INR és la sigla d’International Normalized Ràtio, índex internacional normalitzat. Existeix una prova de laboratori anomenada temps de protrombina que mesura el temps que demora la sang a coagular-se, però el temps en segons per si sol no és adequat per a controlar la coagulació de la sang perquè varia molt i per diversos factors. Per a estandarditzar la mesura es va inventar l’INR: temps de protrombina d’un pacient dividit pel temps de protrombina d’una sang controlada i normal, i aquest quocient s’eleva a una potència determinada pel fabricant dels reactius amb els quals es va determinar el temps de protrombina del pacient.
Quan es recomana usar Sintrom®?
Les patologies que es beneficien de l’ús del Sintrom® són patologies relacionades amb un augment de la coagulació, com ara:
- Trombosi venosa profunda.
- Embolisme pulmonar.
- Problemes cardíacs relacionats amb la formació de trombes: fibril·lació auricular, valvulopatia cardíaca, pròtesis valvulars cardíaques, després d’un infart agut de miocardi o miocardiopatia dilatada.
- Tromboembolisme cerebral recurrent.
El tractament o prevenció d’aquests problemes es pot aconseguir utilitzant les dosis de Sintrom que porten al pacient al nivell d’INR recomanat en cada malaltia.
Com es pren el Sintrom®?
La dosi diària es pren sempre a la mateixa hora, separada com més possible dels menjars. A diferència d’altres medicaments, que es prenen sempre la mateixa quantitat tots els dies, la dosi diària de Sintrom® pot variar els diferents dies de la setmana, ja que la presa de Sintrom® es compta en mil·ligrams setmanals; és usual que s’alterni mig comprimit amb tres quarts de comprimit dia si dia no, o que dilluns i dijous la dosi pugi una setmana per a pujar dimarts i divendres l’altra. I com l’INR objectiu canvia segons la patologia, i com cada pacient reacciona diferent de la presa de Sintrom®, les pautes setmanals de Sintrom® són personalitzades.
Quan la presa de Sintrom® es torna complicada de seguir és possible sol·licitar a la teva farmàcia de confiança que et prepari un blíster amb tota la medicació que prens, Sintrom® inclòs.
Per què es fan tants controls de Sintrom®?
Com més gran és l’INR, més flueix la sang sense coagular i menys risc de trombe hi ha, però també és major és el risc d’hemorràgia. Per aquest motiu l’INR ha de tenir un valor objectiu al qual desitgem arribar, però que no volem sobrepassar, usualment entre 2,0 i 3,5.
A l’inici del tractament és necessari fer controls molt seguits (algunes guies parlen de proves cada dos-tres dies, unes altres cada dia) fins a arribar a l’INR objectiu perquè no se sap com reaccionarà el cos: la mateixa dosi de Sintrom® no té per què resultar en el mateix INR en dos pacients diferents. En arribar al valor d’INR desitjat i estabilitzar-se allí, els controls poden espaiar-se més (setmanals, quinzenals) fins a fer controls mensuals. Els controls mensuals no s’abandonen perquè l’INR pot variar per moltes coses (canvis de medicació, canvis en l’alimentació, ús de productes d’herbolari, diarrees, errors en la presa de la medicació, etc.) i és important corregir la dosi de medicació per a tornar a l’INR objectiu al més aviat possible.
Si et resulta molest anar amb freqüència a la clínica pots considerar l’ús de dispositius d’autocontrol per a mesurar l’INR. Són aparells similars als que s’utilitzen per a mesurar la glucosa en sang. Sóc molt còmodes comparats amb les visites a l’hospital o al CAP, però no són barats ni cobreixen les necessitats de tots els pacients. El teu metge pot ajudar-te a valorar si ets bon candidat per a aquesta forma de control de l’INR.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.