Salut

Entrevista sobre al·lèrgia a la Dra. Teresa Genover

Per a la Dra. Teresa Genover ser metge de família és molt més que una professió, és la seva gran vocació. Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona, prové d’una llarga saga familiar de metges. El seu avi, Enric Genover, un metge de família que exercia a Olot, va ser el màxim responsable d’haver-li despertat l’amor per la medicina integrativa i de proximitat. La doctora Genover està convençuda que, per ser un bon metge, cal saber brindar als pacients una dosi d’escolta activa i sincera, atès que els pacients necessiten molt més que la firma en una recepta o una exploració física.

Quins aspectes comprèn la medicina familiar i comunitària?

És una especialitat enfocada al pacient i al seu entorn, és a dir, tenim coneixement de tot el que envolta el pacient, la família, la feina, l’estat emocional… Un/a doctor/a en medicina familiar i comunitària no es dedica només a diagnosticar, tractar i curar un pacient, sinó que té en compte el context de la malaltia. Tracta el pacient de forma individualitzada amb l’objectiu de prevenir dolències i patologies, i millorar el seu benestar. També fem grups per millorar la qualitat dels pacients, aprendre a relacionar-se amb el seu entorn, controlar les seves emocions, etc.

Som a la primavera, per què hi ha cada cop més al·lèrgics?

Hi ha una teoria que respon molt bé a aquesta pregunta. Fins fa pocs anys, la gent tenia menys accés a l’aigua calenta i al sabó – es dutxaven menyssovint–, per això tots els microbis o substàncies al·lergògenes estaven constantment a la pell. Aquest factor provocava que es creessin anticossos per lluitar contra els microbisi al·lergògens; així doncs, quan arribava l’al·lergogen/microbi, les persones tenien ja anticossos per vèncer-los i la reacció era molt, molt lleu. Actualment som massa “nets” i no donem temps perquè es creïn aquests anticossos; per tant, les reaccions són molt més intenses.

Com s’ha d’abordar l’al·lèrgia quan es detecta?

En principi es recomana evitar al màxim la substància a la qual s’és al·lèrgic. En cas dels pneumoal·lergògens, cal utilitzar mascaretes quan s’hi està en contacte amb ells per evitar-los: àcars, la parietària aspergillus, histamina, dermathophagoides pteronissinus, dermathophagoides farinae, cua de rata, artemísia, antígens de gat, antígens de gos, soja, etc. I, en el cas d’al·lèrgia alimentària, s’ha d’evitar ingerir peix, marisc, nous, etc.

Cal estar molt atent a com estan elaborats els aliments, perquè molts poden contenir traces d’alguns als quals es pot ser intolerant o al·lèrgic.

Hi ha qui està a favor de la vacunació i hi ha qui hi està en contra. Què n’opina vostè?

Estic a favor de la vacunació de les malalties com el xarampió, la parotiditis, la pòlio, etc. En canvi, no estic completament d’acord amb aquelles que no estan del tot acceptades o que tenen poca evidència científica.

Quins fàrmacs poden ajudar en la prevenció i disminució dels símptomes de l’al·lèrgia estacional?

Els antihistamínics, els corticoides i els productes inhalats per produir una bona broncodilatació dels bronquis.

Quins consells donaria al pacient al·lèrgic a la primavera?

El primer, que es protegeixi de les substàncies al·lergògenes i que segueixi les advertències del seu metge de capçalera. Crec que és bo prendre antihistamínic durant els mesos de primavera i tardor i, si hi ha dificultat respiratòria o rinitis, s’han d’utilitzar productes inhalats nasals i broncodilatadors.

Pot ocultar una al·lèrgia un problema de salut important?

 A vegades hi ha causes psicològiques o socials que provoquen que es debiliti el sistema immunitari i apareguin malalties com l’al·lèrgia. Quan un metge estudia una urticària difícil de controlar, ha de descartar causes greus. Cal individualitzar cada cas.

Com hauria de ser la relació entre farmacèutic i pacient?

El farmacèutic crec que té un paper interessant per ajudar els pacients a millorar el seu estil de vida davant d’un al·lergogen. És molt estranys que un pacient sigui només al·lèrgic a una substància, normalment ho són a diverses al mateix temps, per tant, unes normes generals seran sempre beneficioses.

Article redactat per
Lorena Crosa
Lorena Crosa

Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).

La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.

Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.

En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.

facebook twitter linkedin