Una part important de la nostra nutrició són «les vitamines«. Des de la nostra infància escoltem coses com «pren-te el suc abans que se’n vagin les vitamines» o «no t’oblidis de prendre les teves vitamines», i hem assumit que són alguna cosa que necessitem per a tenir una bona salut. Però què són realment les vitamines?
Quines característiques tenen les vitamines?
Les vitamines són un grup de molècules orgàniques que compleixen amb les següents característiques:
- La seva estructura és molt diferent de la dels carbohidrats, lípids o proteïnes
- Són necessàries per a complir determinades funcions en l’organisme
- S’obtenen a través de la dieta perquè el cos humà no és capaç de sintetitzar-lo per si mateix en les quantitats que necessita per a viure adequadament
- Quan no s’obtenen les quantitats necessàries a través de la dieta poden causar determinades malalties
Una mica d’història sobre les vitamines…
La certesa que els aliments tenen «alguna cosa» que ens fa bé, i que, quan mancada, tenim problemes, va donar inici a la història del descobriment de les vitamines. Des de mitjan segle XVIII se sap que l’escorbut es cura amb cítrics, i el segle XIX va portar el descobriment que el raquitisme es cura amb oli de fetge de bacallà i el beri-beri amb una dieta variada.
No obstant això, encara que l’experiència apuntava a la dieta, no se sabia què era exactament el que causava la curació. Es pensava que «alguna cosa», com un bacteri o toxina que arribava al cos humà era la causant del problema, i que la dieta atorgava protecció o facilitava la curació. El reconeixement de la veritable naturalesa de les vitamines, i que la seva absència és responsable de malalties, no va arribar fins ben entrat el segle XX.
Les vitamines són més del que semblen
Parlarem de «vitamina A» o «vitamina C» com si fos una sola, però està reconegut que les vitamines poden presentar més d’una forma química. Per exemple, la vitamina A pot presentar-se com retinol, retinal, o provitamina A.
Cadascuna d’aquestes formes tindrà una certa «biodisponibilitat», és a dir, possibilitat de ser absorbida pel nostre organisme, i «biopotencia», és a dir, activitat vitamínica en l’organisme. Això tindrà importància a l’hora de considerar un suplement vitamínic, per exemple: no serà igual posar retinol, retinal o provitamina A en una càpsula.
Diferència entre les vitamines hidrosolubles i liposolubles
Segons les propietats químiques generals de les vitamines podem separar-les en dos grans grups: les vitamines liposolubles i les vitamines hidrosolubles.
Vitamines liposolubles
Les vitamines liposolubles es diuen així perquè són capaces de dissoldre’s en lípids i greixos. Originalment es va parlar d’un “factor liposoluble A”, però després la recerca va determinar que en aquest factor hi havia més d’un compost d’interès per a la salut. Avui dia les vitamines reconegudes que pertanyen a aquest grup són les vitamines A, D, E, i K.
- La vitamina A està relacionada amb l’ull, i la seva mancada pot produir ceguesa nocturna i sequedat ocular severa.
- La vitamina D té diverses funcions en l’organisme, i la seva manca es veu com a raquitisme o osteomalàcia (afebliment dels ossos).
- La vitamina E té funció antioxidant i la seva manca es veu com a degeneració muscular i nerviosa.
- La vitamina K està relacionada amb la coagulació i la seva falta s’expressa a través de problemes en la coagulació sanguínia.
Els aliments rics en aquestes vitamines són oliosos o greixosos: oli de fetge de bacallà, oli d’ametlles, etc. Les vitamines liposolubles es comercialitzin en preparats tals com olis, emulsions, o càpsules toves que en el seu interior contenen olis rics en vitamines.
Vitamines hidrosolubles
Les vitamines hidrosolubles es diuen així perquè són capaces de dissoldre’s en aigua en major o menor quantitat. Pertanyen a aquest grup la vitamina C, vitamines del grup B, biotina, àcid pantotènic i àcid fòlic.
Són vitamines que participen en diverses reaccions químiques de l’organisme, i la seva falta s’expressa de diferents maneres:
- Vitamina C: escorbut.
- Vitamina B1: beri-beri, polineuritis.
- Vitamina B2: dermatitis.
- Vitamina B3 o PP: pel·lagra.
- Vitamina B6: feblesa, cansament, neuropaties perifèriques, estomatitis, i altres.
- Vitamina B12: anèmia megaloblàstica, problemes en les terminacions nervioses.
- Àcid fòlic: anèmia megaloblàstica.
- Biotina: dermatitis, caiguda de cabell.
- Àcid pantotènic: parestèsies, depressió, fatiga, entre altres.
Una curiositat històrica de les vitamines hidrosolubles: inicialment es va parlar d’un “factor hidrosoluble B” que s’obtenia a partir de diversos materials, per exemple, els llevats.
Després, a mesura que la recerca va prosseguir, la comunitat científica va descobrir que aquest extracte no tenia un factor B, sinó que tenia diversos factors diferents.